Comentaris a les taules de l'Eurobaròmetre social.

Maig de 2017

Introducció

Aquests comentaris pretenen destacar el que considerem més significatiu de la comparació de les dades de Catalunya amb les dades dels estats membres de la Unió Europea. No es tracta doncs d’una valoració exhaustiva de totes i cadascuna de les taules.
D’altra banda, cal recordar que l’actualitat de les dades depèn, per raons obvies, de les fonts d’on les extraiem, fonamentalment EUROSTAT, i de l’IDESCAT i de l’INE quan EUROSTAT no ofereix dades de Catalunya. La seva actualització és desigual i va des de dades del 2016, fins a casos en què les dades més actuals són del 2013.

Les dades

L’any 2016 l’economia catalana presenta un creixement del 3,5%, que és lleugerament superior al d’Espanya (3,2%) i se situa més d’un punt per sobre de la mitjana europea (1,9%). El creixement mitjà anual de l’IPC català harmonitzat de l’any 2016 és mínim (0,1) en un context europeu d’increments minsos o de reduccions de preus, on la mitjana de la Unió presenta un increment interanual del 0,3%.

Les darreres dades anuals del mercat de treball a Eurostat, que són del 2015, mostren una situació millor a Catalunya que a la mitjana europea en activitat. La taxa d’activitat total, és la tercera millor de la taula i només es veu superada per la de Suècia i Holanda. Tant la taxa d’activitat dels homes, com la de les dones, són sensiblement superiors a les mitjanes europees.

En el cas de l’ocupació i l’atur, en canvi, en el 2015 les taxes catalanes són, en general, pitjors que les mitjanes europees. La taxa d’ocupació catalana total s’ha incrementat 1,3 punts percentuals en termes interanuals, però encara està 1,4 punts per sota de la UE-28. En el cas de les dones la diferència és menor.

La taxa d’atur catalana, tot i haver-se reduït en 1,7 punts en termes interanuals, és la pitjor després de la grega i de l’espanyola, i dobla la taxa mitjana europea, tant en les dones com en els homes. Especialment negativa és la taxa d’atur dels joves que, malgrat haver-se reduït força en termes interanuals, encara és més del doble de la taxa mitjana europea, i presenta, juntament amb Grècia, la tercera pitjor dada de la taula. El percentatge d’aturats de llarga durada deixa de créixer a Catalunya, però encara és el quart més alt de la taula.

D’altra banda la taxa de temporalitat de Catalunya, a finals del 2016, que continua creixent , és la quarta més alta de la taula i se situa més de 7 punts per sobre de la mitjana europea.

En el cas del salari mínim trobem diferències molt importants que van dels 1.998€ de Luxemburg o els 1.531€ de Bèlgica, als 275 de Romania i els 235 de Bulgària, on Espanya ocupa una posició intermèdia. Cal tenir en compte que la fixació d’un salari mínim no té la mateixa funció a tots els països, fins i tot n’hi ha que no el tenen fixat.

En el 2015 el Cost Unitari del Treball a Catalunya continua la reducció interanual iniciada el 2010. En canvi, el cost unitari de la mitjana europea continua augmentat, tal com ho ha fet en tots els anys de la sèrie. Tot i així, en el 2014 hi ha 9 països en què es produeix una disminució interanual, 6 dels quals, mostren una reducció superior a la de Catalunya. D’altra banda, el cost horari de la mà d’obra a Catalunya, en el 2015, se situa per sota de la mitjana europea i molt lluny de països com Dinamarca, Bèlgica, o Suècia.

L’índex d’accidents mortals en el treball, l’any 2014, se situa a Catalunya lleugerament per sobre de la mitjana europea. Només onze països de la Unió presenten una mortalitat inferior.

L’any 2015, la jornada laboral habitual a temps complert a Catalunya se situa 5 dècimes per sota de la mitjana europea, i és la novena menys alta de tota la taula de referència.

Les dades de despesa pública en R+D del 2014 indiquen, per a Catalunya, una despesa inferior en 5 dècimes a la mitjana europea per a aquell any. Cal dir que aquest ha anat empitjorant cada any des del 2010..

Les dades sobre despeses en protecció social per a Catalunya indiquen, en el 2013, un percentatge del PIB 7 punts inferior al de la mitjana europea i 4 punts inferior al d’Espanya.

En el 2013, darrera dada disponible, la despesa pública en educació a Catalunya era la tercera més baixa de la taula després de la de Romania i la de Letònia, situant-se a gairebé 2 punts percentuals per sota de la mitjana de la UE..

En el 2015, el percentatge de persones de 25 a 64 anys que han assolit al menys el cicle de secundària superior a Catalunya, és el més baix si es compara amb els països de la Unió Europea, amb un percentatge que és menys de la meitat de la mitjana europea.