Nou atac als drets democràtics de dones i homes
Davant les dades objectives de les discriminacions de les dones en relació amb el treball remunerat (més precarietat, més atur, una bretxa salarial en augment, una sobrerepresentació al treball a temps parcial no desitjat… i un llarg etcètera) i l’ampli consens social sobre el fet que és necessari avançar en les polítiques per la igualtat, també a la feina, és incomprensible que el Tribunal Constitucional (TC) declari que no és constitucional qualsevol mesura que pugui incidir en la no-discriminació de les dones. És un nou atac als drets democràtics de dones i homes. Així mateix, la sentència és un atac als drets de la igualtat de dones i homes, i passa per sobre del marc de relacions laborals de Catalunya.
Reproduïm parts de l’article fet per Alba García, secretària de la Dona i de Cohesió Social de CCOO de Catalunya, al mes de maig, quan el TC deixava sense efecte els articles anul·lats ara:
“El Tribunal Constitucional s’ha pronunciat davant el recurs del PP contra la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes. I ho ha fet en uns articles que a banda de ser cabdals són constitucionals en la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes (LOI): article 33 (articles 48 i 7 de la LOI) sobre la prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe a les empreses.
O l’article 36 en els apartats 1 al 4 (que correspon a l’article 45 de la LOI), que fa referència als plans d’igualtat a les empreses obrint la porta al fet que aquelles empreses de menys de 250 treballadores i treballadors puguin desenvolupar també plans d’igualtat atenent al perfil de petites i mitjanes empreses que tenim a Catalunya.
Articles com el 39 són innovadors i afegeixen valor positiu a la LOI, com la necessitat de comptar amb un o una responsable sindical d’igualtat amb formació allà on els sindicats tenim presència per promoure la igualtat, assessorar l’empresa i els treballadors i treballadores, vetllar pel compliment de les lleis d’igualtat i integrar la perspectiva de gènere en totes les àrees i nivells d’intervenció. O també el 40, sobre garantir la presència de dones en la negociació col·lectiva, o el 41, sobre l’obligació d’incorporar la perspectiva de gènere en els expedients de regulació.
En la mateixa línia i no menys greu és la suspensió de l’article 44 -exclusiu de la llei catalana- sobre la prevenció de riscos laborals a l’empresa, que només afegeix, i sense entrar en contradicció a la Llei de prevenció de riscos laborals (art. 3), l’obligació de comptar amb mesures preventives davant l’exposició de factors de risc per a la fertilitat, l’embaràs i la lactància.
També s’eliminen articles que milloraven la llei orgànica, com:
– Valorar els llocs de treball i la igualtat de les retribucions i en la promoció.
– Vigilar l’impacte de gènere en les polítiques actives d’ocupació i en els plans actius per promoure l’ocupació estable i de qualitat, afavorint la contractació a jornada completa.
– Realitzar estudis d’impacte de gènere i edat, amb especial atenció a l’atur femení de llarga durada.
– Fer accions per corregir la segregació horitzontal i per garantir la formació en gènere a les persones que s’ocupen de la inserció laboral.
– Obligar a garantir el compliment del principi d’igualtat retributiva i l’establiment de mecanismes perquè les empreses diagnostiquin i eliminin la bretxa salarial.
– Regular que el responsable sindical d’igualtat de les empreses tingui titulació o formació específica (art. 39).
– Actuacions de la Inspecció de Treball, programes de seguretat i salut, i prevenció de riscos laborals a les empreses (art. 42, 43 i 44).”
CCOO defensem i defensarem, sense cap límit, mesures tan bàsiques de les relacions laborals que afavoreixin la tolerància zero a l’assetjament sexual, la participació de les dones a la negociació col·lectiva i les mesures que a les empreses garanteixin polítiques de no-discriminació de les dones a través dels plans o les mesures d’igualtat. Es tracta d’un tema de justícia i democràcia.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 7 d’octubre de 2016