L’únic que no és lícit és resignar-se
Josep Fontana: “L’únic que no és lícit és resignar-se.”
La mort de Josep Fontana és una pèrdua profunda, global; és la pèrdua del professor, de l’intel·lectual compromès i militant, del magnífic historiador, del marxista amb una capacitat immensa d’anàlisi i síntesi de la realitat, del compromès amb la causa del món del treball.
Lector incansable, amb un coneixement de la historiografia internacional molt per sobre del de qualsevol altre acadèmic del seu context, Fontana ens va introduir el millor de la historiografia marxista britànica. Ens va donar a conèixer a Hobsbawm i E. P. Thompson, una historiografia que ens ha marcat a molts i moltes en la nostra formació, coneixement i aproximació al marxisme.
Fontana sempre va mantenir, fins al final, el seu compromís militant, encara que ja no formava part d’un partit polític (va militar al PSUC des del 1957 fins als inicis dels vuitanta i va ser impulsor de la revista Nous Horitzons). Va ser militant amb les posicions d’esquerra, amb la causa de la classe treballadora i amic de CCOO, a què va dedicar hores, energia i saber.
Fontana va ser un historiador de mirada global i amb profundes conviccions d’esquerres. Fa un any ens va regalar part del seu temps, concedint-nos les seves reflexions i atenent les nostres preguntes sobre el món del treball i la seva anàlisi de la realitat actual. Hem publicat aquestes reflexions i respostes en els vídeos de Perspectiva.
Amb aquest número de Perspectiva volem retre homenatge a l’intel·lectual, militant, company i amic Josep Fontana.
