Presentació de la 21a Escola d’Estiu de CCOO de Catalunya
La presentació de la 21a Escola d’Estiu de CCOO de Catalunya ha estat a càrrec d’Ovidi Huertas, Secretari general de la Unió Comarcal del Vallès Oriental-Maresme, i Joan Mora, alcalde de Mataró. Ambdós van destacar la tradició industrial de la ciutat i els problemes actuals que està vivint, no només la ciutat, sinó el conjunt de la comarca. Joan Mora ha destacat també el paper dels sindicats en la recerca de solucions per la crisi actual i la situació econòmica que estem patint. També va destacar el paper que juguen els sindicats en l’ajut a les persones que tant ho necessiten.
Els reptes de l’economia i l’empresa catalana
Joan Majó ha destacat els trets essencials de la crisi que estem vivint, sintetitzant els elements que la fan diferent d’altres crisis. La sortida de la crisi no ens portarà al mateix punt on estàvem en el moment d’iniciar-se; ha de portar-nos a una situació diferent. On som i que hem de fer? Els nostres problemes són quatre: l’endeutament, la pèrdua de competitivitat, un sistema financer que no compleix la seva funció, i una situació de recessió econòmica. El que necessitem no és només reactivar la nostra economia, sinó reconvertir-la. Catalunya té molts elements solvents per sortir de la crisi: el 36% de la producció catalana ja s’ha exportat; la inversió productiva d’aquests últims anys ha estat més alta que la d’Alemanya; el PIB català ha baixat durant els últims anys, però continua estant molt per sobre de l’any 2000. A nivell d’Espanya, les xifres no són molt diferents. El problema fonamental és que hi ha dos grans sectors econòmics: el que crea valor, i el que no crea valor. En el primer està la indústria, el sector primari i una part molt important dels serveis. En el segon tenim que principalment son serveis financers que fan operacions sense valor valor, malgrat que sí beneficis.
Josep Mateu Negre assenyala que abans de la crisi estàvem en un món que estava canviant, en el que els pols principals econòmics estàvem canviant, el canvi tecnològic està transformant sectors sencers, la crisi global amb característiques particulars, i Espanya va arribar a la crisi sense fer els deures. L’economia catalana té fortaleses que s’han de potenciar. Hem passat d’una societat acomodada a una societat necessitada, amb uns valors que estan també en crisi. Aquesta crisi és global i no sortirem si no és amb la col•laboració de tots els sectors, amb uns valors compartits: consens, focalització, confiança mútua entre tots els sectors, compromís consistent a llarg termini, col•laboració público-privada. Per sortir de la crisi són necessàries aliances i lideratge a les empreses.
El reforçament de l’autoritarisme empresarial i canvis de model social
Ramón Górriz comença la seva intervenció fent esment a la resposta de la ciutadania a la marxa dels miners que demostra el nivell de rebuig a les politiques que s’estan aplicant. Senyala que la nova situació econòmica ha provocat un canvi en la relació entre els diferents poders polítics i econòmics. La globalització de l’activitat financera ha servit per retallar qualsevol mesura de caràcter social i democràtic: el model tripartit de gestió institucional està en vies de desaparèixer. Estem en una situació en que hem de lluitar per evitar que ens arrenquin els drets laborals que hem aconseguit fins ara. Perquè la nova reforma laboral és la més completa que s’ha fet fins ara per atacar els drets dels treballadors, amputa la negociació col•lectiva i destrueix el paper dels sindicat. Subordinar les garanties i formes democràtiques a la garantia del rescat, provoca que manin els mercats. La reivindicació del sindicalisme confederal i de classe és clar. (ponència de Ramón Górriz)
Emilio Gabaglio afirma que sempre hi ha hagut una asimetria entre el capital i la força del treball. La sortida d’aquesta crisi i la recuperació d’un nou equilibri entre el factor treball i el capitalisme, significa un canvi en el paradigma del desenvolupament. Tots els que consideren que la crisi actual es pot solucionar amb els ajustes necessaris, s’equivoquen. El gran interrogant és si això es pot fer a cada país aïlladament: però no és possible, perquè les interrelacions de la globalitat no ho permeten, ni tan sols en el cas dels països més poderosos. Existeixen tensions entre el món sindical i les forces polítiques progressistes dels diferents països europeus. Però seria un error en aquest àmbit de canvi global no tenir present que hem d’enfrontar aquests canvis amb aliances amb diferents moviments socials. Aquesta és una de les claus si volem aconseguir donar un gir a una situació que tots considerem intolerable als valor en els quals hem fundat la democràcia.
Cohesió i equilibri social en perill? Respostes, actituds i energies de compromís col•lectiu
Dolors Llobet apunta que estem davant d’una ofensiva que està actuant contra els drets laborals i democràtics, una ofensiva que ve d’anys enrere, en un marc ideològic molt concret. Els mitjans de comunicació estan jugant un paper essencial en aquest context, juntament amb la repressió dels moviments socials i sindicals.
Joan Manel Tresserras considera que la cohesió i l’equilibri social, efectivament, estan en perill. En aquests moments, el poder polític a escala global és gairebé nul, davant del poder econòmic, un poder econòmic que a més a més és anònim, sobre tot perquè es tracta d’un capital controlat per tècnics, que són encara més despietats que el capitalisme tradicional. El que tenim és una mirada tan distorsionada de la realitat que és difícil entendre quin model de societat tenim. Més imaginació i més democràcia. Això és el que necessitem a la nostra societat, i això no és segur que estigui a l’abast dels partits polítics tradicionals, i per tant s’hauran d’introduir nous models. Necessitem trencar els esquemes del passat i plantejar determinats elements de nou, ja que encara tenim possibilitats. Només retallant no es reverteix la situació, perquè la crisi té uns elements estructurals que s’han de canviar radicalment, mitjançant el repensament, plantejant-nos de nou una sèrie d’elements imprescindibles.
Marta Selva afirma que ham d’avançar en la construcció d’un nou espai ideològic referit a les dones, amb uns actius del passat i amb unes tradicions en que hem d’esser honestos per evitar caure en els errors del passat. Fins i tot l’ús dels instruments per aconseguir aquests drets han estat modificats i transformats per tal que perdessin la seva eficàcia com a instruments de canvi. Les polítiques d’igualtat el que han contribuït ha estat a regular situacions prèviament discriminatòries, però sense reconeixement d’aquesta situació discriminatòria contra les dones. El gran objectiu seria incorporar el reconeixement de les dones, la seva diversitat.