No obstant això, el sindicat exigeix un major compromís amb la millora dels serveis públics, amb les empleades i empleats públics, i el respecte a la negociació col·lectiva en aquest àmbit. Així l’hi traslladarà al Govern el proper 23 d’octubre en la primera reunió que mantenen de seguiment de l’II
Per a l’Àrea Pública de CCOO, la defensa dels serveis públics suposa un pilar bàsic per preservar l’Estat de benestar, garantir la igualtat d’oportunitats i és una eina fonamental en la redistribució de la riquesa.
Segons el sindicat, les polítiques neoliberals que s’han dut a terme des de l’anterior Govern del PP només han servit per empobrir el país, per eliminar drets de la classe treballadora i per implantar polítiques privatizadoras, que han portat aconsegueixo la deterioració dels serveis públics i el seu impacte negatiu sobre la vida de la ciutadania, la destrucció d’ocupació, retallades salarials i la pèrdua de drets i condicions de treball conquistats durant diverses dècades.
Molts d’aquests serveis públics, imprescindibles per a la ciutadania, s’han mantingut gairebé en exclusiva gràcies a la professionalitat de les empleades i empleats públics. La ciutadania és conscient d’això quan acudeixen a serveis essencials com la sanitat, la justícia, els serveis socials, l’educació o altres serveis com poden ser guarderies, menjadors escolars, atenció a les persones migrants, prestació d’assistència domiciliària, l’atenció a la tercera edat, l’expedició de DNI, els serveis d’emergència i seguretat pública, tràmits tributaris, gestió i tramitació de pensions, entre uns altres.
L’Àrea Pública de CCOO considera que la política de austericidio, l’insuficient finançament dels serveis públics a través dels Pressupostos Generals de l’Estat, que ha comportat una falta d’inversió en infraestructures, la qual cosa ha ocasionat una deterioració progressiva dels immobles, i la falta de plantilles adequades així com l’increment de les privatitzacions, ha suposat des de l’any 2010 una pèrdua en la qualitat dels serveis públics, que ara cal corregir, reposant-los i impulsant-los per a una societat equilibrada, solidària i convenientment atesa en les seves necessitats.
En aquesta adreça, el passat 9 de març, l’Àrea Pública de CCOO, al costat d’UGT i CSIF, va signar amb el Govern l’II Acord per a la millora de l’ocupació pública i de condicions de treball, després de l’engegada de la campanya #RecuperarLoArrebatado, en defensa dels serveis públics i per restituir els drets sostrets a les empleades i els empleats públics, amb els següents eixos centrals: enfortir els serveis públics, recuperar salaris i ocupacions públiques, acabar amb la temporalitat i restablir el dret a la negociació col·lectiva que recuperi les condicions de treball, especialment en jornades, salut laboral, mesures d’igualtat i formació.
L’Àrea Pública de CCOO valora el “Acord de Pressupostos Generals de l’Estat 2019: Pressupostos per a un Estat Social”, subscrit pel Govern d’Espanya i Units Podemos, com una aposta cap a una política social, pensada per recuperar l’Estat de benestar. “Aquesta tasca, gens fàcil, és absolutament necessària, a la qual s’hauran d’adherir —i esperem que amb la incorporació de millores— la resta de grups parlamentaris que van ser capaços, a través de la moció de censura, de desallotjar al PP del Govern i amb això l’època més salvatge en retallades de drets socials i laborals que s’ha viscut a Espanya”.
“L’acord del Govern i Units Podemos és un avanç en aquest sentit. Un paquet de mesures que podria ser més un acord de legislatura que de Pressupostos Generals de l’Estat pel 2019, i que de moment ens sembla un notable punt d’inflexió que la ciutadania i les empleades i empleats públics no hem de desaprofitar”.
L’Àrea Pública de CCOO, valorant l’acord, no considera afortunada la intromissió que es produeix en la negociació col·lectiva i el paper que li correspon en exclusiva als sindicats de la Funció Pública. “Es dóna per fet que es duran a terme determinades actuacions que són objecte de negociació i, estant d’acord amb el fons de la majoria d’elles, no han de produir-se al marge de la representació sindical, per la qual cosa exigirem la seva plena negociació”.
Per al sindicat, en una declaració d’aquesta magnitud, es troba a faltar una referència a l’II Acord per a la millora de l’ocupació pública i de condicions de treball, una fita sindical i social per a la recuperació dels drets de més de tres milions de treballadores i treballadors, excepte a l’apartat de “Equiparació dels permisos de maternitat i paternitat” per indicar com esmenar-ho com a “millora complementària del mateix” i o instant a “incorporar als convenis col·lectius”.
“Al llarg de tot el document hi ha una aposta clara per reforçar els serveis públics com la sanitat, l’educació, els serveis socials o la dependència i, molt especialment, en l’àmbit de les corporacions locals, per ser els més propers a la ciutadania, amb nous serveis o recuperant competències, fet que valorem positivament, però entenent que no serà possible si no s’acompanya d’un correcte finançament i una adequada plantilla. Per a això resulta imprescindible recuperar els nivells d’ocupació pública i de finançament que hi havia abans de la crisi. Actualment les plantilles estan tremendament minvades, amb una pèrdua real de més de 260.000 llocs de treball en aquests anys”.
La referència en l’Acord Governo-Units Podemos de millora de la taxa de reposició és contradictòria amb el que pretén CCOO. No respecta el text de l’Acord de 9 de març i el recollit en els PGE 2018 sobre aquest tema, que se circumscriu només al 2018, deixant la possibilitat d’eliminar la taxa de reposició a través de la negociació pel 2019, fet que aquest document tanca en traslladar gairebé literalment (empitjorant amb el “fins a”) l’apartat d’Oferta d’Ocupació Pública/Taxa de Reposició recollit en el PGE 2018 al 2019, amb l’única excepció i només per a les corporacions locals que hagin complert l’objectiu d’estabilitat pressupostària, deute i regla de despesa, que no computarà la taxa de reposició les places que es convoquin per al desenvolupament de la Llei 39/2015, de Procediment Administratiu i la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic.
És a dir, d’una banda, limita la negociació que contempla l’II Acord per 2019 i, per un altre, només obre la possibilitat de no computar la taxa de reposició a les corporacions locals que compleixin requisits de dèficit, no així per a la resta de sectors i Administracions Públiques.
Des de CCOO insistiran en l’eliminació de la taxa de reposició, el no condicionament per a la recuperació d’ocupació als objectius de dèficit, deute i regla de despesa o altres matèries com la jornada laboral.
“Exigim al Govern el compliment dels compromisos adquirits en l’II Acord aconseguit amb els sindicats de la funció pública, tant en matèria salarial, d’ocupació i resta de condicions de treball, així com el respecte a la negociació col·lectiva per introduir qualsevol tipus de millora complementària als mateixos, entenent com així figura en el propi acord signat el 9 de març, que ha estat l’inici de la recuperació de drets arrabassats a més de tres milions d’empleades i empleats públics”.
El 23 d’octubre, per fi es reuneix la comissió de seguiment de l’II Acord per a la millora de l’ocupació pública i les condicions de treball, en la qual CCOO donarà trasllat de les seves opinions i reflexions sobre els continguts de l’Acord Governo – Units Podemos, en aquelles matèries que afectin la negociació col·lectiva en les Administracions i sector públic.
Comissions Obreres és el primer sindicat en la Funció Pública, en comptar amb el suport d’un 37,35% del personal públic i tenir cinc representants en la Taula general de negociació de les Administracions Públiques, enfront del 33,91% d’UGT (cinc representants), 22,14% de CSIF (tres), 2,88% de CIG (u) i 3,20% d’ELA (u).