Identificació
Usuari/a Password

Identificació temporalment deshabilitada
Idiomes


La teva privacitat és important

Utilitzem galetes (cookies) pròpies i de tercers per analitzar el web, permetre el funcionament d’un xat, donar suport i resoldre dubtes dels usuaris, personalitzar les opcions de navegació per a la nostra web i oferir la possibilitat de compartir i d’interactuar amb les xarxes socials. Mitjançant l’acceptació d’aquesta informació, se n’accepta expressament l’ús. En tot cas, es pot obtenir més informació sobre la nostra política de galetes o saber com deshabilitar-les o desactivar-les amb la informació que es mostra aquí.

En la Setmana dels Horaris

CCOO aposta per introduir la flexibilitat voluntària i la coresponsabilitat en el marc de la reforma horària


Del 6 al 10 de juny se celebra la Setmana dels Horaris i és una bona oportunitat per reflexionar i impulsar accions per veure com podem avançar en allò que deien les feministes italianes a la dècada dels anys 90 “que el temps i els seus conflictes no ens mengin la vida”.

La manca de temps o els conflictes del temps són elements de precarització social i de desigualtat que afecten i assenyalen directament les dones per la divisió sexual del treball, i és un fet sobradament conegut que les dones s’han incorporat massivament al treball remunerat sense que s’hagin produït canvis significatius en la seva organització, i encara menys en qui són les responsables i qui realitza el treball de cura de les persones. Tot això agreujat pel fet que l’anomenat estat de benestar no ha reeixit -i en alguns supòsits ha significat un retrocés- en la seva participació de garantir la cura de les necessitats bàsiques de les persones.

L’organització dels temps social és múltiple. Les demandes de l’àmbit domèstic i familiar, sobretot en el que fa referència a la cura i l'atenció a les persones, els horaris laborals, els horaris de les escoles, del comerç, del transport públic, de les gestions ciutadanes, tot plegat, fa que trobar l’equilibri entre demandes i temps no sigui fàcil.

Per una altra banda, les polítiques públiques entorn de les relacions laborals i les polítiques dels pilars fonamentals de l’estat de benestar i la crisi econòmica han fet augmentar la demanda d’atenció a les persones en l’àmbit domèstic i familiar, un augment de la desregularització del temps de treball remunerat i els conflictes per l’anomenada “doble presència”.

Els drets de permisos no retribuïts per a la cura de familiars, exercits principalment per les dones, com són la reducció de jornada o excedència per cura, tenen un impacte important en els drets de la Seguretat Social com les pensions i el drets per incapacitat de treball per motius de salut.

Des de CCOO creiem que hem de fer un pas endavant en la racionalització dels temps laborals.

El temps del treball assalariat és l’eix central sobre el que la major part de les persones defineixen els seus projectes de vida a les societats del benestar, i aquesta centralitat reforça les desigualtats entre homes i dones, tant al mercat de treball com a l’espai domèstic i familiar i la vida quotidiana.

Les reformes laborals del 2012 i el 2013 han tingut un impacte important sobre la jornada i la seva distribució, fonamentalment en el que fa referència a les hores complementàries del treball a temps parcial, la distribució irregular de jornada i la possibilitat d’inaplicació del conveni sectorial.

CCOO, per a fer front a aquesta situació, defensa:
- Un pacte nacional i social per a la racionalització dels temps i horaris.
- Polítiques públiques, econòmiques i socials necessàries per al canvi cultural i estructural per a la racionalització dels horaris, per a la protecció de la maternitat, de la paternitat, de l’atenció a la dependència, de la família, per a la creació i millora de les infraestructures com la xarxa de transport públic, els horaris, els mitjans de comunicació, les llars d’infants, els geriàtrics, l’assistència sanitària, l’educació, etc., ja que són i han de ser garants del benestar social i laboral dels ciutadans i ciutadanes.

Per al sindicat, la negociació col·lectiva ha d’abordar els següents objectius:
- Reduir el temps efectiu de treball cap a les 35 hores setmanals, reorganitzant els temps reals.
- Calendaris anuals.
- A les empreses on conviuen contractacions a temps complert i temps parcial, equilibrar les jornades, reduint o eliminant les hores extres, les prolongacions de jornades i les hores complementàries, tendint a aconseguir augmentar la durada dels contractes a temps parcial en hores ordinàries, principalment quan aquests no són voluntaris.
- Avançar en l’estabilitat i racionalització dels horaris en els contractes a temps parcial, limitant la borsa d’hores complementàries a l’establert legalment, preavís de les complementàries com a mínim a 7 dies d’antelació, i establir una distribució horària en jornades laborals socials i jornada continuada.
- Flexibilitat voluntària del temps de treball.
- Garantir el dret de la persona treballadora a adaptar la durada i distribució de la jornada de treball per fer efectiu el dret a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, mitjançant mecanismes com la jornada continuada, l’horari flexible, així com d’altres com l’elecció de torn.
- Afavorir la jornada continuada.
- La negociació col·lectiva pot establir i regular el temps dedicat a la mobilitat dels treballadors i treballadores en l’accés a la feina.
- A les empreses multicentres s’han de promoure, de forma negociada, polítiques que possibilitin l’adscripció de les persones treballadores als centres de treball més pròxims als seus domicilis.
- Els convenis col·lectius han de ser instruments útils per a la inserció laboral i la promoció social de les persones amb discapacitat funcional.
- Es recomana que la negociació col·lectiva prevegi mesures per a la gestió de la diversitat d’origen i cultural, essent la jornada laboral i la seva distribució un dels elements claus.
- Els convenis col·lectius han de regular l’avaluació periòdica, participada per la representació sindical de l’empresa, del temps de treball i el sistema de flexibilitat.
- Que la Inspecció de Treball implementi programes de sensibilització, control, i sanció, si escau, dels incompliments pactats a la negociació col·lectiva en matèria de jornada de treball i la seva distribució.

Hi ha un cert consens social sobre que és necessari un “pacte nacional” per la reforma horària que abordi i harmonitzi el conjunt dels espais de relacions socials: el laboral, el d’ensenyament, el del comerç, el de lleure, el de mobilitat... però, atenció, que si diem que actualment el mercat de treball està organitzant el temps i vida de les persones és imprescindible donar prioritat al tema. En moments d’eleccions generals és una oportunitat per reivindicar la retirada de la reforma laboral, i com sempre, també és el moment de la negociació col·lectiva i en els acords dels diferents àmbits que abordem les relacions laborals de Catalunya en tenim una oportunitat.

Per a CCOO, la racionalització dels temps socials i laborals passa per canviar la lògica del “viure per treballar” pel “treballar per viure”, per repartir els treballs, per acabar amb les llargues jornades laborals -front al treball precaritzat i no voluntari de les jornades a temps parcial-, per acabar amb la distribució irregular de la jornada. És temps, en definitiva, de tenir temps per viure i gaudir de la vida.


Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 9 de juny de 2016





09/06/2016

Afilia't aquí
CCOO Catalunya Confe Full

© CCOO de Catalunya | Avís legal

Aquesta pàgina compleix els estàndards del World Wide Web Consortium (W3C) i és accessible per a persones discapacitades.

Codi XHTML 1.0 Transitional vàlid! CSS Vàlid! Nivell A de les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI