Comentaris a les taules de l'Eurobaròmetre social.

Abril de 2018

Introducció

Aquests comentaris pretenen destacar el que considerem més significatiu de la comparació de les dades de Catalunya amb les dades dels estats membres de la Unió Europea. No es tracta doncs d’una valoració exhaustiva de totes i cadascuna de les taules.

D’altra banda, cal recordar que l’actualitat de les dades depèn, per raons obvies, de les fonts d’on les extraiem, fonamentalment EUROSTAT, i de l’IDESCAT i de l’INE quan EUROSTAT no ofereix dades de Catalunya. La seva actualització és desigual i va des de dades del 2017, fins a casos en què les dades més actuals són del 2014.

Les dades

L’any 2017 l’economia catalana presenta un creixement del 3,4%, que és lleugerament superior al d’Espanya (3,1%) i se situa un punt per sobre de la mitjana europea (2,4%). La capacitat mitjana de compra per habitant a Catalunya està per sobre de la mitjana de la Unió Europea, però per sota de la UE-15. El creixement mitjà anual de l’IPC català harmonitzat de l’any 2017 (2,2) és superior a la mitjana de la Unió. Només 6 paÏsos presenten un increment superior.

Les dades anuals del mercat de treball del 2017, continuen mostrant una situació millor a Catalunya que a la mitjana europea en activitat. La taxa d’activitat total, és la cinquena més alta de la taula i només es veu superada per la de Dinamarca, els Països Baixos, Suècia i Estònia. Tant la taxa d’activitat dels homes, com la de les dones, són sensiblement superiors a les mitjanes europees.

Les taxes d'ocupació catalanes se situen lleugeramant per sobre de les mitjanes europees. En el cas de les dones, la taxa d'ocupació catalana és 1,4 punts percentuals superior a la mitjana de la Unió (UE-28).

La taxa d’atur, tot i haver-se reduït més de dos punts en termes interanuals, és la pitjor després de la grega i de l’espanyola, especialment en el cas de les dones, i gairebé dobla la taxa mitjana europea (UE-28). Destaca negativament la taxa d’atur dels joves que, malgrat haver-se reduït força en termes interanuals (quatre punts menys), encara és molt superior a la taxa mitjana europea, i és la quarta més alta després de les d'Espanya, Grècia i Itàlia. El percentatge d’aturats de llarga durada a Catalunya continua disminuint en termes interanuals, però encara és el quart més alt de la taula.

D’altra banda la taxa de temporalitat de Catalunya en el segon trimestre del 2017 (21,6%), que continua creixent , és la quarta més alta de la taula i es manté més de 7 punts per sobre de la mitjana europea.

El percentatge de treballadors/res a temps parcial està força per sota de la mitjana dels 28 i encara més per sota (gairebé 10 punts percentuals) de la de la UE-15. Aquesta diferència és més alta en el cas de les dones. En canvi, el percentatge de treball a temps parcial involuntari (no desitjat) a Catalunya és més del doble del de la mitjana europea (UE-28 i UE-15) i és el cinquè més alt de la taula.

En el cas del salari mínim trobem diferències molt importants que van dels 1.998€ de Luxemburg o els 1.531€ de Bèlgica, als 275 de Romania i els 235 de Bulgària, on Espanya ocupa una posició intermèdia. Cal tenir en compte que la fixació d’un salari mínim no té la mateixa funció a tots els països, fins i tot n’hi ha que no el tenen fixat. En el 2016 el Cost Unitari del Treball a Catalunya torna a crèixer després de la reducció experimentada entre el 2010 i el 2015. En canvi, el cost unitari de la mitjana europea es redueix per primer cop en els darreres 10 anys. Tot i així, només hi ha 9 països en què es produeix una disminució interanual. D’altra banda, el cost horari de la mà d’obra a Catalunya, en el 2017, continua per sota de la mitjana europea i molt lluny de països com Dinamarca, Bèlgica, Suècia, o França.

L'any 2015, darrera dada disponible, l’índex d’accidents mortals en el treball se situa a Catalunya per sota de la mitjana europea. Només 6 països de la Unió presenten una mortalitat inferior.

L’any 2016, la jornada laboral habitual a temps complert a Catalunya se situa 6 dècimes per sota de la mitjana europea, i és la novena menys alta de tota la taula de referència.

Les dades de despesa pública en R+D del 2015, darrera dada disponible per a Catalunya, indiquen una despesa inferior en 5 dècimes a la mitjana europea per a aquell any. Cal dir que aquesta despesa es va incrementar en 3 dècimes respecte l'any anterior, després de 5 anys seguits en què s'havia anat reduint.

Amb un 21,3% de despesa en protecció social en el 2014, darrera dada disponible, Catalunya presenta un percentatge del PIB més de 7 punts per sota de la despeesa mitjana europea i 8 punts inferior al de la UE-15.


En el 2014, darrera dada disponible, la despesa pública en educació a Catalunya era la segona més baixa de la taula després de la de Romania, situant-se a 1,5 punts percentuals per sota de la mitjana de la UE.

En el 2016, el percentatge de persones de 25 a 64 anys que han assolit al menys el cicle de secundària superior a Catalunya (60,4%) és el cinquè més baix de la taula i se situa més de 16 punts percentuals per sota de la mitjana europea.