Parlar de classes, de classe
treballadora, de ciutadania com subjecte de drets i de sindicat com expressió
organitzada de la classe, ens porta a fer a un debat interessant i encara
més en els moments que vivim. Amb aquest modest escrit, vull plantejar alguns
apunts útils per la reflexió i emmarcar el debat que es proposa en aquest
número de PERSPECTIVA.
La classe
treballadora no sorgeix com el sol i la lluna, a una hora determinada, sinó que
és un procés de construcció i de canvi on intervenen diferents elements. Parlem
de classe i no de classes perquè en parlar en plural fem expressions força
descriptives sobre diferents situacions i fenòmens però s’eludeix el concepte
globalitzador i unificador. La classe és un fenomen històric unificador,
quelcom que es conforma en la mesura que persones amb experiències comunes
tenen la necessitat d’articular els interessos entre ells i front d’altres
interessos diferents i contraposats. Les relacions productives estan immerses
en un canvi profund, generant per tant, un procés de canvi, no conclòs, el que
fins llavors enteníem i identificàvem com a classe treballadora.
Hem de ser
conscients que el sentiment de grup conforma la classe, en un elevat grau. La
vinculació emocional, de pertànyer a un grup. La consciència és la manera com
es tradueixen sistemes de valors, idees… i organitzacions com a formes
institucionalitzades. La consciència de classe es conforma en diferents llocs i
àmbits, però mai de la mateixa manera ja que les experiències són diferents.
Avui tenim una classe en mutació, en plena transformació perquè allò que la
conforma (les experiències ) s’han modificat profundament amb els canvis
importants en les relacions productives.
L’organització,
l’expressió organitzada de la classe, és a dir, el sindicat, en les seves
anàlisis som capaços de veure els canvis socials i productius, de vegades una
mica a contrapeu, i som també capaços de fer breus descriptors de la realitat,
però, per contra, no avancem tant com hauríem, en l’adequació de l’organització
a aquesta nova i canviant realitat, per intervenir en ella, per fer actuacions
i discursos que permetin generar vincles emocionals afavoridors de la
consciència entre els treballadors i treballadores no vinculats al model
productiu que el va fer néixer.
Un darrer
element estretament lligat als anteriors, és la necessària i important
incidència de la classe en la política, perquè ens cal possibilitar que el món
del treball torni a jugar un paper central en la política, en el discurs i
l’acció política de les forces que es reclamen com alternatives i
transformadores.
Aquests canvis
es produeixen en el marc de la intensa ofensiva conservadora del capital
financer, que té per objectiu destruir drets laborals i la privatització o
destrucció de les seves conquestes socials que generalitzades i
universalitzades han conformat fins la data els drets de ciutadania en una
societat democràtica.
El debat plantejat
és, doncs, pertinent i necessari, i més encara en el marc del debat del procés
congressual que viuen el conjunt de les CCOO. Desitgem doncs, que les diferents
aportacions no quedin en un interessant exercici intel.lectual sinó que ajudin
a elaborar estratègies que permetin abordar els reptes que es plantegen.
En el conjunt
dels articles, trobarem aportacions i reflexions, no totes coincidents, amb un
caràcter global, i d’altres que parteixen de realitats concretes ( les
pluralitats que ens referíem a l’inici d’aquest escrit): cultura, infància,
joventut,feminisme com un important factor que aporta elements importants a la
configuració de la classe…., totes elles complementàries i que donen pistes i
peu a d’altres debats que abordarem des de PERSPECTIVA.
