CCOO de Catalunya presenta al·legacions al Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona davant la manca d’impuls de la mobilitat sostenible i segura

El pla gairebé no preveu els polígons industrials

Recentment, la Comissió de Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar de manera inicial, el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-2018. Aquest projecte pot determinar, en bona part, el model de ciutat per als propers anys, ja que intentarà modificar els desplaçaments per Barcelona i els impactes sobre la qualitat de vida a milions de persones. Tot plegat té evidents relacions amb la sinistralitat, la contaminació atmosfèrica, l’activitat econòmica, el cost de viatjar, l’accessibilitat, la discriminació de persones, etc.   

 

El PMU va partir d’un irregular i complex procés de participació, i aquestes setmanes d’estiu es troba en exposició pública. Una vegada analitzades les aportacions de ciutadans i d’entitats, el pla s’haurà de debatre al Ple Municipal, on podria aprovar-s’hi definitivament. 

 

Des de CCOO de Catalunya un cop més critiquem el desenvolupament de processos d’exposició pública justament en període estival, el que minva la capacitat de participació democràtica de la ciutadania. Tot i això, finalment l’Ajuntament ha perllongat el termini (que havia de finalitzar el passat dia 20) fins al 5 de setembre, una petita compensació. 

 

En una primera lectura del contingut del PMU, aquest presenta certes contradiccions. Per exemple, es planteja una reducció dels accidents de trànsit, en la línia dels objectius de la Unió Europea (30%), a partir d’una modesta reducció de l’ús del vehicle privat. Però, en canvi, es preveu un increment de la mobilitat en motocicleta, quan aquesta ha significat el 75% dels ferits greus segons l’informe sobre accidentalitat del 2013. Però aquest percentatge arriba fins al 86% si afegim les persones ferides per conduir ciclomotors. Així, a judici de CCOO, difícilment es podrà assolir una sensible reducció de la sinistralitat als carrers barcelonins. 

 

Per a aquest sindicat, resulta especialment preocupant el tractament que reben els polígons industrials i les zones d’activitat productiva. Els mateix PMU reconeix que més de la meitat dels accidents de circulació estan relacionats amb els desplaçaments per raó de feina. Però de manera contradictòria gairebé no s’estableixen mesures per corregir la situació.  

 

Un cas paradigmàtic és el polígon més important de Barcelona i un dels principals del sud d’Europa: la Zona Franca. Aquí el pla estableix, amb esperança, l’arribada de la línia 9 del metro. Però un cop més es desdiu en reconèixer que aquesta no arribarà abans de l’any 2020. Cal recordar que el PMU tindrà vigència fins al 2018. Què hauran de fer els treballadors i treballadores d’aquesta zona, obligats ara a agafar el cotxe particular en un 70% dels casos?   

 

Fa uns dies l’Àrea Metropolitana de Barcelona va anunciar una bona notícia: els serveis de transport públic estan guanyant passatgers (un 1’1% el primer semestre d’aquest any). Però, en canvi, una línia d’autobús ha reduït més d’un 30% el volum d’usuaris. El motiu d’aquesta reducció rau en que l’autobús ja no arriba a Mercabarna des de fa uns mesos, perquè aquesta entitat ha decidit no contribuir a les despeses que comportava. En canvi, s’està construint un nou aparcament de vehicles privats a les seves instal·lacions, amb un cost molt més superior. El que resulta paradigmàtic és que Mercabarna està participada en un 50% per l’Ajuntament de Barcelona i en un 12% pel Consell Comarcal del Barcelonès. És aquesta l’aposta per una mobilitat més sostenible i segura d’una ciutat que es considera avançada?  Ara desenes de treballadors i treballadores han quedat sense servei de transport públic dins la mateixa Zona Franca. 

 

Des de CCOO de Catalunya esperem que les aportacions que presentarem diferents entitats durant el període d’exposició pública del PMU siguin ateses i permetin reorientar els seus continguts i contribuir a una decidida millora de la qualitat de vida de Barcelona i el seu entorn.