Article de Dolors Vique, al blog Dones de CCOO de Catalunya
Aquest inici de curs ve marcat sobretot per la continuïtat de la precarietat en el sistema educatiu català. El Govern de Catalunya no prioritza l’educació.
Si ens atenem al que diu la Llei d’educació de Catalunya (LEC), el pressupost en educació hauria de ser el 6% del PIB. Actualment es pot dir que no arriba ni al 3%. La despesa per alumne s’ha reduït en un 34% en sis anys.(1)
Un símptoma d’aquest despropòsit és clarament la manca de polítiques educatives públiques per part del Govern de Catalunya, és a dir, la no-aposta per l’educació com a eix vertebrador del nostre país.
Estem assistint a hores d’ara a un desmantellament de l’educació pública. No és casual. Sabem des de fa molt de temps que es vol mercantilitzar l’educació al nostre país; la LOMCE és un clar exemple de cap a on caminem. Existeix una pressió i un condicionament important per estaments internacionals que marquen les directrius i les regles del joc.
Catalunya no s’escapa d’aquesta deriva mercantilista: la LEC també obre la porta a la privatització de l’educació. Aquest element fa que molts dels serveis que s’han de donar des del Departament d’Ensenyament es vulguin satisfer a partir d’iniciatives privades (un exemple és l’externalització de gairebé la totalitat del personal de suport i atenció eductiva). En paral·lel se segueixen finançant escoles que segreguen per sexe i cada cop més van augmentant els centres de màxima complexitat alhora que creix la pobresa infantil. La formació professional es manté a “cures intensives” amb un abandonament prematur injustificable i, seguint la tradició, perpetuant els estereotips de gènere. Les universitats públiques estan sent precaritzades, buidades cada cop més de les seves funcions d’elaboració de pensament i coneixement i menys accessibles a les classes treballadores, essent de les més cares de l’Estat espanyol, per anomenar “a grosso modo” algunes de les dificultats més sagnants.
Aquest curs escolar serà els curs de la massificació a secundària, de la manca de planificació i descontrol, de l’augment d’alumnat, de la manca de beques menjador, una altra vegada més, i , sobretot, de la manca de diàleg amb el Departament d’Ensenyament a qui, tot i els nous canvis polítics, no vol ni li interessa dialogar.
En definitiva, un curs on “caminem sí, però cap enrere”. Per aquestes raons el nostre sindicat ha participat aquests dies en una acampada davant la Conselleria per exigir un inici de curs amb garanties per atendre correctament l’alumnat i proveir les escoles dels professionals necessaris per aconseguir-ho. De la mateixa manera, la Federació d’Educació, el dia 8 de setembre, va convocar una roda de premsa on es van explicar detalladament les “xifres i les lletres” amb què començarem el curs alumnat, professorat i famílies.
En relació amb el calendari escolar, aquest curs hem aconseguit que es tingués present una de les propostes que CCOO vam fer al Consell Escolar de Catalunya, concretament la de millorar l’acollida del nostre alumnat d’infantil a P-3. Vam aconseguir que els horaris d’adaptació als centres es poguessin adequar més a les seves necessitats i no al contrari i que constés a la normativa.
Continuarem demanant que no es tanquin línies de P-3 com es va fer el curs passat i també que les ràtios siguin més adequades per tot l’alumnat en general, en funció de les seves necessites eductives i en tots els centres educatius de Catalunya.
Des de la responsabilitat de Política Educativa s’està treballant juntament amb la Federació d’Educació en un procés de reflexió i de pensament en vies d’articular la política educativa a l’acció sindical. En aquest procés anomenat “L’educació que volem”, el nostre sindicat està abordant debats que no només són d’actualitat educativa o sindical, sinó que són debats socials i polítics que hauran d’incidir necessàriament i directament al cor de les polítiques més retrògrades i neoliberals que dominen el panorama mundial i que abasten totes les fases de la vida de les persones i el seu benestar.
Dolors Vique, responsable de Política Educativa de CCOO de Catalunya
(1) Fonts internes de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya. No tenim prou dades oficials i hem elaborat dades pròpies que són una aproximació a les dades reals.