Empleats públics, personal interí.
Per a CCOO és imprescindible escometre sense dilació el desenvolupament negociat i sense demora dels processos d’estabilització i consolidació derivats dels Acords per a la millora de l’ocupació pública signats per les organitzacions sindicals, únic camí per a acabar amb l’alta temporalitat en l’ocupació pública.
El passat 17 d’octubre s’han conegut les conclusions que l’Advocada General (AG) del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha presentat en els assumptes C-103/18 i C-429/18 (acumulats) elevats per una jutgessa del contenciós-administratiu de Madrid.
Recordem que es tracta de les conclusions de l’Advocada General que, si bé habitualment són preses molt en consideració pel TJUE, no és la sentència (que es demorarà encara uns mesos).
A
l’espera d’una anàlisi més en profunditat que realitzarem en els
pròxims dies, sí que cap una primera valoració que ve, en la nostra
opinió, a centrar el debat enfront d’expectatives, alienes en la nostra
opinió a la realitat jurídica, que es venien creant de manera
interessada:
1. La AG
entén que, enfront de l’opinió que traslladava la qüestió prejudicial,
en la seva opinió no cap “una interpretació de la clàusula 5 de l’Acord
marc que permeti al jutge nacional obviar una clara prohibició del Dret
nacional i sancionar l’ús abusiu de successives relacions de servei
temporals mitjançant el reconeixement immediat d’un lloc fix”. Com
veníem advertint des de CCOO, el TJUE
mai dirà que les persones objecte de frau passaran a fix per sobre
d’una norma nacional que ho prohibeix, per no ser aquesta l’única sanció
possible conforme a la Directiva comunitària.
2. També de manera
expressa avala la jurisprudència establerta per la jurisdicció
contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, en les seves sentències
de 26 de setembre de 2018, que establia que la sanció davant l’abús
consistís en el manteniment de l’ocupació fins a la seva cobertura
mitjançant els corresponents processos selectius i una possible
indemnització pels danys ocasionats. Si bé estableix, tal com des de
CCOO opinem quan es van conèixer aquestes sentències, que a més hauria
d’incloure’s una indemnització dissuasiva suficient –a tant alçat- que
sancionés el citat abús.
3. També estableix, la qual cosa és una
obvietat, que la convocatòria dels processos selectius no són, per si
mateix, sancions suficients de l’abús o frau en la contractació (que sí
que ho serien les expressades en l’apartat anterior).
4. Estableix, com ja havia dit el TJUE
en anteriors sentències, que el fet que es tracti d’un sol nomenament
(i no successius nomenaments) no necessàriament eludeix l’abús si aquest
nomenament és de llarga durada, cobreix un lloc de treball estructural i
no s’han previst, en temps taxat, la seva cobertura reglamentària
mitjançant els oportuns processos reglamentaris.
5. Finalment,
estableix que no és necessari que el funcionari o funcionària interina
hagi impugnat cadascun dels successius nomenaments perquè es pugui
analitzar pel tribunal nacional si ha existit frau o abús en la
contractació, element aquest que ja havia resolt en anteriors
pronunciaments el TJUE.
Com a primeres conclusions des de CCOO volem ressaltar les següents:
1. En opinió de l’Advocada General, la jurisprudència del Tribunal
Suprem establerta en les seves sentències de 26 de setembre de 2018 (que
fins ara no havia tingut ocasió d’analitzar el TJUE) és conforme amb la Directiva comunitària, si bé és incompleta.
2. Perquè sigui completa, s’ha d’establir una indemnització,
preferentment a tant alçat, suficient i dissuasiva que castigui l’abús o
frau en la contractació. Aquesta indemnització (que en certa manera es
podia intuir de les sentències del TS abans citades, però que no
concretava) és precisament l’element que des de CCOO critiquem de les
citades sentències del TS i que, en la nostra opinió, obliga al fet que
es fixi de manera expressa en la llei per a una adequada trasposició de
la directiva a l’ordenament espanyol.
3. Des del principi d’aquesta polèmica, des de CCOO hem advertit que, enfront del que es venia de manera interessada, el TJUE
no anava a establir mai que l’única sanció possible era convertir els
contractes o nomenaments temporals en fixos, passant per sobre dels
requisits constitucionals espanyols. En opinió de CCOO, no tot val.
4. Per això, per a CCOO la solució a l’alt grau de temporalitat
injustificada existent en el sector públic passa pel desenvolupament
urgent i sense demora dels processos d’estabilització i consolidació que
es deriven dels Acords per a la millora de l’ocupació pública subscrits
per aquest sindicat, per al que s’han d’accelerar els processos de
negociació i desenvolupament dels processos selectius. Negociació en la
qual, com venim defensant i acordant en molts àmbits, es contempli la
valoració del temps desenvolupat de manera temporal o interina i
l’adaptació d’aquests processos conforme als límits que la nostra
jurisprudència constitucional marca.
5. Com ja hem indicat en el dia d’avui hem conegut les conclusions de l’Advocada General del TJUE,
que ve a avalar els processos d’estabilització i consolidació recollits
en els Acords de 2017 i 2018, si bé insisteix que han de venir
acompanyats de la corresponent indemnització dissuasiva suficient –a
tant alçat- que sancionés el citat abús.
6. En la nostra opinió, si
bé és cert que era necessari concretar la sanció en l’abús o frau en la
contractació, i aquesta ha de comportar una indemnització, fet que
lògicament no descartem, insistirem en el desenvolupament dels processos
d’estabilització i consolidació, perquè per al sindicat ha de ser la
solució l’estabilitat en l’ocupació i no el cessament amb indemnització.
Volem una Administració amb ocupacions fix, que és el que garanteix la
qualitat dels serveis públics.
7. En aquest sentit, avui ens hem
tornat a concentrar davant el Ministeri de Política Territorial i Funció
Pública per a reclamar al Govern una garantia dels increments
retributius per al 2020, l’impuls dels plans d’igualtat i, de manera
urgent, que convoqui la Comissió d’ocupació i estabilització per a
procedir a l’adaptació normativa que acabi definitivament amb aquesta
situació i posi fi a l’altíssima taxa de temporalitat de les
Administracions Públiques.
