#NoEsNo
Segons l’Enquesta de violència masclista de Catalunya del Departament d’Interior més d’un 12% de les dones de Catalunya, de 18 a 70 anys, han patit algun tipus d’agressió sexista al carrer en un any, una part d’elles (un 3,2%) assenyala que aquests fets van produir un impacte psicològic intens i la majoria tot i considerar que es tracta de fets delictius no els han denunciat, de les agressions greus a la via pública, només se’n denuncia un 11,6% dels casos.
Respecte dels autors de les agressions físiques i sexuals contra les dones, la majoria dels agressors són persones conegudes per la víctima. Els agressors són coneguts en un 83,5% en els casos d’agressions físiques; en un 80,7%, en casos de violació; en un 75,3%, en amenaces greus; en un 62,4%, en els casos de tocaments amb violència i intimidació, i en un 54% en els intents de violació. Cal tenir en compte també que prop del 30% de les violacions són comeses pels exmarits o exparelles, i el 32,5% dels intents de violació altres coneguts que no són familiars, parelles ni exparelles
El neoliberalisme a més a més de controlar el model i les polítiques econòmiques i socials està destapant, cada dia que passa, que també vol tornar a controlar la sexualitat de les dones. Estem assistint aquests dies novament a un nou episodi de missogínia i masclisme de personatges polítics i públics que sense cap subterfugi posen en paraules com entenen encara avui les relacions socials de gènere entre homes i dones: violència sexual, poder a partir de la força, control del cos de les dones, discriminació, assetjament sexual o per raó de sexe en el lloc de treball, violència masclista en l’àmbit de la parella…
CCOO considera que l’abordatge de la violència masclista en general i especialment de les agressions sexuals i les violacions no ha de basar-se en el missatge masclista de segles passats, que l’autoprotecció de les dones passa perquè es tanquin a casa, vagin sempre acompanyades, tapades, perquè vegin coartada la seva llibertat i els seus drets de ciutadania.
Cal començar per combatre la impunitat dels agressors, els poders públics han de garantir la seguretat de les dones i les noies i la lliure mobilitat, la presencia en l’espai públic i el seu gaudi a totes les hores del dia per desenvolupar plenament una vida quotidiana sense por, perquè és un dret.
No podem basar l’estratègia contra la violència masclista només en el fet d’incentivar la denúncia, ja que les denúncies només signifiquen una mínima part del que existeix, ni que la responsabilitat que passi o no passi un fet o una agressió recaigui en les dones mateixes.
CCOO exigeix tant al Govern de l’Estat com el Govern de la Generalitat que destinin més recursos i esforços adreçats a evitar que hi hagi agressors i per tenir serveis de suport d’informació i atenció adients i amb recursos humans i econòmics suficients adreçats a l’atenció, prevenció i recuperació de les dones que han patit o pateixen violència masclista.
Cal que hi hagi una convicció i una implicació de tot el sistema judicial des de la sensibilització fins a la formació especialitzada de tot el seu personal a fer prevenció, a abocar recursos per a plans i programes d’informació, formació, sensibilització, atenció i recuperació.
CCOO de Catalunya exigeix incloure en l’agenda pública de manera seriosa, decidida i compromesa que la lluita per a una vida lliure de violència masclista estigui garantida com un dret de ciutadania prioritari:
· No volem més retrocés en democràcia, en drets de les dones.
· No volem una política educativa que elimina la coeducació dels currículums.
· No volem que es retalli en polítiques de dones i d’igualtat, en prevenció i lluita contra la violència masclista
· No volem retrocedir al temps del patriarcat, no volem neomasclismes ni masclistes que ens governin
· No volem que les accions empreses passin per limitar i controlar la llibertat del 50% de la ciutadania, les dones.