CCOO signa el Conveni Col·lectiu d’Adif

El 27 de desembre s’ha signat l’II Conveni Col·lectiu Adif-Adif-Av. Un conveni fruit de la pressió i negociació de CCOO, en el moment oportú, amb compromisos concrets i amb possibilitats certes de desenvolupament, la qual cosa suposa que desconvoquem la vaga prevista per al 7 de gener.



Un conveni els continguts del qual de manera resumida són els següents:



Vigència: 5 anys, (2019-2023) prorrogable 2 més, a fi de poder finançar una nova classificació professional, la qual tindrà un finançament addicional de 1,5% anual, inclosos els anys de possibles pròrrogues, la qual cosa seria un total de 7 anys per 1,5%.



Ocupació: a més del compromís de sol·licitar taxes de reposició que suposin més ingressos que sortides, a fi de minimitzar les externalitzacions i recuperar càrregues de treball, el conveni compromet l’elaboració d’un pla pluriennal d’ocupació que doni continuïtat a la jubilació parcial 75-25, i la posada en marxa d’un pla de desvinculacions voluntàries.



Tractament econòmic:



Taula RESUM 2019



FIX (F) – 2,25%

FONS ADDICIONALS – 0,25%

TOTAL ANUAL, escenari de mínims (F+FA) – 2,50%



Evolució PIB 2019:



Variable



PIB=2,1% – 0,05%

PIB=2,2% – 0,10%

PIB=2,3% – 0,15%

PIB=2,4% – 0,20%

PIB=2,5% – 0,25%



Total anual escenari de màxims (F+FA+V) – 2,75%



FIX (2,25%)

P Operatiu: A tots els conceptes

MMII i EA: 2,25% del conjunt retribucions 2018 al fix



FONS ADDICIONALS, (0,25%) (Lineal):

Personal Operatiu a clau 401

MMII i EA a clau 066



VARIABLE: Mateix criteri que Fix



TRACTAMENT Econòmic 2020 I SEGÜENTS:

Una vegada coneguts els increments autoritzats en la Llei de Pressupostos per a cada exercici s’aplicaran amb el mateix sistema que per a 2019.



* Si es rep autorització d’Hisenda l’increment de 2019 i els endarreriments de gener, es percebran en la nòmina del mes de Febrer. De no ser així l’abonament es produiria en concepte d’avançament.



Jornada laboral: es trasllada al conveni l’acord subscrit per CCOO per a tot el sector públic i integrat en els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2018, reduint la jornada laboral a 1.642 hores de quantia anual en còmput de 8 hores diàries, la qual cosa suposa la reducció més gran de jornada en un sol conveni de la història de Renfe, (si bé anteriorment i gradualment vam anar reduint la jornada des de les 1.826 hores anuals a 1.728 hores mitjançant més vacances (35), lliure disposició (6) i 14 festius anuals dels quals cap és absorbit per caure en vacances o dissabtes). MÉS DE 10 DIES LABORABLES DE REDUCCIÓ DE JORNADA.



Conciliació de la vida familiar i professional: en la taula de Política Social s’abordarà el desenvolupament d’una bossa d’hores de fins a un 5% de la jornada anual (recuperable), per a cura i atenció a majors, discapacitats i fills menors.

En el primer semestre de 2019, s’harmonitzarà tots els preceptes normatius relatius a conciliació, reducció de jornada per cura de familiars, preferència per vacances i atenció mèdica i escolar la creació de guarderies, incorporant els avanços normatius existents en aquesta matèria.



Per a CCOO, la signatura d’aquest conveni significa un punt d’inflexió important, i el qualifiquem de un conveni just i il·lusionant, perquè demostra que el sindicalisme confederal i de classe és capaç, des de la unitat de la classe treballadora, de traslladar als àmbits de l’empresa tots els aspectes recollits en l’II Acord per a la millora de l’ocupació i condicions laborals signat per CCOO per a tot el sector públic.



Un conveni just, perquè aborda aspectes transversals de les relacions de treball, des de l’ocupació, la recuperació salarial, l’ordenació professional, la reducció de jornada i aspectes importantíssims de conciliació i igualtat.



Un bon conveni negociat en temps rècord que demostra que quan hi ha determinació i voluntat, es tria el moment i es mobilitza, es poden aconseguir bones metes. Probablement aquest conveni no hauria estat possible en un altre moment polític.



Un conveni que a més del contingut i els compromisos concrets a la signatura, suposa un repte en el desenvolupament.



Un conveni il·lusionant que ha de servir als treballadors d’ADIF per a recuperar l’orgull de pertinença perdut en els últims temps, en veure com direcció rere direcció relegava a les persones de l’empresa a l’últim lloc de les prioritats d’aquesta.



En CCOO no ens relaxem. De la voluntat de l’empresa i del Govern per a fer realitat els compromisos aconseguits, dependrà que aquesta il·lusió coadjuvi en una empresa rejovenida i modernitzada que sigui palanca per al ferrocarril.