CCOO denuncia la creixent pobresa a Catalunya, fins i tot de qui té una feina, i exigeix mesures de protecció social i econòmica

El sindicat presentarà un informe el dilluns

Davant el Ple monogràfic del Parlament de Catalunya sobre pobresa i desigualtats i després d’haver participat en el debat preparatori, CCOO de Catalunya, que presentarà el proper dilluns un informe sobre pobresa, llars i activitat laboral, constata que en l’actual context tenir feina ja no és garantia contra l’empobriment i l’exclusió social.

En una situació de normalitat, la lluita contra la pobresa i la cohesió social han de ser la prioritat de qualsevol govern, mitjançant unes polítiques de redistribució de la riquesa i a través d’un model fiscal just que garanteixi els recursos públics suficients per fer possible combatre l’exclusió social, la pobresa i la marginació.

Els informes elaborats per CCOO aporten una radiografia de Catalunya que cal analitzar amb respecte. Després de més de cinc anys de crisi, de les mesures adoptades per reformar l’ocupació amb les diverses reformes laborals, les retallades dels serveis públics d’atenció a les persones, les polítiques de privatització i la constant pèrdua de poder adquisitiu amb la baixada de sous, la precarització de l’ocupació, la pujada dels preus de productes bàsics, de l’energia, l’habitatge, entre d’altres, estan abocant a treballadores i treballadors també a la pobresa.

Tenir una feina ja no és sinònim de protecció contra la pobresa, ja que la precarització del mercat de treball, sobretot per l’augment de la temporalitat i la parcialitat, sumat a una reducció del salaris, especialment dels més baixos, no garanteix als treballadors i treballadores ocupades ingressos suficients.

A Catalunya els ingressos mitjans de les llars es va reduint. Més d’un terç de la població pateix risc de pobresa i d’exclusió social. El 14% de les llars tenen dificultats per arribar a final de mes. L’increment de l’atur i la prolongació de la desocupació provoquen que cada cop hi hagi més llars sense ingressos econòmics, 88.134 llars el 2013, a on viuen 195.000 persones. El nombre d’infants i adolescents en llars sense ocupació s’ha incrementat del 5,8% l’any 2008, al 16,6% l’any 2012, i la població aturada que ja no rep cap subsidi puja a més de 500.000 persones. Segons l’informe del Síndic de Greuges, 50.000 infants tenen privacions alimentàries i 750 pateixen desnutrició i pobresa.

Segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE, en relació a la taxa mitjana de risc de pobresa el 2012 per al total de la població de menys de 18 anys, el percentatge de les noies és del 26,5%, 1,3 punts més que entre els nois. En el cas de les persones amb 65 anys i més, les dones presenten una taxa del 18%, 2,6 punts més que els homes.

La taxa de risc de pobresa a les llars unipersonals és molt més gran: el 2012 era del 38,9%, i sabem que en un 90% aquestes llars estan encapçalades per una dona. Un estudi recent assenyala la pobresa extrema de les dones amb diversitat funcional, amb una taxa que triplica la de la resta de la població, i que és un 40% més alta que la dels homes en la seva situació.

Poc més d’una persona de cada tres rep una prestació i la protecció de les dones està 10 punts per sota de la dels homes. De les persones que cobren la pensió de jubilació tan sols un 36,08% són dones.

En l’Informe ‘Situació de les dones a Catalunya 2014’ de CCOO de Catalunya trobem que el salari mitjà de les dones, a Catalunya, és el 76,24% del dels homes. Els col•lectius que per edat es troben en situació de major vulnerabilitat i risc de pobresa són infants, gent gran, persones amb diversitat funcional i dependents amb un impacte rellevant de gènere.

Davant aquesta situació, des de CCOO de Catalunya reclamem majors i millors polítiques d’ocupació que millorin les oportunitats de treball de les persones a l’atur, la retirada d’una reforma laboral que no crea ocupació, sinó que la destrueix i la precaritza, unes polítiques econòmiques que de veritat incentivin l’activitat, el consum i l’ocupació, i una política de rendes que garanteixi ingressos mínims de subsistència a les persones sense feina ni recursos. En aquest sentit, cal garantir les necessitats alimentàries i energètiques de tothom, l’accés sense discriminació de cap tipus a la Sanitat, a l’habitatge, plans de xoc per a la feminització de la pobresa, reforçar la protecció que brinda la Renda Mínima d’Inserció (RMI) i implementar la Renda Garantida de Ciutadania.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 13 de març de 2014