Qualsevol dany en la salut en relació amb el treball ha de ser previst. La prevenció és no córrer riscos; si un risc es pot evitar és el deure de l’empresari evitar-lo i si això no és possible s’ha de fer un estudi de riscos i s’ha d’elaborar un pla per controlar-los, i per combatre’ls des de l’origen, i, només com a últim recurs, s’ha d’acudir a la protecció personal. Totes les empreses han d’elaborar un pla de prevenció, després de l’avaluació de riscos corresponent, que millori les condicions de treball. És l’empresari qui té l’obligació de garantir el dret a la seguretat i la salut dels treballadors i treballadores. El deure de prevenir s’ha de realitzar amb la participació de tots els afectats, que tenen dret a la informació i a la formació pràctica i teòrica en matèria preventiva. El dret a la participació no és només individual, sinó sobretot un dret col·lectiu, que s’exerceix a través dels representants legals dels treballadors: els delegats i delegades de prevenció. D’aquí la importància d’aquesta figura que constitueix la pedra cantonera de tot l’edifici participatiu. En totes les empreses de més de cinquanta treballadors s’ha de formar, a més a més, un comitè de Seguretat i Salut, de caràcter paritari, que té la missió de buscar l’acord perquè l’empresa es comprometi a adoptar les mesures preventives necessàries i que té entre les seves competències i facultats la de participar en l’elaboració i posada en pràctica dels plans de prevenció de riscos en l’empresa.
Així doncs, la prevenció és considerada legalment com una obligació empresarial i com un dret laboral. Potser per això l’aplicació de la Llei ha trobat el seu principal obstacle en la resistència empresarial al seu compliment i, els seus majors defensors, en les organitzacions sindicals. No estem d’acord amb els qui, des d’instàncies empresarials, han anant plantejant que la Llei és impracticable. Això no és cert i la prova és que en els altres països europeus, que tenen una normativa semblant, aquesta es compleix. Justament per això es produeixen molts menys accidents i malalties laborals.
És una guia sindical per informar, formar i orientar en tot allò referent a les actuacions bàsiques en salut laboral, i que tenen a veure amb tot el que conté la Llei de Prevenció i el Reglament dels Serveis de Prevenció.
Però amb tenir raó no n’hi ha prou i per poder portar aquests drets i obligacions en els centres de treball –que és on succeeixen i s’avaluen els riscos i on s’exerceix efectivament la planificació preventiva– hem hagut de treballar en favor d’un adequat desenvolupament normatiu de la Llei i d’una idònia edificació de les institucions tripartides, i hem garantit un espai d’intervenció sindical en igualtat de condicions amb els altres agents preventius, els governs i els empresaris.
Feu clic per veure: