infoSostenibilitat, núm. 90, 31 de maig de 2016
<<tornar
 

Les millors bones pràctiques en la mobilitat sostenible a la feina, una guia a seguir

 

Seguim ancorats en el passat? Pel que fa al model de mobilitat preponderant, en què l'ús del cotxe és rei i senyor per desplaçar-nos a la feina. La resposta, sens dubte, és que sí, però amb notables excepcions. Les difícilment irrefutables evidències que aquest model ha de ser superat si aspirem a tenir un model de mobilitat més sostenible, és a dir, més segur, més saludable, més respirable, més net, més equitatiu, més econòmic, més respectuós amb el medi ambient, amb més ocupació, més eficient, energèticament parlant, i més i més ... hem de posar el nostre interès en canviar el model. I això, en benefici de tots, en primer lloc dels treballadors i treballadores, però també de la societat en general, incloent el teixit empresarial, però també el sector públic.

Sembla que alguns ja han pres consciència d'això i, el més important, ja han pres cartes en l'assumpte i han obtingut resultats satisfactoris. D'això tracta aquesta nova guia de bones pràctiques en la mobilitat a la feina que ara presentem.

En, la primera edició, en el llunyà 2009, aspiràvem a presentar experiències en què es valorava l'obstinació a intentar canviar el model sense més. En la segona edició, de 2013, l'objectiu era incloure experiències que més enllà de fer-se propostes per fomentar la mobilitat sostenible als centres de treball, aquestes s'haguessin dut a terme i comencessin a tenir efectes. Dos anys després, amb aquesta nova edició, es confirma que tot i que encara queda molt per fer, anem pel bon camí i ja comencen a brillar amb llum pròpia algunes experiències, tant en el territori estatal com, sobretot, a la resta d'Europa on el canvi s'està fent realitat.

Ara ja no ens acontentem en exposar bones iniciatives que es vagin materialitzant, sinó que ja ens atrevim a demanar resultats, quantificables, exemplificades en un ús més gran de les maneres i pràctiques més sostenibles en mobilitat per anar tornar a la feina, en detriment dels modes menys raonables en termes socials, econòmics i ambientals.

Una altra característica de la guia és que ens hem posat com repte recopilar la major varietat possible de casuístiques, és a dir, incloure diferents tipus de centres de treball, des d'empreses individuals a àrees de concentració d'activitat econòmica, del sector públic i privat i, tan diverses, com són del sector industrial, sanitari, de la justícia, del transport, de l'ensenyament de l'energia, el comerç, de les assegurances i el financer. I, buscant la major pluralitat possible d'estratègies de planificació i gestió de la mobilitat, així com, de maneres sostenibles d'accedir als centres de treball.

Després de conèixer i aprendre d'aquestes experiències, vam concloure que les claus per assolir l'èxit són:
- El foment de la mobilitat sostenible a la feina és cosa de tots, ha d’haver participació dels agents socials i econòmics i les administracions públiques.
- La intervenció sindical és clau per a així comptar amb la participació dels treballadors en la millora de les condicions de treball que és sinònim de defensar el dret a la mobilitat sostenible i garantir l'èxit de les propostes que hem de protagonitzar els treballadors.
- En el finançament de la planificació, de l'execució de les actuacions i de la gestió de la mobilitat; la responsabilitat és compartida entre empreses i administracions públiques.
- Establir, des de les administracions públiques: àmbits de suport, assessorament tècnic a les empreses, informació i formació. Oferir fons i recursos de tota mena reforça i sustenta l'activitat favorable a la mobilitat sostenible.
- La legislació laboral, per exemple: en salut laboral, però també ambiental, és i ha de servir per donar un impuls a la mobilitat sostenible.
- Incentivar la mobilitat sostenible és necessari, però no és suficient, cal dissuadir la no sostenible. Millorar en quantitat i qualitat els serveis i les infraestructures en mobilitat sostenible és imprescindible, però actuar en la circulació i la gestió de l'aparcament són actuacions decisives.
- Com la mobilitat és un fenomen dinàmic i canviant, ha d'haver una avaluació i una resposta contínua a les transformacions, per encertar amb les propostes i anar-les adaptant als canvis.
- Les polítiques fiscals favorables a la mobilitat sostenible són un recurs amb el qual s'ha de comptar, tant per incentivar el model desitjat com per limitar el no desitjat.
- Els plans de mobilitat s'han de fer dins de les empreses amb una doble perspectiva d'actuacions en l'intern i en l'exterior dels centres de treball.
- Els plans de mobilitat inter-empreses, són una oportunitat per a integrar les petites i mitjanes empreses i compartir actuacions. Alhora, al incloure la participació de les administracions públiques territorials i sectorials en mobilitat, obliga a intervenir en l'entorn dels centres de treball, tant en serveis de mobilitat com en infraestructures.
- L'objectiu en les actuacions per a fomentar la mobilitat sostenible a la feina ha de ser treballar en estratègies integrals, coordinades, de cooperació i multimodals.
- Les campanyes informatives i promocionals, a través de diferents mitjans i diferents formats; així com, les iniciatives i incentius econòmics o en espècies, s'han demostrat molt resolutives.
- Invertir en recursos humans i en la seva formació, en les empreses i àrees inter-empreses, grans equipaments i altres centres de treball és clau per a la gestió de la mobilitat a la feina

En definitiva, les bones pràctiques ens serveixen per confirmar i argumentar que si es pot canviar el model de mobilitat imperant per desplaçar-nos a la feina i orientar-nos i inspirar-nos en com hem de fer-ho, sent un exemple a seguir. Però, a més, ens demostren que encara hi ha un llarg recorregut per fer, llevat d'excepcions, i ens ensenyen que la nostra presència sindical en aquest àmbit és ineludible i necessària i que el canvi també es pot produir aquí. Per, això és imprescindible difondre-les i explicar-les als nostres delegats i delegades i aquest és la tasca principal de la guia.

Per acabar, la millor notícia és que si avui mateix haguéssim de elaborar de nou la guia, ja podríem comptar amb noves i més experiències reeixides al nostre país, el que ens encoratja a seguir endavant en aquesta tasca i ens confirma que la nostra aposta és encertada i realitzable.

accedir a la guia

Albert Vilallonga Ortiz
Centre de referència en mobilitat al treball d'ISTAS / CCOO

 

 
 
 
 
 
 
Consell de redacció: Miquel de Toro, José M. Jurado, Jordi Salvador, Salvador Clarós, Vicenç Tarrats, Laura Diéguez, Albert Vilallonga
Editor: Miquel de Toro
Direcció: José M. Jurado
El Consell de redacció no es fa necessàriament responsable de les opinions dels col·laboradors de l’infoSostenibilitat
   
Secretaria de política territorial i Barcelonès
CCOO de Catalunya

Via Laietana, núm. 16, 5a planta
tel. 934812906

http://www.ccoo.cat/sostenibilitat
correu electrònic
per veure els números anteriors clica aquí
pàgina web del Centre de Referència de Mobilitat d'ISTAS
   
T'informem que el teu correu electrònic forma part d'un fitxer, titularitat de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, que té per finalitat mantenir-te informat de l'activitat del Departament de Mobilitat de CCOO de Catalunya.

D'acord amb el que expressa la Llei orgànica de protecció de dades, amb referència a aquest fitxer, tant si vols exercir els teus drets d'accés, rectificació, cancel·lació o oposició, com si vols resoldre qualsevol tipus de dubte sobre el tema, ens pots enviar un correu electrònic o trucar-nos al telèfon 934812906.