Durant aquests dies l’afiliació de CCOO de Catalunya està validant aquest acord. Si ets afiliat o afiliada al sindicat i no has rebut la informació per votar envia un mail a [email protected] i podràs participar
Valoració del principi d’acord que ha de validar l’afiliació de CCOO de Catalunya
Finalment, després de llargs mesos de negociació i diversos moments de bloqueig, s’ha arribat a un principi d’acord per renovar l’Acord interprofessional de Catalunya. Un principi d’acord subscrit per les patronals catalanes, CCOO de Catalunya i la UGT de Catalunya.
Principi d’acord que CCOO valora positivament i que sotmetrà a consulta de les persones afiliades al sindicat i al debat de la nostra organització, compromesa amb l’impuls de la participació de les persones en les decisions del sindicat. Participació i democràcia sindical que ha tornat a ser reconeguda com a fonamental per a l’acció del sindicat, en el procés de l’Assemblea sindical oberta.
Durant aquests dies l’afiliació de CCOO de Catalunya està validant aquest acord. Si ets afiliat o afiliada al sindicat i no has rebut la informació per votar envia un mail a [email protected] i podràs participar.
Raons i objectius sindicals de fons en la negociació de l’Acord interprofessional de Catalunya
– L’Acord interprofessional de Catalunya és l’eix central que sosté i desenvolupa el nostre marc català de relacions sociolaborals, ja que és l’organitzador, articulador i impulsor de la negociació col·lectiva a Catalunya, dóna vida al nostre sistema autònom extrajudicial de prevenció i solució de conflictes de treball (el nostre Tribunal Laboral de Catalunya), és el marc de les iniciatives sindicals vinculades a la negociació col·lectiva en el Consell de Relacions Laborals de Catalunya, i al mateix temps, d’iniciatives sociolaborals com les relacionades, en aquest AIC, amb el sistema de formació professional en totes les seves dimensions, o el nou observatori de conjuntura econòmica de la negociació col·lectiva.
Per això, és positiu preservar-lo i desenvolupar-lo, i convertir-lo en realitat concreta en la negociació col·lectiva.
– L’Acord interprofessional de Catalunya ha de suposar un instrument estratègic del sindicat per fer front, des del marc legal possible mateix, a la reforma laboral, especialment en relació amb la reforma de la negociació col·lectiva: mantenir la vigència dels convenis col·lectius i la seva ultraactivitat, evitar la inaplicació unilateral dels convenis col·lectius i els convenis d’empresa en frau del conveni sectorial.
Es tracta de construir mecanismes que permetin la intervenció sindical per superar els desequilibris de poder de la reforma laboral, que afavoreix el govern unilateral del conveni col·lectiu i les relacions laborals per l’empresariat.
– L’Acord interprofessional de Catalunya ha de permetre i ha d’encoratjar la recuperació i la dignificació de les condicions de treball concretes en la negociació col·lectiva, la qualitat del salari i de l’ocupació.
Garantir que la flexibilitat sigui sempre negociada per preservar els drets de les persones, ja sigui en relació amb l’organització del temps de treball, de les mobilitats funcionals o geogràfiques o de la modificació de les condicions de treball. També per promoure que la flexibilitat interna, quan estigui justificada, sigui un mecanisme per evitar els ajustos de plantilla i l’acomiadament.
En el mateix sentit, busca l’extensió de la igualtat de gènere i en relació amb l’orientació sexual de les persones, establir garanties en els processos de subcontractació, i respecte als drets de les persones treballadores en els processos de contractació pública, participació de les persones treballadores en els beneficis dels processos d’innovació, intervenció sindical en la responsabilitat social de les empreses, per protegir drets de les persones treballadores, també, més enllà de les nostres fronteres.
Principals continguts i novetats de l’Acord interprofessional de Catalunya:
– L’estructuració i organització dels àmbits de negociació col·lectiva és un aspecte bàsic si volem convenis col·lectius forts que sostinguin millors condicions de treball i drets. L’AIC continua apostant per amplis àmbits de negociació col·lectiva sectorial que superin els petits convenis col·lectius sectorials i la negociació provincial (font de desigualtats i competència deslleial), en favor d’àmbits de negociació col·lectiva de Catalunya.
Al mateix temps l’AIC compromet nous mecanismes de control i intervenció sindical per evitar l’aparició descontrolada de nous àmbits de negociació col·lectiva sectorial que persegueixin la pèrdua de condicions de treball o costos laborals més baixos. També es compromet un mecanisme per fer front a l’aparició de convenis col·lectius d’empresa quan l’únic objectiu sigui el de defraudar i no aplicar els convenis col·lectius sectorials. En tots dos casos es tracta d’intervenir davant “l’obertura” de negociacions de nous àmbits de negociació.
– El manteniment de la ultraactivitat dels convenis col·lectius davant el risc de pèrdua de vigència, era un dels objectius centrals de l’acord.
L’AIC estableix el respecte a les clàusules dels convenis col·lectius que regulen la ultraactivitat indefinida.
Al mateix temps estableix, d’una banda, la necessitat general de donar continuïtat al procés negociador i, en el cas dels convenis col·lectius que no regulen la ultraactivitat, un procediment de mediació de la mateixa Comissió Paritària de l’AIC, per orientar les parts a una solució negociada que culmini en el manteniment del conveni col·lectiu o en una nova ubicació sectorial que garanteixi la millor cobertura i protecció.
– La inaplicació dels convenis col·lectius que possibilita la reforma laboral era un dels greus riscos a resoldre. L’AIC aposta per una inaplicació transitòria i ordenada, mitjançant processos de negociació que garanteixin la justificació, la proporcionalitat i la racionalitat de la inaplicació.
Per això, l’AIC, estableix el compromís perquè les “iniciatives d’inaplicació” d’un conveni sectorial en una empresa, hagin de ser comunicades a la comissió paritària del conveni col·lectiu sectorial, simultàniament a l’obertura del procediment d’inaplicació. L’únic sistema que garanteix la possibilitat d’intervenció sindical. Els convenis col·lectius sectorials han d’incorporar una clàusula en aquest sentit.
En el mateix sentit, l’AIC reconeix els acords amb l’administració laboral per al control de la legalitat de les inaplicacions irregulars del conveni, que constitueixen un “frau de llei”.
– L’observatori de conjuntura econòmica de la negociació col·lectiva és un nou instrument de l’AIC que ha de possibilitar que la negociació dels convenis col·lectius es desenvolupi sobre un coneixement real, al més objectiu possible, de la realitat econòmica dels sectors d’activitat, de les necessitats derivades de l’evolució dels mercats o dels processos tecnològics i organitzatius. Es tracta d’un mecanisme, amb participació d’experts sindicals, per disputar els arguments econòmics de l’empresariat en la negociació.
– Criteris salarials i sistemes retributius. L’AIC realitza un reconeixement explícit que la negociació col·lectiva dels salaris, la nostra economia i les persones treballadores, per justícia, necessiten situar-se al canvi de cicle econòmic. Un cicle de recuperació econòmica que no acaba de concretar-se en una millora de les condicions econòmiques de les persones treballadores.
Per tant, cal que els convenis col·lectius facin possible la recuperació del poder adquisitiu dels salaris, atenent a la lògica diversitat i possibilitats de sectors econòmics d’activitat i empreses, de manera que augmenti la capacitat de consum de les famílies treballadores com a factor de reactivació econòmica i de distribució més igualitària de les noves i millors expectatives de l’economia.
L’AIC torna a prestar atenció a la necessitat de regular, en la negociació col·lectiva, els criteris perquè l’establiment de salaris variables i per objectius es realitzi de forma negociada i amb garantia per a les persones treballadores.
Una important novetat consisteix en l’acord perquè els convenis col·lectius regulin la participació de les persones treballadores, mitjançant retribució o compensació, en els beneficis derivats de les millores i innovacions que aportin als processos de treball.
– Subcontractació i descentralització productiva. L’AIC continua orientant que els convenis col·lectius prestin especial atenció a l’establiment de sistemes de participació sindical en l’adopció de decisions de subcontractació d’activitats, la necessitat de regular la subrogació de plantilles quan es produeixi successió de contractes o subcontractes i pel que fa a la coordinació de la prevenció de riscos laborals entre les empreses centrals i les contractes o subcontractes, per donar un compliment integral i integrat a l’activitat preventiva i a la salut laboral.
– Flexibilitat i temps de treball. L’AIC manté l’orientació als convenis col·lectius de regular la flexibilitat negociada del temps de treball, evitant tota unilateralitat per part de l’empresari en la seva organització.
Es tracta de garantir els drets de les persones de prendre decisions sobre la gestió del seu temps de treball en els sistemes flexibles i en el marc de la negociació i intervenció sindical com a dimensió col·lectiva de la protecció d’aquests drets. És l’aposta per una flexibilitat que no només estigui al servei de les necessitats objectives i justificades de l’empresa sinó, a més, al servei de les necessitats de les persones i, en especial, a les necessitats de conciliació de la vida personal i la laboral.
Per fer front a la reforma laboral que obliga el conveni a regular o activar la lliure disposició per l’empresari de fins a un 10% de la jornada anual com a flexible, l’AIC estableix com a orientació, en aquells convenis col·lectius que no hagin regulat la flexibilitat, que acudeixin a l’assessorament del TLC, que farà la mediació amb els criteris del mateix AIC.
Així mateix, es compromet un procés d’anàlisi i negociació en la Comissió Paritària de l’AIC, en relació amb les problemàtiques específiques sobre la naturalesa del temps de treball en certes activitats, com per exemple, els treballs itinerants.
– Flexibilitat i qualitat en l’ocupació. L’AIC orienta perquè la negociació col·lectiva pugui comprometre processos de transformació de contractes temporals o subcontractats en contractes indefinits. De la mateixa manera, vol evitar l’encadenament abusiu de contractes de treball temporals o afavorir l’ús del contracte de relleu.
Així mateix els convenis col·lectius poden establir mecanismes de participació sindical diaris al seguiment de contractació, el volum d’ocupació i les seves expectatives de futur, així com de les decisions de contractació més adequades.
– Contractació pública. L’AIC estableix que els convenis col·lectius sectorials a Catalunya, creïn una comissió de seguiment de la contractació pública, amb l’objecte de vigilar que es realitzi amb concursos que respectin els convenis col·lectius aplicables i mai amb costos salarials inferiors als del grup professional que estableixi el conveni col·lectiu.
– L’organització professional, la formació professional, la promoció i la mobilitat funcional. L’AIC orienta perquè els convenis col·lectius estableixin procediments negociadors de la formació professional a l’empresa, els plans, l’acreditació i el reconeixement de competències, la seva relació amb la promoció professional, els criteris d’igualtat i no-discriminació en la formació, la promoció, i el mateix accés a la contractació, etc.
L’AIC orienta a la negociació col·lectiva perquè desenvolupi les recomanacions pactades al Consell de Relacions Laborals de Catalunya en matèria de formació professionalitzadora.
Té especial rellevància l’acord en l’AIC d’obrir un procés de concertació per aconseguir el primer Acord social per a la formació professional de Catalunya, que tindrà per objecte tractar totes les dimensions de la formació professional en la seva integritat.
S’estimula la valoració de llocs de treball a través del TLC, útil també per implementar mesures d’igualtat o corregir classificacions professionals discriminatòries.
En matèria de mobilitat funcional s’aposta per la mobilitat amb garanties i drets de reconeixement professional.
Pel que fa a l’obligatorietat que estableix la reforma laboral de la classificació professional en grups professionals i la persistència de classificacions professionals organitzades a partir de categories professionals, l’AIC orienta l’assessorament en el TLC, per realitzar una transformació de categories en grups professionals, amb el màxim de garanties per a les persones.
– La igualtat de gènere és una peça clau per a l’AIC i la seva extensió en la negociació col·lectiva.
L’AIC promou l’extensió en la negociació col·lectiva de criteris per a l’establiment dels plans d’igualtat i per a l’extensió d’aquests a les empreses no obligades legalment, generalitzant en tots els casos la regulació pactada de mesures d’igualtat.
L’AIC fa seva la recomanació per a l’adopció del Protocol sobre assetjament sexual i per raó de gènere, acordat per les parts en el marc del Consell de Relacions Laborals.
L’AIC orienta a la negociació col·lectiva a estendre el coneixement i les previsions de la Llei 11/2014, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals, per eradicar tota discriminació en l’àmbit laboral.
L’AIC orienta al desenvolupament en la negociació col·lectiva de les recomanacions sobre igualtat i temps de treball del Consell de Relacions Laborals de Catalunya.
L’AIC, com a novetat important, orienta que la negociació col·lectiva analitzi i adopti mesures per a l’eradicació dels factors que contribueixen a l’existència de la bretxa salarial i la desigualtat retributiva entre dones i homes. Posant atenció a l’àmplia legislació de l’OIT, i la UE i, en especial, a mesures concretes antidiscriminatòries, tant en relació amb l’enquadrament i la classificació professional com amb els criteris retributius poc transparents o amb efectes discriminatoris per les característiques de la carrera professional de la dona.
Finalment, les organitzacions patronals no han acceptat el desenvolupament en l’AIC de la Llei de Catalunya 17/2015, sobre igualtat efectiva de dones i homes. Aquesta important llei necessita i obliga al desenvolupament en la negociació col·lectiva d’aspectes d’interès complementaris a la mateixa Llei orgànica d’igualtat. El sindicat exigirà el seu desenvolupament en els convenis col·lectius de Catalunya.
Cal recordar també que l’AIC ha establert una mediació especialitzada en matèria d’igualtat de gènere, que ha de ser un mecanisme en l’assessorament, la prevenció i la solució de conflictes.
– Responsabilitat social. L’AIC, per primera vegada, acorda que els convenis col·lectius i acords d’empresa específics han d’abordar les qüestions relacionades amb els compromisos de responsabilitat social empresarial.
L’AIC reconeix a les persones treballadores i al sindicat com a grup d’interès fonamental en els processos de responsabilitat social, de manera que aquests compromisos, un cop les empreses tenen iniciatives voluntàries de responsabilitat social, han de ser negociats i tenir participació sindical en el seu seguiment i avaluació. La Comissió de Responsabilitat Social del Consell de Relacions Laborals de Catalunya pot ser un espai idoni d’assessorament en aquesta matèria.
Tanmateix, la responsabilitat social pot ser una via cap a la negociació col·lectiva internacional a les nostres empreses multinacionals i en tota la seva cadena de valor i una contribució important del nostre sindicalisme al treball digne al món.
– Salut laboral. L’AIC continua orientant la negociació col·lectiva cap a la incorporació del tractament i regulació de les qüestions de prevenció de riscos laborals, tant mitjançant una part específica de l’articulat dels convenis col·lectius, com amb una visió transversal que afecti totes les dimensions de les condicions de treball.
– Ús de tecnologies de la informació i la comunicació. L’AIC renova la seva orientació al fet que siguin objecte de negociació mitjançant conveni col·lectiu o acord específic. Els criteris que estableix són equilibrats per protegir el dret a la intimitat de les persones i el dret a l’ús sindical de la xarxa en l’activitat organitzativa i d’acció sindical, els denominats ciberdrets sindicals.
– Medi ambient i mobilitat sostenible als centres de treball. L’AIC orienta per primera vegada perquè els temes mediambientals siguin objecte de tractament en els convenis col·lectius. Es dóna rellevància a la participació sindical i a la formació de les persones treballadores en matèria mediambiental. Respecte de la mobilitat sostenible, ha de continuar el seu desenvolupament en la negociació col·lectiva.
– Teletreball. L’AIC torna a plantejar la importància, en aquells convenis col·lectius que encara no tenen regulació, d’adaptar als seus àmbits la regulació del Teletreball, tal com realitza l’Acord europeu de teletreball, amb els criteris que conté, com ara: voluntarietat, dret de reversió, control de càrregues de treball i temps, combinar amb temps presencial, igualtat de tracte i drets personals de formació i promoció, etc.
– Previsiósocial complementària. La principal novetat d’aquest AIC, és la constitució específica d’una comissió tècnica en l’àmbit del TLC, que serà un nou instrument de promoció dels plans de pensions en la negociació col·lectiva, així com d’assessorament tècnic i prevenció de conflictes.
– Tribunal Laboral de Catalunya. L’AIC suposa la constitució de nous instruments tècnics, com l’observatori de conjuntura econòmica de la negociació col·lectiva o la comissió tècnica de previsió social complementària.
També l’obertura i aprofundiment de nous impulsos a les seves funcions d’assessorament i prevenció del conflicte, per exemple en la transformació de les classificacions professionals de categories a grups, l’establiment de sistemes d’ordenació flexible de la jornada de treball anual, resoldre qüestions relacionades amb la compensació i la retribució de les persones treballadores per innovació, o un impuls per activar la mediació especialitzada en matèria d’igualtat de gènere.
Barcelona, novembre de 2015.
Feu clic per veure:
-el text complet del preacord de l’AIC (català)
-el text complet del preacord de l’AIC (castellà)