En una reunió del passat dia 14 de febrer, el Consell de Direcció del SOC va aprovar un document  que –citem textualment- “pretén recollir de forma sintètica, però suficient- els aspectes fonamentals que han de caracteritzar el model de SOC”.

  El futur del SOC passaria així, si es desenvolupa aquest document a la pràctica,  per  un procés descentralitzador . Aquest procés suposa el desplegament territorial d’una xarxa de consorcis integrats per la representació de la Generalitat (no diu només SOC), ens locals i agents socials, que seran els que tindran tot el pes de la gestió efectiva de les polítiques actives d’ocupació al seu territori.

  El document ha trobat el consens, sembla, de totes les parts. Tanmateix, creiem que les seves propostes creen seriosos riscos en la gestió pública de les polítiques d’ocupació, perquè:

  -Més que descentralitzar, buida de competències el SOC a favor d’organismes de dubtosa viabilitat econòmica i de complicada gestió. Començant per la indeterminació quant a la pròpia constitució, ja que els consorcis es crearan a partir de la pròpia autonomia municipal. El SOC només es reserva el poder de ratificar la creació i negociar –a través dels seus Serveis Centrals- els convenis i contractes programa que els traspassaran efectivament els fons per a gestionar les accions

Es proposa que els membres del consorci aportin el personal i recursos necessaris, i es preveu que hi hagi una línia de subvenció específica, però sense que això suposi un increment global de despesa ... Qui farà tants mans i mànigues???

  -Perquè no estableix mecanismes suficients de control i coordinació entre els agents que hauran de dur a terme les polítiques actives, i per tant no assegura un nivell comú de prestacions a tots els usuaris de tots els territoris

  Uns quants botons de mostra:

-Els consorcis no executaran, llevat de casos extraordinaris aquestes accions. Les oferiran a altres entitats col·laboradores o a les pròpies que s’hi integren com a membres , mitjançant convenis o contractes.

  -Els propis consorcis avaluen les accions realitzades, els resultats, i ells mateixos es coordinen entre ells. El SOC simplement cerca entitats per col·laborar en l’avaluació.

  -Els Serveis Centrals del SOC es limiten pràcticament a les funcions que hem esmentat en els punts anteriors i a la coordinació de tots els elements que (el) composen (sic).

Els serveis territorials dirigiran i coordinaran la xarxa d’oficines, i només gestionaran accions en els territoris on no hi hagi cap consorci. On n’hi hagi, només vetllaran per la coordinació entre SOC i consorcis.

La xarxa d’oficines, OTGs, això sí,  té reconegut un ventall ampli de funcions exclusives, i a més de registrar, classificar i gestionar de manera activa els itineraris dels demandants, se li encarrega la tutoria i seguiment permanent dels aturats. També disposa en exclusiva, entre d’altres funcions, de la d’intermediar entre oferta i demanda. Tanmateix, se salvaguarda la possibilitat de derivar aquestes competències als consorcis en casos concrets.

  És problema de fe creure’s que les oficines (novament OTG) i CIFO realment puguin assolir les funcions que se’ls encomana, tot i que es marca un augment d’efectius i un programa de millora de la seva capacitació i homogeneïtzació en la prestació del servei.

  Els precedents que ja estem veient, tanmateix, ens parlen de tots menys de planificació, objectivitat i capacitat de diàleg. De moment, encara no hem comptat a efectes de ser ni tan sols informats. O és que pretenen posar en marxa aquesta complexa estructura sense tenir en compte els treballadors i treballadores amb què compta actualment el SOC?

    Tal vegada, només consideren homogeneïtzable el personal condemnant-lo a l’absoluta ignorància.