Les organitzacions promotores del Pacte Més Indústria han presentat al matí del dijous 27 de juny, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, el document que recull 138 propostes per a un nou impuls a la indústria catalana.
Amb aquest document, les institucions signants d’aquest pacte insten al conjunt de la societat catalana i a les seves institucions de govern a promoure decididament polítiques industrials per a la recuperació de la crisis, potenciant la indústria i l’economia productiva.
Aquest document és fruit del treball consensuat realitzat durant més de sis mesos per vuit grups de discussió, integrats per un total de 100 persones, en les següents àrees: perímetre i definició de la indústria, finançament; formació; energia, infraestructures per a la indústria: recerca, desenvolupament i innovació; cooperació, clústers i internacionalització, i horitzó Europa 2020.
Entre les principals conclusions i propostes del document, es destaquen les següents:
– La millor manera per sortir de la crisi i encetar una nova etapa de reactivació de l’activitat econòmica, de la inversió i de l’ocupació consisteix en potenciar la indústria. No hi pot haver una economia forta sense una indústria forta.
– La indústria manufacturera té un paper central en la sortida de la crisis, ja que les seves exportacions representen al voltant del 80% del gruix del comerç exterior. Les exportacions catalanes suposen el 28% de l’economia espanyola.
– Cal adoptar una política econòmica (no només una política industrial) que serveixi de base per a aquesta activitat fonamental que és la indústria. Sense la indústria (pel seu caràcter sistèmic) no es podrà sostenir un nou model econòmic competitiu.
– Adopció d’un seguit de reformes que enforteixin la productivitat en els sectors o en les activitats més exposades al comerç internacional.
– La millora de la competitivitat ha de comportar a més una millora de manera estable del nivell de vida, un increment de l’ocupació, preservar les altes quotes de cohesió social i el respecte al medi ambient.
– Cal actuar d’una manera intensa i urgent sobre el factor capital i el finançament: sense aquest factor no serà possible construir una base industrial nova en un nou model de desenvolupament.
– Cal actuar de manera sistemàtica i amb una perspectiva de llarg recorregut sobre el factor treball, incloent-hi la formació, el sector energètic, les infraestructures per a la indústria, la recerca, el desenvolupament, la innovació, la cooperació, els clústers i la internacionalització de les empreses.
– L’estratègia és clara: si volem recuperar l’ocupació i reduir l’atur, cal que expandim l’exportació, que alhora significa millorar la competitivitat. I per millorar la competitivitat cal adoptar una estratègia basada en el creixement de la productivitat.
– El gruix de la nova ocupació no serà, en els pròxims anys, de naturalesa industrial però la indústria pot aportar creixements importants d’activitat i d’ocupació neta.
– Cal incorporar a la indústria no només el nucli central de naturalesa manufacturera sinó un ampli conjunt de serveis que depenen singularment de la indústria. (Agrupament horitzontal de les branques d’activitat).
– Crear un observatori del finançament empresarial a Catalunya amb èmfasi en el sector industrial.
– Millorar l’organització de l’Administració pública per agilitzar els tràmits, fomentar el cofinançament i evitar la fragmentació de productes i institucions. Complir rigorosament els terminis de pagament als proveïdors.
– Replantejar el sistema fiscal per afavorir que els beneficis es reinverteixin en activitat productiva.
– Impulsar mecanismes per facilitar l’accés de les empreses industrials al crèdit bancari públic i privat, i a les inversions de les companyies financeres i d’assegurances.
– Aconseguir un mercat interior de l’energia competitiu i interconnectat i promoció de la competència efectiva en els mercats energètics.
– Foment de les inversions en R+D+I. Invertir, en la perspectiva del 2025, no menys del 3% del PIB en recerca, desenvolupament i innovació.
– Millores en infraestructures viàries i ferroviàries com ara reclamar al Ministeri de Foment que tot el corredor mediterrani permeti la circulació de trens d’ample ibèric i ample internacional, indistintament.
– L’Administració haurà de posar en marxa una política de finançament i/o inversió en telecomunicacions d’infraestructura fixa, per facilitar la connexió de polígons industrials i logístics de caràcter estratègic, orientada per criteris d’eficiència i racionalitat econòmica.
– Permetre l’autoconsum sense limitacions, atès els beneficis que representa per a la xarxa: en molts casos, genera l’energia elèctrica distribuïda a partir de fonts renovables, redueix les pèrdues a la xarxa, aporta beneficis medi ambientals i redueix la dependència energètica.
– Assolir un marc estable de la política pública de clústers a Catalunya en el context europeu (RIS 3).
El Pacte Més Indústria està integrat per:
– CCOO de Catalunya
– UGT de Catalunya
– Foment de Treball
– PIMEC
– Universitat de Barcelona
– Universitat Autònoma de Barcelona
– Universitat Politècnica de Catalunya
– Col·legi d’Economistes de Catalunya
– Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya
– Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya
Feu clic per veure:
– el document sobre les Propostes per a un nou impuls a la indústria a Catalunya
– la galeria de fotos de la presentació de les propostes per a la indústria
– el vídeo amb les intervencions de Joan Trullén i Joan Carles Gallego