La saga “Episodios de una guerra interminable”, que publica l’autora Almudena Grandes des del 2010, conforma, a ulls de la crítica, un “ambiciós projecte narratiu”. Una obstinació que, sota la bandera referent dels “Episodios nacionales”, de Benito Pérez Galdós, vol construir una gran novel·la de la lluita antifranquista des del 1944 fins al 1964. Ja s’han publicat Inés y la alegría, amb el subtítol d’El ejercito de unión nacional y la invasión del valle de Arán, Pirineo de Lleida, 19-27 de octubre de 1944. Després, El lector de Julio Verne, publicat el 2012 amb el subtítol de La guerrilla de Cencerro y el Trienio del Terror (Jaén, Sierra Sur, 1947-1949). El tercer volum és Las tres bodas de Manolita, editat el 2014 amb el subtítol de El cura de Porlier, el Patronato de Rendención de Penas y el nacimiento de la resistencia clandestina contra el franquismo, Madrid, 1940-1950. El quart, Los pacientes del doctor García, ara premiat, porta el subtítol d’El fin de la esperanza y la red de evasión de jerarcas nazis dirigida por Clara Stauffer, Madrid-Buenos Aires, 1945-1954. I encara en queden dos al tinter: La madre de Frankenstein o Agonía y muerte de Aurora Rodríguez Carballeira en el apogeo de la España nacionalcatólica, Manicomio de Ciempozuelos (Madrid), 1955-1956, i l’últim volum, Mariano en el Bidasoa. Los topos de larga duración, la emigración económica interior y los 25 años de paz, Castuera (Badajoz) – Eibar (Guipúscoa), 1939-1964.
Com la mateixa autora declarava al diari digital Infolibre: “Jo escric aquesta sèrie perquè els militants antifranquistes molesten en el relat oficial de com va arribar la democràcia”. És a dir que aquesta obra respon a una voluntat de trencar el mur d’oblit que després de la Transició es va establir sobre l’antifranquisme, un mur construït per imposar un determinat relat sobre com la democràcia va arribar a la nostra societat. Així, les causes del canvi es van centrar en la mort del dictador, que va obrir pas a la voluntat democràtica del qui el va succeir, el rei emèrit, i a la capacitat d’autoreforma del mateix règim. D’aquesta manera, es va apartar, es va ignorar i/o ocultar el paper del moviment obrer, de les mobilitzacions veïnals, estudiantils… de com tots van imposar l’exercici de la llibertat davant la repressió i de com van derrotar la por, no sense molt de patiment.
Amb un gran treball de documentació que li permet integrar, amb naturalitat i lleialtat, la ficció dins de la recreació de la realitat, Almudena recupera la història dels que es van enfrontar a la dictadura en els anys més durs. És un relat èpic, ple de derrotes i d’una única, però imprescindible i decisiva, victòria. Detencions, empresonaments, afusellaments, caigudes d’organitzacions que destruïen la difícil tasca de teixir la resistència, entre d’altres, conformen un rosari de derrotes que es va perllongar durant molts anys. Tot això provocat no només per la brutal repressió d’una dictadura que volia exterminar, aniquilar d’arrel qualsevol oposició, sinó també pels mateixos errors d’aquesta en la valoració de la situació. Davant d’això, però, Almudena recupera la gesta, quotidiana i tremenda, de totes les persones que es van resistir a interioritzar la llei de la por, que la van desafiar una i altra vegada fins a derrotar-la.
Amb l’especial afecte amb què tracta la paraula, amb l’empatia que sent pels seus personatges, amb la seva capacitat de recrear els seus sentiments, emocions, conviccions, i d’acostar-nos-hi, Almudena Grandes ha rescatat aquesta part arraconada del nostre passat i l’ha convertit en literatura, perquè revisqui cada vegada que la llegim.
