Intervenció d’Alfons Labrador, coordinador del Seminari Salvador Seguí i president de la Fundació Cipriano García
En el marc dels actes de commemoració del 97è aniversari de l’assassinat de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, celebrat el passat 10 de març a l’antic carrer de la Cadena (actualment rambla del Raval), es va dur a terme la tradicional ofrena floral de CCOO de Catalunya.
En aquest acte, Alfons Labrador, coordinador del Seminari Salvador Seguí i president de la Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya, va fer una intervenció basada en les següents línies temàtiques:
– Es pot afirmar que Salvador Seguí és la figura més important del sindicalisme català de la primera part del segle XX.
– Per a nosaltres és un referent en molts aspectes, però particularment perquè incorpora al discurs social i sindical la reivindicació nacional.
– Històricament el tema nacional i el tema social en el moviment sindical estaven escindits. La qüestió nacional es considerava que era una cosa de la burgesia. I s’afirmava que la burgesia utilitzava el tema nacional per situar al moviment obrer en una posició de subordinació i per diluir el conflicte de classe.
– Aquest és un discurs, que amb altres formes, encara es pot sentir.
– Salvador Seguí deia, en canvi, que els burgesos serien els primers a abandonar la reivindicació nacional si veien perillar els seus interessos de classe.
– No cal dir que els fets li van donar la raó perquè la burgesia catalana va donar suport a la dictadura de Primo de Rivera. Una dictadura que va liquidar les llibertats tant socials com nacionals.
– I això es va a tornar a repetir, encara amb pitjors conseqüències, amb ocasió del cop d’estat militar i la dictadura franquista.
– El sindicalisme de classe i nacional defensa que els drets socials i nacionals són inseparables, i que el protagonisme dels treballadors i treballadores és necessari perquè la construcció nacional tingui un contingut social.
– Un exemple és la creació del marc català de relacions laborals, que fa avançar els drets socials i els drets nacionals.
– La concepció de sindicalisme de classe i nacional, la va recuperar les Comissions Obreres de Catalunya en el marc de la lluita contra el franquisme, a través de figures com la de Cipriano Garcia. El sindicalista possiblement més important de la segona meitat del segle XX.
– El sindicalisme de classe i nacional forma part dels principis fundacionals de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, i és un dels factors que explica perquè les Comissions Obreres som el primer sindicat de Catalunya a diferència del que succeeix en altres comunitats històriques.
– Hi ha altres valors de Salvador Seguí que també s’haurien de destacar perquè tenen plena vigència.
– Salvador Seguí va donar molta importància a la formació i a l’educació. Deia que la preparació, cultural, intel·lectual i tècnica del treballadors eren un arma revolucionària.
– Va criticar la violència afirmant que era l’acció de masses la que emanciparia a la classe obrera. I en aquells moments no era fàcil sostenir aquesta posició.
– Salvador Seguí va defensar la independència sindical i la necessitat de construir un sindicat per a totes les persones treballadores pensessin el que pensessin.
És per totes aquestes raons que el nostre Seminari porta el nom de Salvador Seguí.
