junta
de personal SOC
desembre 2005 - 2
LA
MOBILITAT GEOGRÀFICA
La mobilitat dins l’Administració és un
d’aquells aspectes que, perquè atenyen a la satisfacció en el
desenvolupament de les funcions, i perquè impliquen aspectes
organitzatius complexos que requereixen mecanismes de coordinació àgils,
solen produir no poca problemàtica i dificultats de gestió.
A
banda de la mobilitat lligada a la promoció, horitzontal o vertical, que
afecta el concepte de carrera professional, la mobilitat geogràfica
suposa una eina de gestió dels recursos humans, per facilitar
l’adaptabilitat al lloc de treball i ajudar a conciliar la vida
professional amb la familiar i privada.
CCOO
proposem, en aquest apartat, dos punts molt concrets:
-Establiment
de
concursos de trasllats transparents
-Recuperació
de
la Comissió Paritària de Trasllats, com a mecanisme de participació
sindical
 L’Acord
General ja vigent proposa que totes les cobertures provisionals es facin a
través d’una comunicació pública pel portal Època, a través d’un
sistema específic, accessible i interactiu, i amb publicació addicional
als taulers d’anuncis. S’estableix que s’ha de constituir una
comissió tècnica paritària que haurà de determinar un protocol
d’actuació comú relatiu a tot el procediment, incloent el sistema de
selecció, criteris objectius que s’empraran per determinar la provisió,
i en general tots els elements que caldrà tenir en compte en els
diferents àmbits organitzatius. Es preveu que, entre aquests, es
mantinguin o actualitzin aquells sistemes actualment en funcionament que
els sectors o col·lectius implicats valorin positivament.
En aquest sentit,
l’experiència de la Comissió paritària de Trasllats que va
desenvolupar la seva tasca després d’un acord signat l’any 200?,
va ser prou positiu com per poder considerar la seva reimplantació,
bé que actualitzat o adaptat, si escau, als nous protocol d’actuació
que es pactin a nivell general.
Recordem que, en substància, el sistema dissenyat en aquest
Acord permetia dotar de transparència i igualtat d’oportunitats la qüestió
dels trasllats, i els criteris de prioritats garantien la manca
d’arbitrarietat, a l’hora que s’assegurava el control i la
participació de totes les seccions sindicals. El sistema permetia, a més,
obrir la possibilitat traslladar-se a un col·lectiu com el laboral que,
en les categories de personal d’Administració i Tècnic, veuen pràcticament
impossibilitat qualsevol accés a la mobilitat geogràfica, per la manca
de concursos.
L’Acord va tenir una vigència breu. La nostra secció de CCOO
va promoure una revisió per dotar-la de més abast i efectivitat, però
entre tant la Comissió de Trasllats va acabar sent víctima també de la
manca de voluntat negociadora de l’actual direcció i ha estat diferida
indefinidament malgrat reiterades promeses de tornar-la a convocar.
Amb l’actual marc de l’Acord general, aquesta Comissió ha de
reobrir-se sense més excuses, i permetre així la participació col·lectiva
en la solució dels problemes que, tot i ser particulars, ens afecten a
tots.
|
