Per la suspensió de les negociacions d’un tractat de lliure comerç amb els EUA!

Declaració del sindicalisme transregional

Per uns tractats de lliure comerç amb una harmonització al més alt nivell possible de les normes sobre medi ambient, treballadors i consumidors!

Actualment, la Unió Europea (UE) i els Estats Units d’Amèrica (EUA) estan negociant un tractat de comerç transatlàntic (Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió – TTIP en anglès). Des del nostre punt de vista, les converses sobre comerç entre la UE i els EUA serien profitoses si es fessin servir per ajudar a realinear una política de comerç que posés les bases d’unes normes per a una globalització més justa. L’objectiu ha de ser aportar una major prosperitat per a un segment més ampli de la població, millorar les normes econòmiques, socials i mediambientals, i crear estructures per a una competència justa i unes bones condicions laborals.

En aquest sentit, les actuals negociacions de tractat de lliure comerç entre la UE i els EUA s’encaminen en el sentit equivocat. Tant les regles confidencials com la manca de transparència estan evitant un debat públic apropiat. Alguns plans individuals, juntament amb els riscos que comporten, han sortit a la llum pública tot causant gran preocupació i crítiques generals. La principal raó per a la preocupació és sobre els diferents nivells de protecció per als consumidors, el medi ambient i els treballadors. Sota determinades circumstàncies, un tractat de comerç que encara liberalitzés més els mercats, tot incrementant, per tant, la intensitat de la competència, podria pressionar els reglaments europeus o erosionar la cogestió i els drets sindicals.

– Sis dels vuit drets fonamentals de les Normes Bàsiques del Treball de l’OIT no han estat ratificats pels EUA, entre ells convencions d’importància vital per als sindicats, relatius a la llibertat d’organització i al dret a la negociació col·lectiva. Els EUA tampoc han signat els següents convenis de l’OIT: conveni relatiu al treball forçós o obligatori, conveni relatiu a la remuneració igualitària, conveni relatiu a l’abolició de la discriminació respecte a l’ocupació, i conveni relatiu a l’edat mínima per a admissió en el lloc de treball.

– Abans de qualsevol signatura d’un TTIP, és absolutament necessari que els dos socis contractuals es comprometin a ratificar i implementar els convenis internacionals i les normes sobre la protecció del medi ambient, el treball i el consum, al més aviat possible. Això inclouria la ratificació de les Normes Bàsiques del Treball de l’OIT, altres normes del treball que l’OIT considera rellevants i les directrius de l’OCDE per a les empreses multinacionals.

– En els camps de la protecció del medi ambient, la protecció del consum, i la banca i la regulació del mercat financer, el TTIP pretén crear l’harmonització i el reconeixement mutu de procediments de regulació i aprovació que poden ser perillosos, perquè permeten que nivells de protecció més baixos (amb els corresponents baixos preus i costos) es converteixin en la norma. Això seria el resultat tant del fet d’acordar aquesta norma “més feble” com de mecanismes de mercat que desplacen productes amb uns estàndards “més alts” (i preus i costos més alts) a favor d’altres amb estàndards “més baixos”.

– La liberalització dels mercats de serveis desitjada pel TTIP podria posar els serveis públics sota la pressió de la privatització. Les proteccions especials també en altres àrees de serveis que els sindicats consideren necessàries podrien ser eliminades.

– Cal excloure els serveis públics de les negociacions amb els EUA. Serveis com ara l’educació i la sanitat, o serveis relacionats amb el mercat laboral i social, així com serveis audiovisuals i culturals i també el proveïment d’aigua corrent i els serveis postals o de transport públic municipal, no haurien de ser temes de negociació, fins i tot si una de les dues o bé les dues parts contractuals les haguessin ja liberalitzat. Molts serveis públics són dissenyats i desenvolupats a través d’organitzacions locals i regionals i el TTIP comporta una amenaça d’erosionar els processos de decisió democràtica tant a escala regional com nacional. Així, les autoritats públiques locals o regionals han de veure garantida una àrea permanent i exhaustiva d’operacions per designar serveis d’interès econòmic general.

– Les negociacions amb els EUA han de servir per reforçar el principi d’adquisició pública responsable ecològicament i socialment. És a dir, per unir la concessió de contractes amb l’acompliment d’acords de negociació col·lectiva, pagament de salaris mínims i condicions similars. Sota cap concepte, els mercats d’adquisició liberalitzats en el context del TTIP poden dur a situacions on les regles existents ja no s’apliquin en la concessió de contractes públics.

– En cas que el TTIP introdueixi regles que permetin una àmplia interpretació de termes com ara “expropiació indirecta” o “tractament just i equitatiu”, els inversos estrangers podrien definir tota la nova legislació mediambiental o de drets laborals reforçats, com una infracció dels seus drets com a inversors. Tot fent ús de drets especials d’indemnització (Acord sobre la disputa estat-inversor, ISDS en anglès) els inversors privats podrien combatre aquestes lleis davant de tribunals opacs d’arbitratge. No es pot acceptar que la protecció dels drets dels treballadors, dels drets mediambientals i altres mesures governamentals per al bé públic estiguin subordinades als interessos dels inversors estrangers.

– Les regulacions de protecció de la inversió no són necessàries en un acord entre els EUA i la UE i no han de ser introduïdes a través d’un TTIP. Cal rebutjar, en qualsevol tipus d’acord, l’arbitratge inversor/estat i les definicions mal fetes sobre termes legals com ara “tractament just i equitable” o “expropiació indirecta”.

– S’ha sabut de plans per utilitzar el TTIP de cara a crear un consell de cooperació reguladora transatlàntic que controlaria i avaluaria noves normes i lleis un cop l’acord hagi entrat en vigor. Això podria preparar el terreny per a la influència dels lobbys i restringir les possibilitats que tindrien els governs i els parlaments d’aprovar lleis sensates en favor de l’interès públic. – S’hauria d’excloure el fet de posar en perill, afeblir o esquivar el dret democràtic de fer regles pensades per a protegir temes de benefici comú. Els parlaments i els governs tenen l’autoritat d’aprovar lleis i regulacions per a benefici dels seus ciutadans i d’acord amb els seus desitjos. No es pot permetre que tot això sigui més difícil gràcies a la creació d’un “consell de govern” en el context de la cooperació reguladora.

A causa d’aquestes preocupacions, caldria suspendre les actuals negociacions del TTIP. Caldria establir nous objectius. Caldria utilitzar aquesta suspensió per redefinir una autoritat negociadora de la UE que sigui transparent, de cara a establir un nou enfocament fonamental en la política global del comerç que se centri en la creació de relacions comercials justes, és a dir, un marc regulador i polític més equitable per a la globalització en interès de la mà d’obra i els consumidors, en comptes de només incrementar les pressions competitives a través de la desregulació i la liberalització del mercat.

Sota cap concepte poden reduir-se els nivells de protecció per al medi ambient, els treballadors i els consumidors, ja sigui de forma directa o indirecta. No ha d’haver-hi un reconeixement mutu de normes, que no són equivalents pel que fa a efectes reguladors o de funcions. L’objectiu ha de ser l’harmonització de les normes de medi ambient, treball i consum al nivell més alt possible, la qual cosa exclouria la competència basada en el dúmping. És més, qualsevol acord ha de contenir una clàusula de revisió que faci possible corregir desenvolupaments erronis i indesitjables.

Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya
Josep Maria Álvarez, secretari general d’UGT de Catalunya
Elena Lattuada, secretària general de la CGIL de Llombardia
Gigi Petteni, secretari general de la CISL de Llombardia
Hartmut Tolle, secretari general del DGB Baden-Württemberg
Nico Landgraf, secretari general del DGB Baixa Saxònia
Bruno Bouvier, secretari general de la CGT Rhône-Alpes
Megan Dobney, secretària general de la SERTUC (Regne Unit) 

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 10 d’octubre de 2014