Unitat de Promoció i Desenvolupament

Projecte:

  28, octubre de 2005

ÍNDEX

1.   DADES D'IDENTIFICACIÓ DE L'ENTITAT PROMOTORA

2.   ANTECEDENTS

2.1.      L'entorn Europeu

2.2.      El Marc Català

3.   JUSTIFICACIÓ DE LA SOL·LICITUD

4.   EL PROJECTE DE LA UPD

4.1.      Objectius del Projecte

4.2.      Productes de la UPD

4.3.      Fases del Projecte

4.4.      Equip de Professionals

4.5.      Calendari d'Actuació

4.6.      Pressupost

1.         DADES D'IDENTIFICACIÓ DE L'ENTITAT PROMOTORA

Entitat Promotora:                           

Tipus entitat:                          

Adreça Social:                       

Codi Postal - Població:                   

Representant Legal de l’entitat:      

Càrrec:                                  

Persona responsable de contacte:  

Càrrec:                                  

Telèfon:                                 

Fax:                                       

E-mail:                                   

2. ANTECEDENTS

2.1. L’entorn europeu

La preocupació, durant els darrers anys, dels estats membres de la Unió Europea per la problemàtica de l'atur als respectius països ha fet que es plantegin donar una resposta a nivell comunitari per aquests temes.

Des d'una perspectiva social, la creació d'ocupació és una de les prioritats principals a tota la Unió Europea. Per aquest motiu, tant els governs europeus com les institucions comunitàries posen tots els mitjans al seu abast per assolir aquest objectiu i millorar, en definitiva, la cohesió social.

Les diferents etapes per aconseguir aquesta resposta van començar a la Cimera d'Essen, l'any 1994, on es va dissenyar una estratègia global de lluita contra l'atur i de creació de nous llocs de treball a partir de la qual els Estats membres van iniciar l'elaboració de programes plurianuals d'ocupació. Així mateix, es determina la necessitat de que els agents econòmics i socials i els responsables polítics endeguin processos d'anàlisi i debat per fer front a la desocupació.

L'any 1996 la Comissió presenta "L'acció a favor de l'ocupació a Europa. Un pacte de confiança", que pretén implicar el conjunt d'interlocutors econòmics i socials en els diversos àmbits (comunitari, nacional i local) per lluitar contra l'atur. El Consell Europeu de Dublín va plantejar la necessitat d'iniciar Pactes Territorials per l'ocupació, que havien de néixer d'aquest diàleg que proposava la comissió, i aprofundia en els processos de concertació.

La Cimera d'Amsterdam, a l'octubre de 1997, fou una fita important en la política social de la Unió Europea. Es va resoldre modificar els Tractats de Roma i Maastricht adoptant el model d'Essen; les polítiques d'ocupació serien competència dels diferents Estats però coordinades des de la Comunitat, fixant una sèrie de matèries en les quals el Consell pot adoptar directives, establint exigències mínimes amb l'objectiu d'assolir un alt nivell d'ocupació, reconeixent el paper dels interlocutors socials i fixant com un dels objectius bàsics la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en tots els aspectes. Així mateix, s'afegeix un nou Títol sobre l'ocupació mitjançant el qual es dóna més valor a l'ocupació, alhora que reforça la coordinació de les polítiques nacionals d'ocupació.

En el Consell Europeu Extraordinari de Luxemburg celebrat el novembre de 1997 es varen aprovar les primeres orientacions per l’ocupació, que es van posar en marxa al 1998. Neix, l’anomenada Estratègia Europea d’Ocupació que estableix objectius i mètodes comuns als 15 estats membres, desplegada en directrius o línies d'intervenció, que s’articulen al voltant de quatre pilars: millorar l'ocupabilitat, fomentar l'esperit empresarial, fomentar l'adaptabilitat dels treballadors i de les empreses i reforçar la política d'igualtat d'oportunitats.

La Cimera de Lisboa, celebrada el març de 2000, va posar èmfasi en dos grans eixos: recuperar l'objectiu de la plena ocupació a nivell comunitari i afavorir la dimensió local de les accions per l'ocupació, que porta com a conseqüència que el conjunt d'actors que intervenen en el territori (agents econòmics i socials i administració) hagin de concertar les línies d'actuació i els projectes a desenvolupar al territori.

En aquesta línia, el Comitè de les Regions, en l'informe de les directrius per a les Polítiques d'Ocupació de l'any 2000, posa èmfasi en aprofundir els processos de descentralització de les polítiques actives d'ocupació, potenciant el paper dels ens locals i territorials; potenciar els Pactes Territorials per l'Ocupació, en aquesta mateixa línia; i reconèixer el paper de les autoritats locals i regionals com a interlocutors pel disseny dels Plans Nacionals d'Ocupació.

El Consell Europeu de Niça, de desembre de 2000, va aprovar l'Agenda Social Europea, a la qual s'estableix que el retorn a la plena ocupació requereix polítiques per incrementar les taxes d'activitat, disminuir els desequilibris regionals, reduir les desigualtats i millorar la qualitat de l'ocupació.

El Consell Europeu de Barcelona, de març de 2002, identificà les "polítiques actives orientades a la plena ocupació: més i millors llocs de treball" com un dels tres sectors que requereixen un impuls específic. Així mateix, es va destacar que la plena ocupació en la Unió Europea constitueix el nucli de l'Estratègia de Lisboa i el principal objectiu de les polítiques econòmiques i socials. Es demanà la consolidació de l'Estratègia Europea d'Ocupació mitjançant un procés reforçat, simplificat i millor gestionat, amb un calendari fins l'any 2010, incorporant els objectius i metes de l'estratègia de Lisboa. Així mateix, apel·là per una major racionalització dels processos de coordinació de les polítiques.

El Consell Europeu de Brussel·les, de març de 2003, confirma que l'estratègia d'ocupació desenvolupa el paper director en l'aplicació dels objectius de l'estratègia de Lisboa sobre ocupació i mercat de treball.

El resultat de tots aquests esforços ha estat positiu. En el seu moment, la Comissària Europea per a l’Ocupació, Anna Diamantopoulou, va presentar l’anomenat Paquet per a l’Ocupació amb l’objectiu d’aconseguir una taxa d’ocupació per a l’any 2005 i la plena ocupació per l’any 2010, tal com es varen fixar els mandataris europeus a la Cimera de Lisboa de l’any 2000. La comissària d’ocupació va insistir en la necessitat de perseverar en les polítiques de reforma adoptades en aquesta Cimera.

A la Resolució del Comitè de les Regions sobre la redinamització de la Estratègia de Lisboa, de juliol de 2005, reclama un veritable enfocament descentralitzat per aplicar en la seva totalitat de l'agència de Lisboa. Així, es demana una aplicació més intensiva i mes descentralitzada de la mateixa, segons les conclusions del Consell Europeu de Lisboa on s'estableix que s'aplicarà un plantejament totalment descentralitzat segons el principi de subsidarietat, en el qual la Unió, els Estats Membres, els nivells regionals i locals, així com els interlocutors socials i la societat civil, participaran activament, mitjançant diferents formes de col·laboració.

2.2. El marc Català

Des de finals de l’any 1991, la Generalitat de Catalunya a anant adquirint diferents competències transferides des del govern central. Així doncs, pel Reial decret 1577/1991, del 18 d’octubre, va tenir lloc el traspàs de la gestió de la formació professional ocupacional a la Generalitat, i el Decret 257/1991, del 25 de novembre, va assignar al Departament de Treball les funcions i els serveis transferits a la Generalitat en matèria de gestió de la formació ocupacional.

La reforma laboral iniciada l'any 1993 i prorrogada durant tot el 1994 va culminar amb el final del monopoli de la gestió de l'ocupació que fins llavors tenia l'Instituto Nacional de Empleo (INEM). La Generalitat de Catalunya, aprofitant aquesta circumstància va posar en marxa el mes de maig del 1995 el Servei Català de Col·locació (SCC), com a servei d'intermediació entre les ofertes i les demandes de feina.

Aquest mateix l’any 1995, el ple del Consell de Treball de Catalunya va acordar la creació i la posada en marxa del Servei de Col·locació de Catalunya com a servei públic integral d'ocupació, d’utilització voluntària i gratuïta i que oferia col·locació a més de formació i orientació.

Posteriorment, amb el Reial decret 1050/1997, del 27 de juny, la Generalitat de Catalunya assumeix la gestió exercida per l’INEM a Catalunya en l’àmbit de treball, ocupació i formació, assumint les funcions i serveis en matèria d’intermediació en el mercat de treball, de gestió i control de les polítiques d’ocupació que fins llavors havia exercit l’Administració general de l’Estat

L'any 1998 la Generalitat de Catalunya, les organitzacions sindicals i les organitzacions empresarials, van signar el Pacte per l’ocupació a Catalunya 1998-2000. Aquest Pacte és fruit del procés de negociacions amb l’objectiu de concretar socialment un seguit de polítiques públiques i compromisos socials orientats a incentivar l’ocupació, especialment entre els col·lectius més castigats per l’atur. L'objectiu d'aquest pla reflecteix per a Catalunya les directives comunitàries expressades anteriorment implicant als agents socials tant en el seu disseny com en la seva aplicació. En l’apartat 6 es creava el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i el seu Consell de Direcció.

Les parts signants van manifestar, en primer lloc, el seu compromís per posar en marxa diferents mecanismes i instruments concertats que esdevinguessin útils per assolir l’objectiu comú i prioritari de la creació d’ocupació i, en segon, sobre d’altres qüestions de rellevància objecte del diàleg social i de participació dels agents socials, directament o indirectament, relacionats amb la Cimera de Luxemburg.

En aquest sentit, i des de l’experiència assolida en matèria d’ocupació i d’intermediació laboral es publica la Llei 17/2002, de 5 de juliol, d’ordenació dels sistema d’ocupació i de creació del Servei d’Ocupació de Catalunya, amb la voluntat de respondre als plantejaments i les necessitats que un servei públic requereix.

El SOC, segons la Llei, té com un dels seus criteris de gestió la desconcentració i, si s’escau, la descentralització de la gestió, segons s'afirma en l'article 2 sobre principis i criteris rectors del SOC.

Així mateix, l'article 10 defineix les meses locals d'ocupació com els òrgans de participació territorial en matèria de polítiques actives d'ocupació, que tenen la finalitat d'adequar l'oferta d'accions ocupacionals a la demanda del territori i assolir, d'aquesta manera, una inserció laboral efectiva.

Per una altra banda, defineix els pactes territorials per l'ocupació com a instruments estratègics per a la participació, la coordinació i la programació de les actuacions ocupacionals del Servei d’Ocupació de Catalunya, juntament amb el pla de desenvolupament de polítiques actives d'ocupació i l'Observatori del Mercat de Treball.

Pel que fa als Pactes Territorials per l'Ocupació, l'any 2001 la Generalitat publicà al DOGC l'Ordre de 8 d'octubre, amb la finalitat d'aprovar les bases reguladores i convocar les ajudes del Fons Social Europeu, destinades a impulsar el desplegament i funcionament dels pactes territorials per a l’Ocupació que es formalitzin a Catalunya, amb l’objectiu de portar a terme una estratègia integrada de polítiques actives, amb la participació activa i el consens dels principals agents implicats en l’àmbit de l’ocupació i obrir la convocatòria per a l’any 2001 i la presentació de projectes per al 2001-2003.

Les bases d’aquesta Ordre van representar el marc normatiu de referència per al període 2001-2006 dels pactes territorials per a l’Ocupació que es formalitzen a Catalunya.

L'any 2003 es publica la nova Ordre de Pactes Territorials de 14 de maig, per la qual s'aproven les bases reguladores que han de regir les subvencions relatives a les accions de desenvolupament local que promou el Servei d'Ocupació de Catalunya mitjançant pactes territorials per a l'ocupació en el període 2003-2006, i es convoquen les corresponents a l'any 2003.

Amb el canvi de govern, el febrer de 2005, se signa l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana, sorgit d'un procés de consens i diàleg entre el nou govern de la Generalitat de Catalunya, els sindicats majoritaris i el teixit empresarial. Amb aquest acord s’han aconseguit tot un conjunt de mesures referents al model de gestió del SOC, el paper central de la intermediació en el mercat laboral, disseny de noves polítiques actives i accions dirigides a persones immigrades.

S'inicia un replantejament de les polítiques actives d'ocupació i de com s'han de portar a terme. Així, al Consell de Direcció del SOC de 14 de febrer de 2005 s'aprova el document sobre el Model de Gestió i Descentralització de les polítiques actives d'ocupació, amb el consens entre l'administració i els agents econòmics i socials. Aquest document introdueix els Consorcis com a la fórmula organitzativa escollida per a la descentralització de les PAO en el territori. Així mateix, defineix els Consorcis com la eina que permetrà una major eficàcia en els processos d'inserció laboral i l'augment de la competitivitat catalana, responent als principis de cooperació, dimensió territorial i seguretat jurídica.

Segons aquesta fórmula, els Consorcis estaran formats per les entitats cooperadores que ho desitgin, juntament amb la Generalitat de Catalunya. Així mateix, la delimitació territorial dels Consorcis, l'elaboració dels seus Estatuts i, en definitiva, la seva creació i consolidació serà un procés autònom de les entitats cooperadores, encara que la creació de cada Consorci serà ratificat pel Consell de Direcció del SOC. Amb aquest sistema, els Pactes Territorials s'integraran dins dels Consorcis com un òrgan consultiu que participarà en les funcions de diagnosi, planificació i avaluació.

A hores d'ara, ens trobem en què diferents territoris han manifestat al SOC la seva voluntat de consorciar-se i ja han començat a desenvolupar els primers Estatuts per posar en marxa els Consorcis com a model de gestió de les polítiques actives d'ocupació.

3. JUSTIFICACIÓ DE LA SOL·LICITUD

La concertació al territori és un fet que es ve produint a Catalunya des de fa anys i que posa de manifest la voluntat de tots els agents implicats en consensuar un conjunt de polítiques dirigides a la creació d’ocupació, a partir d’una sèrie d’accions i instruments que facilitin, per una banda, un creixement econòmic sostingut, la cohesió social i, per altra banda, la necessària articulació i integració de les diferents polítiques actives.

La Resolució del Comitè de les Regions sobre la redinamització de l'estratègia de Lisboa de juliol de 2005 afirma que, per portar a terme una governança econòmica i social més coherent i més democràtica, és imprescindible un enfocament descentralitzat de l'Estratègia de Lisboa. Això implica aplicar un plantejament totalment descentralitzat d'acord amb el principi de subsidarietat, en el qual la Unió, els Estats membres, els nivells regionals i locals, així com els interlocutors socials i la societat civil puguin participar activament, mitjançant diferents formes de col·laboració, segons afirmen les Conclusions del Consell Europeu de Lisboa.

En aquest sentit, el desenvolupament legislatiu del SOC ha d’esdevenir l’eina capdal per assolir un marc de planificació, execució i configuració de les polítiques d’ocupació inspirada en la concertació i coordinació dels diferents actors que intervenen en el mercat de treball. El desplegament de la llei del SOC suposa una oportunitat per desenvolupar un sistema de polítiques d'ocupació recolzat en la concertació territorial.

Partint d'aquest concepte, el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) inicia un procés d'estructuració en base als principis de desconcentració i descentralització, seguint les directrius de la normativa comunitària de descentralització de les polítiques actives d’ocupació i de participació activa de les institucions locals i dels agents socioeconòmics, en aplicació del principi de participació descendent, definit a l’Estratègia Europea d’Ocupació.

És en aquest marc on els Consorcis són escollits pel SOC com  la fórmula organitzativa per a la descentralització de les polítiques actives d'ocupació  en el territori.

Des del SOC es defineix els Consorcis com la eina que permetrà una major eficàcia en els processos d'inserció laboral i l'augment de la competitivitat catalana, responent als principis de cooperació, dimensió territorial i seguretat jurídica.

Segons aquesta fórmula, els Consorcis estaran formats per les entitats cooperadores que ho desitgin, juntament amb la Generalitat de Catalunya. Així mateix, la delimitació territorial dels Consorcis, l'elaboració dels seus Estatuts i, en definitiva, la seva creació i consolidació serà un procés autònom de les entitats cooperadores, encara que la creació de cada Consorci serà ratificat pel Consell de Direcció del SOC. Amb aquest sistema, els Pactes Territorials s'integraran dins dels Consorcis com un òrgan consultiu que participarà en les funcions de diagnosi, planificació i avaluació.

Es defineixen les funcions dels Consorcis més enllà de la gestió de les polítiques actives d'ocupació que és el que fins ara s'ha fet als territoris. Amb la descentralització és pretén reconèixer, de manera efectiva, la capacitat del territori per a planificar, programar, gestionar i avaluar les polítiques actives que li són necessàries per atendre les necessitats ocupacionals de les persones i de les empreses que conviuen al territori. I tot plegat, d'acord amb les línies generals establertes per l'Estratègia Europea per l'Ocupació, el Plan Nacional para el Empleo i el futur Pla General d'Ocupació de Catalunya.

D'altra banda, amb el model dels consorcis es vol avançar cap a l'objectiu de donar continuïtat a les accions ocupacionals al llarg de tot l´any, al mateix temps que es volen garantir uns serveis permanents.

En el moment actual en que es trobem, diferents territoris han manifestat al SOC la seva voluntat de consorciar-se i ja han començat a desenvolupar els primers Estatuts per posar en marxa els Consorcis com a model de gestió de les polítiques actives d'ocupació.

Aquests moviments ens portaran a un model de descentralització experimental on sorgeixen nous processos de concertació territorial entre les entitats i organitzacions involucrades. La implantació d'aquest nou model ha de servir per fer comparacions i treure conclusions, que ens condueixi a construir un instrument que permeti concretar aquest nou model d’actuació en un desenvolupament normatiu i de gestió definitiu. És en aquest marc d'actuacions on l'assessorament tècnic esdevé fonamental i imprescindible per tal d'ajudar i facilitar l'actuació de les entitats que participen en aquests nous processos de concertació. I és aquest l'àmbit d'actuació d'aquesta Unitat de Promoció i Desenvolupament que proposem.

Així, les funcions d'aquesta UPD haurien de dirigir-se cap a la potenciació de la concertació i el consens entre les entitats i organitzacions que formen part del consorci, així com donar suport a totes aquelles actuacions necessàries i imprescindibles per a poder consolidar el Consorci al territori.

4. EL PROJECTE DE LA UPD

4.1. Objectius del Projecte

Aquesta Unitat de Promoció i Desenvolupament es constitueix com a instrument de suport tècnic en els nous processos de concertació que s'estan establint per a la posada en marxa i desenvolupament de la descentralització del Servei d'Ocupació de Catalunya mitjançant els Consorcis i per a la dinamització i desenvolupament dels Pactes Territorials per a l'Ocupació, i té com a objectius:

Objectiu General

Impulsar el desenvolupament tècnic en el si dels nous processos de concertació en el territori, mitjançant l'assistència tècnica en totes les fases de posada en marxa i desenvolupament dels Consorcis territorials, alhora que seguir donant impuls al desenvolupament dels Pactes Territorials, a fi i efecte de que la participació de les entitats i organitzacions en qualsevol dels dos àmbits sigui garantia de qualitat.

Objectius Específics:

§         Recolzar tècnicament la participació de les entitats que actuen en els nous processos de concertació al territori.

§         Fomentar la relació i els mecanismes de coordinació entre els diferents instruments de concertació.

§         Afavorir els fluxos de comunicació d’informació interna i externa dels Consorcis i/o dels Pactes.

§         Fomentar l’acció concertada i el treball conjunt de les entitats que hi participen en els nous processos de concertació en el territori.

§         Assentar la intervenció en la configuració i anàlisi del contingut del diagnòstic de la situació socio-econòmica del territori.

§         Enfortir la definició del contingut general dels Consorcis i/o Pactes, des d’una perspectiva tècnica: objectius, línies estratègiques i model de funcionament intern.

§         Elaborar actuacions, projectes i iniciatives que donin resposta a les necessitats detectades al territori.

§         Realitzar el seguiment de l'evolució de les diferents fases del procés de desplegament dels Consorcis, així com dels Pactes i de la implementació de les actuacions.

§         Valorar els resultats finals dels nous processos de concertació, per tal de millorar el seu desenvolupament.

§         Potenciar el paper de cadascuna de les organitzacions tot impulsant, alhora, accions transversals entre diversos membres dels Consorcis i/o Pactes.

4.2. Metodologia de treball i productes de la UPD

La base del present projecte d'UPD és l'assistència tècnica en el desenvolupament dels nous processos de concertació que actualment s'estan produint en el territori derivat de l'elecció dels Consorcis com a fórmula organitzativa per a la descentralització de les polítiques actives d'ocupació en el territori. Així, aquesta UPD vol esdevenir un instrument de suport i assistència tècnica per a portar a terme aquests nous processos de concertació. Al mateix temps, també es pretén donar assistència tècnica a aquells territoris on es desenvolupen Pactes Territorials per a l'Ocupació.

De manera paral·lela, els tècnics de la UPD elaboraran productes que ajudaran a complir els objectius del projecte. En aquest sentit, els productes de la UPD estaran condicionats a aquest objectiu. Per tant, de cara a poder garantir els objectius abans esmentats els productes resultants seran els següents:

Producte 1:  Anàlisi de la situació socioeconòmica del territori. Els tècnics de la UPD realitzaran un informe socioeconòmic on detectaran, entre d’altres, els sectors d’activitat en el territori que estan generant ocupació i els que n’estant perdent. Aquest producte ha de servir de base per millorar la planificació i la programació d’actuacions dels Consorcis i/o dels Pactes.

Producte 2: Informes de seguiment semestrals que serviran per analitzar el desenvolupament dels nous processos de concertació en el territori.

Producte 3: Elaboració d'una Guia per a la descentralització del SOC al territori que faciliti la intervenció dels/de les tècnic/ques en els nous processos de concertació que s'estan portant a terme. Així mateix, aquesta guia servirà per millorar la capacitació dels/de les tècnics/ques, donada la fórmula innovadora dels Consorcis com a nou model de descentralització i desplegament territorial del SOC i de les polítiques actives d'ocupació.

Producte 4: Informes finals d'avaluació dels resultats del desenvolupament del procés de concertació i propostes de millora.

4.3. Fases del projecte

El projecte d'UPD es portarà a terme mitjançant diferents fases, seguint el desenvolupament i el ritme del nou procés de concertació per a la descentralització del Servei d'Ocupació de Catalunya i de les Polítiques Actives d'Ocupació, i en funció de l'activitat pròpia que es generi. Així mateix es tindrà en compte l'activitat normal dels Pactes Territorials.  Per una altra banda es treballarà, de manera paral·lela, en l'elaboració dels productes esmentats en l'apartat anterior. Hem de tenir en compte que les fases poden quedar barrejades en el temps.

Així, les fases del projecte i l'encaix en ell dels diferents productes a elaborar, quedaria de la següent manera:

Fase primera: Es portarà a terme la capacitació dels/de les tècnics/ques sobre els nous processos de concertació al territori mitjançant la formació necessària que els faci esdevenir capaços d'assessorar a les entitats que participen en el procés de descentralització del SOC. En aquesta primera fase, el producte que obtindríem seria la guia per a la descentralització del SOC.

Fase segona: participació dels/de les tècnics/ques en els processos de descentralització del SOC. El paper que hi jugaran els/les tècnics/ques serà de recolzament i assessorament tècnic a les entitats que formen part dels Consorcis en tot el procés de creació i posada en marxa. Així, participaran en l’elaboració d’estratègies preparatòries al desplegament dels Consorcis (diagnosis, reunions, coordinació), la participació en l’elaboració dels Estatuts o reglaments dels mateixos, la discussió del funcionament de les comissions tècniques que s’hi crearan, etc.. En general, caldrà donar suport a tota aquella activitat que necessiti de la participació tècnica per assegurar la descentralització de les polítiques actives sota la forma elegida, així com el bon funcionament dels Pactes Territorials.

Aquesta segona fase esdevindria el nucli central de les funcions que ha de desenvolupar la UPD i on es centraria la intervenció dels tècnics/ques que hi participaran.

Durant aquesta fase segona, els productes resultants seran l' Anàlisi de la situació socioeconòmica del territori i els informes de seguiment semestrals sobre l'evolució del desenvolupament dels Consorcis.

Fase tercera: Abans de finalitzar la UPD s'haurà de realitzar una avaluació final del procés que s'ha portat a terme en quant a la descentralització i desplegament del SOC i de les Polítiques Actives d'Ocupació durant el temps que la UPD ha estat en funcionament. Es tracta d'elaborar un Informe final d'avaluació que inclogui quin ha estat el procés i com s'ha desenvolupat, quin han estat els resultats del desenvolupament del procés de concertació i quines propostes es podrien formular per tal de millorar tant el procés com les actuacions dutes a terme.

En aquesta darrera fase, el producte resultant seria l'informe final d'avaluació dels resultats del desenvolupament del procés de concertació i propostes de millora.

El cronograma a seguir dependrà de la dinàmica dels Consorcis i/o Pactes en cada territori, però caldrà vetllar per una adequada temporalització a fi i efecte d’assegurar la realització del producte en el període de referència. Un cronograma aproximat en l’elaboració de producte podria ser el següent:

4.4. Equip de professionals

Per aquest període de treball es proposa que la UPD estigui integrada per un equip de 30 professionals tècnics.

Els professionals subvencionats per la UPD seran contractats directament com a personal de XXXX.

4.5. Calendari d'Actuació

El present projecte d'UPD té un calendari previst d'activitat que va des de xxx fins a xxx, amb una durada total de 12/24 mesos.

4.6. Pressupost

Pendent de concretar.