AIGÜES TER LLOBREGAT (ATLL): ELS TREBALLADORS/ES I EL SERVEI PÚBLIC EL MES IMPORTANT.

L’any s’ha iniciat amb situacions contraposades per a l’estat d’ànim dels treballadors d’ATLL.

En primer lloc van rebre la noticia de la signatura del contracte de concessió per part d’Acciona. Qüestió
que posava fi a llargs mesos d’incerteses i angoixes respecte als llocs de treball i condicions dels mateixos.
La noticia es va rebre amb il·lusió, no exempta de la dosi necessària d’expectativa obligada, ja que la nova
concessionària assegura els llocs de treball durant 50 anys i alhora promet retornar als treballadors el
prestigi, la professionalització, part de la feina internalitzada i formació que els últims anys l’administració
catalana els ha retirat.

Pocs dies després d’iniciar l’activitat per part d´Acciona, resulta que l’OARCC, organisme de la Generalitat
de Catalunya que supervisa els contractes públics, emet un informe executiu i per tant d’obligat
compliment, que indica que Acciona no pot ser operadora del servei, arrel dels recursos interposats per
AGBAR (qui va realitzar una oferta ostensiblement pitjor, tant pels treballadors com pels ciutadans, que la
seva competidora ACCIONA).

Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya diu que interposa recurs contra la resolució de l’organisme
que depèn del propi Govern de la Generalitat, l’OARCC.

I a CCOO ens preguntem: Algú ha pensat en els i les treballadores d’aquesta empresa? No volem que se’ns
tracti com monedes de mercat, volem treballar per aquell que vulgui treballar amb nosaltres i ens mostri
interès per seguir desenvolupant el servei per els ciutadans i ciutadanes amb les màximes garanties.

Creiem que la gestió pública és la millor manera de fer-ho, però en el cas actual de privatització
innecessària, requerim seriositat tant al Govern de la Generalitat com per als dos competidors; o AGBAR
no té la capacitat de garantir estabilitat i professionalitat per la plantilla en cas de guanyar la batalla? La
manera de fer en les empreses del grup AGBAR a l’actualitat no és precisament l’estabilitat d’ocupació i la
no externalització, només cal llegir la premsa per veure el seu procedir. Es comprometrien a lo contrari?

Per altra banda existeix el sentiment generalitzat de què, la mateixa Administració ha tractat un bé comú,
finançat pels catalans i europeus, amb finalitats mercantils. Parlem de les infraestructures hídriques de
consum humà que serveixen a 5 milions de persones i el seu servei. No podem comprendre com un país
d´ona la concessió d´un servei de primera necessitat com es el nostre a canvi d’un grapat de diners tot
perdent el control de la gestió i alhora engega processos de creació d’estructures d’estat.

El recurs necessari per excel·lència no resulta ser una estructura bàsica per a la llibertat ??