Presentant l’informe sobre absentisme laboral

L’absentisme és un tema controvertit que és objecte de diferents anàlisis i interpretacions. Per això la Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC) de CCOO ha elaborat un informe en el qual aporta dades objectives enfront de les dades esbiaixades utilitzades sovint per la patronal, que intenten transmetre a l’opinió pública la idea que l’absentisme representa un problema important per a l’economia del nostre país, que és un greu problema per a la competitivitat empresarial o que suposa un alt cost per a la societat.



La realitat és una altra ben diferent, ja que, segons Eurofound, Espanya és el cinquè país de la Unió Europea amb menys absentisme per malaltia. Segons les dades d’aquest organisme, podria interpretar-se que les i els espanyols gaudeixen de millor salut que la resta d’europeus. No obstant això l’enquesta recull la preocupació creixent de les conseqüències del treball en la salut: el 38% de les treballadores i treballadors espanyols considera que la seva salut es veu afectada negativament pel seu treball, el tercer percentatge major d’Europa després de Letònia i Eslovènia. Aquesta preocupació ha augmentat gairebé 10 punts en els últims anys. Així es pot deduir que una deterioració dels efectes del treball en la salut, juntament amb un menor grau d’absentisme per malaltia, indica que les i els treballadors espanyols forcen la seva assistència al lloc de treball per la pressió que asseguin davant la inestabilitat de l’ocupació.



Per a FSC-CCOO, l’absentisme real és un problema residual que no té l’envergadura que els empresaris intenten denunciar. L’absentisme en sentit estricte suposa una pèrdua mitjana de 16,8 minuts mensuals per persona, mentre que les hores extres no pagades representen 45 minuts al mes, del que es pot concloure que en realitat l’empresa deu a cada treballador i a cada treballadora 28 minuts al mes de mitjana.



També existeix bastant controvèrsia respecte al frau en les baixes, quan a vegades s’ha afirmat que el 40% de les baixes per Incapacitat Temporal (IT) es produeixen de manera fraudulenta amb la intenció de retallar prestacions. Aquestes dades es refereixen únicament als «controls efectuats» en els plans de lluita contra el frau del Ministeri corresponent amb competències en matèries d’ocupació. La Taxa de frau que s’utilitza, de forma interessada, és una dada obtinguda de dividir «Extinció de la IT» per «Nombre de controls efectuats». Si es vol obtenir una dada que aproximi el percentatge de baixes per IT “fraudulentes” (que segons la inspecció mèdica no tindrien dret a prestació), cal dividir el «Nombre de persones treballadores a les quals se’ls ha extingit la prestació» pel «Total de persones amb IT», i això llança una xifra del 3,99%, molt allunyada del 40% que s’utilitza com a dada de l’alt frau en el sistema de baixes per IT.



Des de FSC-CCOO es denuncia el fet que s’hagin utilitzat xifres esbiaixades per a justificar la signatura de convenis amb els serveis de salut autonòmics per a incentivar a metges i gerents que aconsegueixin disminuir el nombre de baixes. Aquests convenis han suposat un cost en aquests incentius d’uns 300 milions d’euros anuals (356 milions en 2016). En total, des de 2006 s’han gastat més de 3.300 milions d’euros que, segons l’argument de l’augment de frau, no han servit en absolut.



Un dels principals problemes per a abordar aquest tema és que no existeix una definició oficial o àmpliament acceptada d’absentisme. Des del món empresarial s’utilitzen dades d’absentisme que inclouen hores no treballades per vacances, permisos de maternitat, compensació d’hores extraordinàries, hores de representació sindical, entre altres.



FSC-CCOO considera que quan un treballador o treballadora es veu afectada per un procés de regulació d’ocupació, amb la reducció de la seva jornada o amb cessaments temporals, no haurien de considerar-se absentistes. O que el gaudi del mes de vacances al qual tota treballadora i treballador té dret, no pot computar-se en les dades d’absentisme. “I si el teu cap et demana que facis hores extres per necessitats de la producció, la compensació de les mateixes no hauria de computar-se com a absentisme”.



En definitiva, l’objectiu d’aquest informe és rebatre els arguments del món empresarial, amb dades sobre l’absentisme i, en concret, conèixer com i quins mètodes s’utilitzen per a mesurar-lo, on queda reflectida una realitat totalment diferent a la que pretenen camuflar per a aconseguir els seus objectius.