Algunes reflexions sobre sindicalisme renovat

CCOO ES MOU


Foto

Els passats 29, 30 de juny i 1 de juliol va tenir lloc a Madrid l’11è congrés de CCOO, que culminava els mesos d’intens debat sindical que l’han precedit. 12 companyes i companys de la Unió Intercomarcal del Baix Llobregat - Alt Penedès - Anoia - Garraf vam participar en el que s’ha considerat un congrés disruptiu, perquè ha comportat una profunda renovació d’idees i de persones en la seva direcció, alhora que marca l’inici d’una nova etapa en la qual passar a l’ofensiva serà imprescindible per reforçar la utilitat del sindicalisme confederal per a la conquesta de drets laborals i socials en benefici dels treballadors i treballadores del nostre país.

El relleu d'Ignacio Fernández Toxo per Unai Sordo, anterior secretari general de CCOO d’Euskadi o el de Joan Carles Gallego per Javier Pacheco a CCOO de Catalunya, simbolitzen una renovació generacional que s’ha produït de forma generalitzada. Aquests nous lideratges posen de relleu que la primera organització sindical del nostre país ha decidit situar al seu capdavant una generació de persones que ni han viscut ni han exercit el sindicalisme en la dictadura franquista i s’han socialitzat en una realitat laboral incerta i inestable, plena de múltiples precarietats. El repte més important serà trobar la forma d’incidir-hi adequadament per tal modificar-ne els trets més negatius en un món del treball caracteritzat per un teixit productiu de petites i petitíssimes empreses, amb una creixent mercantilització i individualització de les relacions laborals, una temporalitat que s’atansa al 90% de l’ocupació que es crea, alts nivells de contractació a temps parcial no desitjada, baixos salaris i la introducció perillosa de la prevalença del conveni col·lectiu d’empresa davant de la protecció del conveni sectorial, entre d’altres. Elements que en definitiva, no faciliten la capacitat d’organitzar les persones al voltant de reivindicacions i lluites de caràcter col·lectiu.

En aquest sentit, la presència activa i continuada del sindicat als centres de treball esdevé més imprescindible que mai. Agrupar, organitzar i sindicar interessos diversos amb l’objectiu de cercar una sortida col·lectiva, que no individual, a l'actual estat de coses, ho exigeix.

Donar resposta a la diversitat de situacions existents en un mateix centre de treball, necessitarà de formes d’organització flexible i solidària que ens permetin posar els recursos sindicals adquirits a les empreses principals, on estem més consolidats, també al servei d’aquelles persones que treballen a la xarxa d’empreses i subcontractes que operen al seu voltant. Això, juntament amb la capacitat de promoure l’afiliació, generarà una nova legitimitat per al sindicalisme, que ha de potenciar la nostra capacitat d’interlocució davant de les patronals i dels poders públics en un moment que exigeix la derogació de les últimes reformes laborals, si es vol construir un escenari mínimament creïble i esperançador de sortida equitativa de la crisi per a la gent treballadora.

Però les CCOO que surten d’aquest 11è Congrés són també un sindicat que sap que a més de disputar el repartiment de la riquesa en el si de les empreses cal disputar-lo a la societat. Un sindicat que ha après que l’actual segregació laboral, a banda d’injusta per a les persones, és clarament ineficient, des d’un punt de vista econòmic, per a les empreses. Millorar la capacitat de compra dels nostres salaris, generar ocupacions dignes i xarxes de protecció social més àmplies no només no desincentivarà la recerca d’ocupació de les persones aturades, sinó que dificultarà la supervivència d’ocupacions amb salaris de misèria.

Per això reclamem i defensem un altre model econòmic, en el qual l’aposta per la defensa, millora i potenciació d’allò que es públic -sanitat, educació, atenció a les persones, dependència, serveis socials i enfortir el nostre sistema públic de pensions- sigui la seva clau de volta. En el qual s’encari amb urgència una reforma fiscal justa i progressiva que faci tributar més a qui més té i guanya i que lluiti contra el frau, l’elusió i l’evasió fiscal. Tot plegat afavorirà un major nivell de consum intern i facilitarà un major i millor desenvolupament de la nostra economia.

I per això en aquest context canviant de re-politització difusa en què vivim, apostem per enfortir la democràcia representativa i per re-legitimar les seves institucions. Per recosir la cohesió social i aturar les derivades xenòfobes que atempten contra la convivència que venen d’Europa i dels EUA. Per democratitzar una economia avui encerclada i protegida per a ús exclusiu de les elits, significa també reivindicar un món del treball que amb més força interactua, dialoga des de l’orgull i els valors propis, amb les noves formes d’associar-se i els moviments socials emergents per teixir aliances profundes i sòlides.

La gent de CCOO sortim d’aquest congrés decidits a obrir aquesta nova etapa a l’ofensiva per defensar i conquerir drets, des de la mobilització i la lluita, la negociació i la capacitat de proposta sòlida i rigorosa. Volem ser l’organització de la gent treballadora que aposta, defugint de dinàmiques a voltes massa endogàmiques, per sortir via fora a disputar drets laborals i drets socials a la lògica neoliberal que des de la seva hegemonia dels darrers anys ha resultat perversa per a la majoria de la nostra societat, generant una desigualtat i descohesió insuportables.

Ens plauria molt trobar còmplices lleials i solvents en aquest apassionant viatge. Quants més millor.

JOSEP MARIA ROMERO VELARDE
Secretari general
CCOO del Baix Llobregat - Alt Penedès - Anoia - Garraf


07/07/2017

© CCOO de Catalunya | Avís legal | RSS |

ccoo.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència d’usuari. Més informació sobre la política de cookies