La Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO ha analitzat les dades referents al sector públic de l’Enquesta de Població Activa (EPA) corresponents al tercer trimestre de 2018. Segons els resultats, puja l’ocupació en el sector públic però segueix augmentant la temporalitat. Per això CCOO incideix en la necessitat de desenvolupar l’II Acord per a la millora de l’ocupació signada al març amb l’anterior Govern i que l’actual s’ha compromès a impulsar amb l’objectiu de reduir la temporalitat fins al 8% en els propers tres anys, pel que és imprescindible eliminar la taxa de reposició i desenvolupar el procés d’estabilització.
PRINCIPALS CONCLUSIONS DE L’ANÀLISI DE LA EPA
Puja l’ocupació pública en les Administracions Públiques.
El personal en les Administracions Públiques aconsegueix la xifra de 3,17 milions de persones (16.2% de la població ocupada total).
És el sisè trimestre seguit de pujada en l’ocupació pública. S’han creat 49.700 noves ocupacions públiques en aquest trimestre (+1,6%), un creixement bastant més robust que en el trimestre passat, quan només va augmentar un +0,4%.
En termes interanuals l’ocupació en les Administracions Públiques (AAPP) ha crescut un 3.4% (105.400 persones), consolidant la recuperació fruit de la signatura dels acords per a la millora de l’ocupació pública i de condicions del treball signats per CCOO.
En tres anys, del tercer trimestre de 2011 al tercer trimestre de 2014, es produeix una intensa reducció d’ocupació pública del voltant de -381.000 persones assalariades. Des del 2° trimestre de 2017 es produeix un creixement sostingut de l’ocupació, encara que els nivells d’ocupació segueixen registrant una pèrdua de -139.100 llocs de treball en el sector públic, la qual cosa en termes relatius suposa un descens del -4,2%. O dit d’una altra manera, de moment falta per recuperar el 36,5% de l’ocupació pública perduda entre 2011 i 2014.
L’Administració Local és la que més creix i baixa l’ocupació en l’Administració General de l’Estat (Central i Seguretat Social).
En l’últim trimestre pugen els efectius en l’Administració Local (+43.300, un +6,8%) i l’Administració Autonòmica (+16.400, un +0,9%), així com en les empreses públiques (+6.200, un +4,7%). Per contra, cau l’ocupació en l’Administració Central (-17.600 un -3,3%) i en la Seguretat Social (-100, un -0,1%).
En l’últim trimestre, la presència dels homes puja respecte a les dones.
En l’últim trimestre s’han creat 32.800 ocupacions en el cas dels homes (+2,4%) i 17.000 ocupacions en el de les dones (1,0%). En termes interanuals, s’han incorporat 42.700 homes (+3,1%) i 62.900 dones (+3,7%).
Segueix l’envelliment de la plantilla de les AAPP.
En l’últim trimestre, l’ocupació pública de majors de 50 anys augmenta en 28.900 persones (un 2,1%) i en 59.400 (un 4,5%) en termes interanuals. El pes de la plantilla major de 50 anys segueix creixent i aconsegueix el 43,6% del total. Les plantilles més envellides són les de la Seguretat Social (amb un 70,2% de majors de 50 anys), les empreses públiques (47,2%) i les de les comunitats autònomes (45,3%).
Feble progressió de l’ocupació jove.
En l’últim trimestre es creen 29.500 ocupacions ocupades per menors de 30 anys (+16,2%). L’augment interanual és més modest, amb un increment d’11.400 nous llocs de treball ocupats per menors de 30 anys (+5,7%). El pes de la plantilla menor de 30 anys representa només el 6,7% del total. L’Administració Local registra un pes de l’ocupació jove per sobre de la mitjana (8,7%).
Continua pujant la temporalitat en les Administracions Públiques.
De les 105.400 noves contractacions que s’han produït en l’últim any, el 78,4% són de tipus temporal. Això fa que la temporalitat passi d’un 24,1% en el tercer trimestre de 2017 a un 25,9% en el tercer trimestre de 2018.
Les taxes de temporalitat han augmentat tant en homes com en dones, situant-se en el 20,9% per als homes i en el 29,9% per a les dones. Existeix per tant una bretxa de temporalitat de 9 punts percentuals entre homes i dones.
La temporalitat entre menors de 30 anys triplica la mitjana de l’ocupació pública.
La taxa de temporalitat en l’ocupació pública de menors de 30 anys aconsegueix el 77,7%, si bé es redueix lleugerament respecte a l’anterior trimestre (78,1%) i l’any anterior (78,2%). Per contra, augmenta la temporalitat entre majors de 50 anys, que aconsegueix el 13,2%, per sobre de l’anterior trimestre (11,7%) i de l’any anterior (11,0%).
Es redueix l’ocupació parcial.
En l’últim trimestre els contractes a temps parcial entre el personal de les AAPP es redueixen un -10,6% (-22.700), però segueixen un 2,6% per sobre de l’any anterior.
La taxa de parcialitat de les dones duplica a la dels homes.
En l’últim any, el pes de l’ocupació a temps parcial sobre el total d’efectius s’ha reduït una desena percentual, situant-se en el 6,0%. No obstant això, mentre la taxa de parcialitat dels homes es redueix (dues desenes percentuals, fins al 3,6%) en el cas de les dones s’incrementa (una desena percentual, fins al 8,0%).
Illes Balears, Castella–La Manxa, Catalunya i País Valencià són les regions que més creixen en efectius en l’últim trimestre. Es destrueix ocupació pública a Astúries, Canàries, Galícia, Comunitat de Madrid, Regió de Múrcia i Ceuta.
En l’últim trimestre, els majors increments de l’ocupació pública tenen lloc a Catalunya, amb +15.200 ocupacions públiques (+3,6%), seguida de País Valencià (+11.200, +4,0%), Castella–La Manxa (+10.000, +6,8%) i Illes Balears (+9.500, +14,1%). Al seu torn, es redueix l’ocupació pública en la Comunitat de Madrid (-6.800, -1,5%), Galícia (-4.700, -2,4%), Regió de Múrcia (-3.600, -3,9%), Canàries (-2.400, -1,7%), Ceuta (-1.600, -14,4%) i Astúries (-600, -0,8%).
En l’últim any, els majors increments de l’ocupació pública es produeixen a Catalunya, amb +37.100 ocupacions públiques (+9,3%), País Valencià (+35.200, +13,8%), Andalusia (+17.300, +3,1%) i Illes Balears (+13.800, +21,9%). Per contra, es produeix una pèrdua neta d’ocupació pública en la Comunitat de Madrid (-19.600, -4,1%), Regió de Múrcia (-10.200, -10,4%), Castella-la Manxa (-3.000, -1,9%) i Ceuta (-1.100, -10,4%).
La temporalitat segueix en augment.
Les majors taxes de temporalitat en l’ocupació pública es donen en Illes Balears (36,4%), Euskadi (34,8%), Extremadura (33,4%), Cantàbria (30,9%), Canàries (30,5%) i Astúries (30,2%).
Entre les CCAA amb un augment trimestral de l’ocupació pública, només Catalunya, Euskadi, Extremadura, Navarra i Melilla redueixen simultàniament la taxa de temporalitat. Entre aquestes, només Catalunya (24,8%), Navarra (25,3%) i Melilla (17,1%) tenen taxes de temporalitat inferiors a la mitjana de l’ocupació pública estatal.
Entre les CCAA amb un augment interanual de l’ocupació pública, només Galícia, Extremadura, La Rioja i Melilla redueixen simultàniament la taxa de temporalitat. La Rioja (27,5%) segueix superant, no obstant això, la mitjana estatal de temporalitat.
Puja l’ocupació pública però segueix augmentant la taxa de temporalitat
