Tercera edició del postgrau d’Anàlisi del capitalisme i polítiques transformadores

Es convoca la tercera edició del postgrau d’Anàlisi del capitalisme i polítiques transformadores (2020-2021)

Aquest postgrau busca ser una eina que fomenti el nostre coneixement del món de què formem part; de les experiències que l’han convertit en un lloc més just i menys opressiu, transformacions que en molts casos semblaven utòpiques quan es van començar a pensar; i de les injustícies existents avui i d’aquelles propostes que busquen resoldre-les.

Es tracta d’un postgrau presencial que, pels efectes de la COVID-19, va haver de realitzar les últimes sessions de la segona edició en un format virtual, amb sessions i tutoritzacions a distància, per mantenir els seus objectius. En el curs 2020-2021 es tornarà a el format presencial, però en cas que fos necessari treballaríem a distància. 

Un postgrau que pretén entendre i aprofundir el republicanisme (en realitat, com la manera més adequada d’entendre el socialisme), el socialisme amb les seves diferents variants de comunisme d’esquerra i dreta, l’anarquisme, l’ecologisme, el feminisme, les teories de la justícia i del comú. Aquests són alguns dels objectius que la tercera edició del postgrau interuniversitari de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona. 

A partir de les experiències de les dues primeres edicions del postgrau, la de el curs 2020-2021 oferirà una versió que incorpori esdeveniments i debats de gran transcendència viscuts durant l’últim curs. El postgrau busca treballar alhora un passat, que necessita ser conegut, pensat i discutit, i un present canviant que ens planteja grans reptes, debats i mobilitzacions per a la seva transformació. Per aconseguir-ho comptem amb àmplia selecció de personal docent que està formada per més de 50 professors i professores de diferents universitats europees i americanes, i integrants d’organitzacions socials dedicades als assumptes analitzats en el postgrau.

La diplomatura d’aquest postgrau s’estructura en cinc mòduls, quatre de sessions i un cinquè dedicat a un treball final tutoritzat. Presentem a continuació aquests mòduls que estructuren i organitzen les diferents sessions del postgrau. Es pot veure així amb més detall els continguts proposats en el postgrau:
 
1. Fonamentació històrica i normativa de la llibertat republicana
Aquest mòdul estudiarà com la tradició republicana democràtica cal buscar-la a l’Atenes posterior a 461 abans de la nostra era. Allà va triomfar el programa democràtic revolucionari del món clàssic que podem resumir en: 1) la redistribució de la terra; 2) la supressió de l’esclavitud per deutes, i 3) el sufragi universal masculí acompanyat de remuneració suficient per als càrrecs públics electes. Important és assenyalar que democràcia significava per a la república àtica govern dels pobres (lliures). Qualssevol que siguin les seves diferències en altres aspectes, els autors que seran tractats en aquest mòdul-assignatura (Aristòtil, Maquiavel, Immanuel Kant, Adam Smith, Thomas Jefferson, Thomas Paine, Maximilien Robespierre) comparteixen al menys dues conviccions. Una: que ser lliure és estar exempt de demanar permís a un altre per viure o sobreviure, per existir socialment; qui depèn d’un altre particular per viure és arbitràriament interferible per ell, i pel mateix, no és lliure. Qui no té assegurat el dret a l’existència per no tenir propietat, no és subjecte de dret propi no és sui iuris, viu a mercè d’altres, i no és capaç de conrear ni menys d’exercitar la virtut ciutadana, precisament perquè les relacions de dependència i subalternitat li fan un subjecte de dret d’altri, un alieni iuris, un alienat. I l’altra: que siguin molts (democràcia plebea) o pocs (oligarquia plutocràtica) aquells a qui aconsegueixi la llibertat republicana, aquesta, que sempre es fonamenta en la independència material, no podria mantenir-se si la propietat estigués tan desigual i polaritzada distribuïda, que uns pocs particulars estiguessin en condicions de desafiar la república, disputant amb èxit a la majoria de la ciutadania el dret a determinar el bé públic.
 
2. Teoria econòmica, socialisme, anarquisme, ecologisme i feminisme
El contingut d’aquest mòdul se centrarà en la crítica dels fonaments teòrics de l’economia neoclàssica, com el teorema Sonnenschein-Estovalles-Debreu, en els fonaments de la teoria mainstream; en l’estudi de Karl Polanyi i la seva crítica devastadora de el paper de el liberalisme econòmic; en les polítiques d’ocupació i benestar propostes per Keynes i els postkeynesians; en les idees de diferents autors socialistes (Marx, Engels, Bernstein, Lenin, Rosa Luxemburg, Antonio Gramsci); en les idees centrals de l’anarquisme i els debats que han suscitat; els límits de l’creixement econòmic i les propostes de decreixement; els moviments ecologistes, l’ecofeminisme i l’ecosocialisme; l’evolució de l’pensament feminista…
 
3. Capitalisme, treballs, sindicalisme i polítiques socials
S’ha dit de vegades que el capitalisme contrareformat dels nostres dies recorda molt a el de l’era de l’imperialisme clàssic (1871-1914). I si cal creure a molts dels seus portaveus, l’anomenada “globalització” neoliberal és una espècie de nova belle époque, de rejoveniment del capitalisme. El segle XXI ha portat al final del món il·lusori d’un capitalisme contrareformat, triomfant i rejovenit, que ni tan sols s’ha revelat capaç d’accedir a les seves promeses. Els treballs (el remunerat, el domèstic o de reproducció, el voluntari), així com el sindicalisme, quin paper compleixen en aquesta realitat del capitalisme de la segona dècada de segle XXI? Les polítiques socials que s’han vingut practicant fins a l’actualitat, obeeixen a la nova realitat de la segona dècada de segle XXI? Sorgeixen altres propostes que cada vegada són més debatudes com la renda bàsica incondicional, una assignació monetària a tota la població. En aquest mòdul-assignatura s’analitzarà el capitalisme, les classes socials, les elits en el capitalisme finançat, l’estat de benestar, els treballs, la precarietat, l’organització de el temps i de la cura, les polítiques d’ocupació i repartiment de la feina, el sindicalisme, les rendes condicionades…