ORIENTADORS...

El pla de lluita contra la pujada de l’índex d’atur  del govern de Zapatero i el del tripartit català  s’ha concretat, de moment, amb la contractació d’orientadors professionals a les OTG. Ja s’han incorporat 144 d’ells, a través d’un programa extraordinari d’1 any de durada.

El procés de selecció, que va suposar certament un tour de force donada la urgència i la gran quantitat d’inscripcions que –malgrat la limitadísima difusió- ens van donar (més de 1.100), ha suposat que finalment 39 funcionaris de les OTG han accedit a aquestes places interines. La resta, majoritàriament, són de fora –molts d’ells, tanmateix, procedents de l’entorn de la xarxa ocupacional, és a dir, personal que treballava o havia treballat als centres col·laboradors-.

Queden per incorporar 34 places més a les OTG, que ho seran en llocs aquest cop sí estructurals, de nova creació. Concretament llocs singulars de nivell B-20. Aquestes places hauran de cobrir-se en el concurs específic públic que caldrà convocar. Vist el grau de compliment de terminis legals per a convocar aquests concursos en el SOC –zero-, un organisme que encara no hi ha manera que s’acabi d’estructurar, no podem confiar que això es faci a un termini immediat.

... I CAPACITACIONS

Els orientadors professionals, donada l’àmplia difusió mediàtica –ara sí- que s’ha donat a la seva incorporació, en un moment calent de l’economia, estan seguint uns objectius marcats pels Serveis Centrals del SOC i, qui més qui menys els està seguint –més o menys reals, vaja-. Mentrestant, les primeres tongades de la plantilla (unes 200 persones) fixa de les OTG està seguint el Pla de Capacitació anunciat com a la gran eina de canvi de les oficines. Aquesta formació a distància adjudicada en concurs a la UOC, dividida en tres grups (directors, orientadors i informadors), en alguns ha tingut seriosos problemes per ser engegat per part dels seus destinataris. En conjunt, tot i que estem d’acord que la seva flexibilitat sembla força adient per a un organisme amb tanta dispersió d’unitat com el nostre, es tracta d’una eina que necessita un temps per a l’adaptació de l’usuari, i en tot cas també un temps raonable de dedicació (segons els responsables del programa, bastaria en dues o tres sessions d’una mitra hora a la setmana, visió que en tot cas no comparteixen alguns companys i companyes que hem consultat). El que ha quedat clar és que la direcció , o els seus graus intermitjos, no ha posat  els mitjans perquè cada alumne i alumna pugui ser-lo amb profit –i sense ocupar el seu temps d’oci, no oblidem que és una formació estratègica-. Temps, espai –al marge del pur ordenador amb internet- són indispensables per seguir els cursos amb eficàcia.

Cal tenir-ho molt en compte per a futures edicions.

El canvi a les oficines es derivarà de la sola adquisició de coneixements en aquest procés? Evidentment, al marge dels precedents de desorganització que estem vivint, no ho pot ser en cap cas. Cal que la teoria es tradueixi en instruccions, en projectes de reformar de l’estructura completa, i en mitjans operatius adequats –i no plans transitoris que poden quedar-se en purs pedaços amb molta facilitat-.