Davant l’aprovació del Reial decret llei de reforma del sistema de formació per l’ocupació sense l’acord de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives
Després de cinc anys intentant consensuar els V Acord de formació per a l’ocupació entre el Govern i les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, l’acord no ha estat possible com a conseqüència de les condicions que imposava el Govern i, finalment, aquest ha decidit canviar el model de formació per a l’ocupació de forma unilateral, mitjançant l’habitual reial decret llei. De nou, no existeix urgència que justifiqui la utilització d’aquesta modalitat legislativa, sinó que torna a ser la forma en què l’Executiu evita el tràmit parlamentari, amb la possibilitat de modificació del text mitjançant esmenes, i el temps necessari per a aprovar una llei.
Els principals motius que han motivat que CCOO no hagi signat el V Acord de formació són que el nou model exclou organitzacions empresarials i sindicals de la impartició directa dels cursos de formació i no els reconeix el paper rellevant en el govern i direcció del sistema, que correspondria si tenim en compte que el finançament de la formació per a l’ocupació prové de les quotes sobre les bases de cotització que paguem empreses (0,6%) i treballadors i treballadores (0,1%) i que el 2014 ha suposat més de 1.900 MEUR a tot Espanya.
El model de concurrència competitiva que s’estableix per a la selecció de centres que impartiran la formació no garanteix donar resposta a totes les necessitats formatives dels treballadors i les treballadores, ja que els cursos menys rendibles econòmicament no seran atractius per als centres de formació que competeixin, tot i que puguin ser necessaris per a determinats treballadors. S’impulsarà, sobretot, la formació a distància, ja que el seu cost és significativament inferior a la presencial, però no tothom té capacitats per a desenvolupar-se digitalment ni existeix un control suficient d’aquests tipus de formació. No hi ha cap estudi concloent que afirmi que la concurrència competitiva pot garantir una major qualitat de la formació.
Hi ha una recentralització del govern del sistema i dels espais de determinació de les prioritats formatives. El qüestionament de les competències autonòmiques és habitual en tota la normativa impulsada pel Govern Rajoy: Llei d’educació, Llei d’ocupació…
Es manté el sistema de formació de demanda, aquella que organitza directament l’empresa i que suposa el 77% del total del pressupost per formació. La informació sobre la utilització per part de les empreses d’aquesta modalitat és pràcticament nul·la, així com la transparència de la seva gestió. Fins ara no s’ha aconseguit l’accés a la formació dels treballadors de les pime i micropime i aquesta reforma no soluciona el problema. La representació legal dels treballadors a les empreses només té dret a rebre informació sobre els plans de formació d’empresa, però no a participar en la seva elaboració.
Aquesta reforma s’emmarca en un procés electoral i es justifica per un seguit de denúncies sobre frau en la formació, que ha existit, però ni molt menys de forma general ni habitual com es pretén traslladar a l’opinió pública per justificar la reforma que expulsa de l’execució de la formació i no reconeix el paper que correspon en el govern del sistema a les organitzacions empresarials i sindicals. Milions de treballadors s’han format al llarg dels vint anys de vida del sistema de formació per l’ocupació, un valor que ningú pot qüestionar a hores d’ara.
Des de CCOO de Catalunya expressem el nostre rebuig a la reforma imposada pel Govern del Partit Popular perquè no garanteix l’accés al dret a la formació reconegut a l’article 40 de la Constitució espanyola. Perquè limita les competències autonòmiques en matèria de formació i centralitza el govern del sistema, en aquest sentit exigim el manteniment dels espais de concertació sobre formació a Catalunya. Perquè expulsa organitzacions sindicals i empresarials de la impartició de formació i no reforça el nostre paper en el govern i direcció del sistema. Estem legitimats a dirigir el sistema de formació per l’ocupació perquè el financem via quota i perquè tenim la capacitat per detectar les necessitats formatives, per programar, orientar i informar les empreses, impulsar la formació entre els treballadors i la resta de tasques que se’ns puguin encomanar. Perquè la concurrència competitiva corre el risc de convertir-se en el mètode perquè poques empreses de formació es facin amb la majoria de l’oferta formativa i perquè només es prioritzi el preu i no la qualitat o l’atenció a les necessitats formatives menys atractives econòmicament i perquè no és garantia d’una major qualitat. Perquè la modalitat més ben dotada econòmicament, la formació de demanda, és alhora la menys transparent i no s’estableixen mesures per a corregir-ho ni per a fer-la més eficient.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 20 de març de 2015