Escàndol en la Mutualitat de les funcionàries i funcionaris de Justícia

En l’últim Consell de Ministres del passat divendres el Govern va aprovar, a proposta del Ministeri de Justícia i sense informar prèviament la representació dels mutualistes, un reial decret de “reordenació i actualització de l’estructura orgànica de la Mutualitat General Judicial” (MUGEJU) en el qual suprimeix l’Assemblea de la Mutualitat General Judicial, triada democràticament per tots els i les mutualistes així com als membres de la seva Comissió Permanent per a substituir-los per òrgans que els seus integrants seran designats a dit, sense cap elecció, en la majoria dels supòsits pel mateix Ministeri de Justícia (l’administració designa a qui suposadament ha de controlar el seu funcionament) per a així evitar qualsevol mena de control en la gestió de la mutualitat i poder fer el que vulguin al seu antull. El Ministeri de Justícia i el Govern del PSOE adopten així comportaments antidemocràtics, segons el parer de CCOO.



Creada l’any 1978 (si bé amb anterioritat existien altres mutualitats de funcionaris de justícia), la Mutualitat General Judicial es va dotar d’una Assemblea com a òrgan suprem d’aquesta, constituïda pels compromissaris que, en representació de les diferents carreres i cossos al servei de l’Administració de Justícia, va establir el Reglament aprovat per Reial decret 3283/1978 (la meitat de l’assemblea en representació de jutges, fiscals i secretaris, l’altra meitat en representació de la resta del personal de l’Administració de Justícia); i d’una Comissió Permanent, òrgan de direcció i gestió de la mutualitat, composta pel president de la Mugeju i sis consellers, triats per l’Assemblea de la Mugeju, un per cada cos de l’Administració de Justícia (secretaris i forenses anaven units).



Després de les constants denúncies de CCOO i altres col·lectius per no existir una representació proporcional del nombre de mutualistes tant en l’Assemblea com en la Comissió Permanent, l’any 2006 es va aprovar el Reial decret 1206/2006, en virtut del qual es va professionalitzar la gestió de la Mugeju, atribuint totes les competències executives que abans ostentava la Comissió Permanent al gerent de la Mugeju, que va quedar constituït com l’òrgan directiu de gestió i direcció de la mutualitat, amb rang de subdirector general i nomenat i separat del seu càrrec pel Ministeri de Justícia.



Tant l’Assemblea de la Mugeju com la seva Comissió Permanent van perdre totes les seves competències en matèria de gestió, quedant com a mers òrgans de participació en el control i vigilància en la gestió de la Mugeju. Però malgrat que l’Assemblea va quedar sense funció executiva o decisòria alguna, l’RD 1206/2006 va fer una mica més: va modificar el sistema d’elecció dels seus membres, de manera que la meitat eren elegits entre jutges, fiscals, secretaris, forenses i ara també del cos de Gestió Processal, i l’altra meitat entre els cossos de Tramitació i Auxili Judicial. Això va derivar que des de llavors jutges i fiscals fossin incapaços de guanyar cap elecció en els processos de renovació de la Mugeju que se celebraven cada quatre anys, perquè els mutualistes de cada CCAA que constituïen el cos electoral no els triaven com a representants seus en l’Assemblea de la Mugeju; d’igual forma, es va modificar la composició de la Comissió Permanent, despullada de tota funció de gestió, per a incloure com a membres de la mateixa a tres alts càrrecs del Ministeri de Justícia (que rares vegades han acudit els tres a les seves reunions, mostrant, en opinió de CCOO, un evident menyspreu a la funció per a la qual estan designats).