CCOO denuncia que persisteix la discriminació en la reforma de la Llei d’estrangeria

La proposta del Govern central, i l’actual debat parlamentari, demostren que no hi ha cap indici d’un canvi en profunditat en les lleis regressives que va imposar el Partit Popular al 2001 i al 2003. A excepció de la introducció en la llei del contingut de la sentència del Tribunal Constitucional pronunciada al final de 2007, on es diu que 8 articles de la llei són inconstitucionals, en la llei continua dominant l’esperit discriminatori. El PSOE, i els seus aliats a la carta, tant CiU com CC, no estan per la tasca de fer una nova llei que elimini la discriminació, al contrari, en alguns aspectes consoliden una visió de ciutadans de primera, de segona i de tercera. Les esmenes que estan disposats a transaccionar, no posen en qüestió l’esperit dolent i discriminatori de la llei. Tenim exemples molt clars:

1- La limitació del dret a la reagrupació familiar pels ascendents, per a pares i mares. El dret de viure en familia és un dret reconegut per la Constitució Espanyola, per les convencions internacionals i per l’OIT, i queda limitat o impossible. Cap polític, de qualsevol grup, posa en dubte que els nostres pares i mares formen part del nucli familiar, en canvi els ascendents de les persones immigrades sembla que són extraterrestres que han parit màquines per utilitzar i llençar. És una vergonya i una taca negra en els valors democràtics el que volen ensenyar a la immigració: “renuncia a tenir cura dels teus pares i d’aquesta manera seràs un bon ciutadà integrat amb una diploma”.
2- Un ciutadà que no ha comès cap delicte no pot ser privat de la seva llibertat, és el principi bàsic d’un Estat de dret. Les persones immigrades que han comès una infracció administrativa, són privats de la llibertat 40 dies, i ara s’incrementen a 60, en centres d’internament. No tenir papers no és un delicte, és una infracció administrativa. A més s’ha demostrat, i ho confirmen els mateixos sindicats del cos nacional de policia, que la poca eficàcia en l’expulsió de persones sense papers no és pels dies que estan tancats en un centre d’internament, sinó per la manca de mitjans econòmics. Els cossos de policia no estan per a vigilar a persones que no han comès cap delicte, sinó per estar al carrer darrere dels que realment són delinqüents. En economia, això vol dir, malgastar recursos.
3- Un ciutadà pot dirigir-se a l’Administració per presentar qualsevol sol•licitud, l’Administració té l’obligació d’admetre aquesta sol•licitud i l’Administració competent ha de respondre positivament o negativament. Això forma part, de la Llei del procediment administratiu. En canvi, les persones immigrades estan al marge d’aquesta llei, amb l’invent per part del PP, d’una filosofia jurídica obscurantista de “no admissió a tràmit”. No tots els ciutadans són iguals davant la llei i l’Administració.

Són tres exemples que demostren que la llei discrimina, i són entre d’altres la demostració de si realment avancem en la igualtat o tornem cap enrera. Aquí posem en contradicció drets legítims com el d’aprendre la llengua del país, o el dret nacional de tenir més autogovern, amb drets fonamentals, com el dret de viure en família, el dret a la igualtat de tracte, o el de no patir discriminació de cap mena. És una crida que fem des de CCOO de Catalunya a tots els partits catalans, sobretot als partits signants del Pacte Nacional per a la Immigració, on estem d’acord en la necessitat de més competències per dur a terme més polítiques integradores, perquè votin en contra de les retallades de drets.