L’avanç de l’Enquesta d’estructura salarial de 2014 permet veure que la precarietat colpeja amb més força les dones
La bretxa salarial ha augmentat quasi un punt a Catalunya, arribant als 25,95 punts (6.922,83 € que cobren menys les dones que els homes, com a mitjana salarial anual) segons l’avanç de l’Enquesta d’estructura salarial de 2014, feta pública a finals de juny.
Aquest augment de la bretxa és degut a que encara que baixen els salaris d’homes i dones, la baixada del salari de les dones és el 175% de la dels homes.
Si ho mirem per franges d’edat, tan sols disminueix la bretxa salarial 1 punt entre la gent jove de menys de 25 anys, encara que la bretxa salarial és del 24,5. A totes les altres franges d’edat la bretxa salarial puja, destacant la pujada de 2,1 i 2,8 punts en les edats compreses entre 45 a 54 anys i 55 anys i més; en aquests casos les dones cobren quasi 1/3 del salari dels homes (més de 10.000 € de diferència anual), degut a que augmenten els salaris dels homes i baixen els de les dones.
Si analitzem els salaris de les persones nascudes fora d’Espanya que viuen a Catalunya, ha augmentat la bretxa salarial en 2,44 punts.
Per sectors d’activitat, tan sols es produeix una disminució de la bretxa salarial en el sector de la construcció (on tan sols hi ha l’1% del total de dones que treballen). La bretxa salarial a la indústria augmenta en 2,35 punts arribant als 21,63, ja que ha pujat el salari dels homes (736 €) mentre ha baixat el de les dones (-144,5 €). Al sector dels serveis la bretxa supera els 25 punts: ha augmentat també la bretxa ja que ha disminuït més el salari de les dones que el dels homes.
Si valorem la bretxa salarial en funció al tipus de jornada, observem que ha disminuït la bretxa salarial quasi 2 punts, encara que està en 16,26 (5.000 €). Quant a la jornada a temps parcial s’observa un augment de més de 4 punts, situant-se la bretxa salarial en el 4,86 quan a l’any 2013 quasi no existia: comença a aparèixer la bretxa en les situacions més precàries, ja que disminueix més del doble el salari de les dones.
Quant al tipus de contractació, la bretxa augmenta tant en la contractació indefinida com en la contractació de durada determinada. També es dóna el cas de que augmenta més la bretxa en les condicions més precàries, en 1,5 punts, situant-se en els 12,06 (2.000 € de diferència anual), ja que la pujada del salari dels homes duplica a la de les dones. Igualment la contractació indefinida té una bretxa superior als 27 (8.000 €) degut a que la baixada de salaris de les dones quadruplica la dels homes.
Per grups d’ocupació, augmenta 9 punts la bretxa salarial en les persones que treballen a la restauració, en personals i a la venda, arribant als 36,13, degut a que la quantitat que puja el salari dels homes (1.100 €) baixa en el salari de les dones. Tant en aquestes ocupacions com en les elementals, on la bretxa està als 37,37, el salari de les dones és més 1/3 inferior al dels homes. Es dóna el cas que aquestes ocupacions són les que tenen els salaris més baixos, és a dir, que la precarietat torna a colpejar més fort a les dones.
Per acabar amb aquesta bretxa salarial i impedir que la sortida d’aquesta crisi i atacs a les relacions laborals sigui a costa de la precarització de les dones, des de CCOO exigim:
-Polítiques actives d’ocupació amb perspectiva de gènere i incentivar les empreses petites i mitjanes per a negociar i dur a terme mesures i plans d’igualtat.
-Dotar la Inspecció de Treball de personal format i especialitzat en gènere que pugui actuar d’ofici per detectar i identificar discriminacions laborals, sobretot en professions feminitzades.
-Pressupostos de l’Estat per a garantir els serveis públics d’atenció social i dependència.
-Aplicar la durada i la prestació màxima del permís de paternitat que recull la Llei 3/2007 i la dotació de partides pressupostàries.
-Introduir en els convenis col·lectius:
• Definició de tots els conceptes retributius.
• Identificació dels conceptes retributius per a cada un dels llocs de treball per a evitar que existeixi qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe.
• Garantir que els llocs de treball feminitzats no estiguin infravalorats.
• Tenir una valoració de llocs de treball amb perspectiva de gènere.
• Crear una comissió paritària d’igualtat que faci el seguiment de tots aquests aspectes, més els inclosos en els plans d’igualtat.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 5 de juliol de 2016