Article de premsa ‘Regió 7’
Lluís-Vidal Sixto
Secretari general de CCOO Bages-Berguedà
El Govern Rajoy ha decidit atorgar l’oblit o el perdó general a tota una categoria de delictes, els delictes fiscals. Un altre injust regal a minories en perjudici de la resta de ciutadans contribuents en el preludi de més retallades centralitzadores (sanitat, educació…). Segons la Gestha (col·lectiu de tècnics del Ministeri d’Hisenda), el 72% de les quantitats defraudades vénen de grans fortunes i corporacions.
L’amnistia fiscal es produeix en un context en el qual el 0,0035 de la població espanyola controla el 85% del PIB, la riquesa es concentra i la pobresa creix. Hi ha 10 habitatges buits per cada ciutadà sense habitatge. Les transferències socials no estan reduint la pobresa. El 87% de les PIMES tenen moltes dificultats per accedir al crèdit. Al nostre Estat el frau fiscal (frau, economia submergida i paradisos fiscals) està estimat entre 40.000 i 80.000 milions d’euros.
En situacions molt greus es prenen mesures excepcionals que serveixen de revulsiu general. Es tracta de posar el comptador a zero, beneficiar la majoria i crear una nova situació que impedeixi que es tornin a produir els delictes o infraccions comesos abans de l’amnistia. En altres casos, com en les transicions polítiques, una amnistia general serveix per passar d’un sistema dictatorial a un de democràtic.
L’amnistia proposada no és acceptable, ja que penalitza tots aquells que sí que han complert correctament les seves obligacions fiscals. A l’incomplidor se’l perdona i al complidor no se’l compensa de cap manera. Per tant, al primer se l’està premiant i no es toca res estructural del sistema fiscal que millori la seva capacitat, la gestió, el control ni la progressivitat. Ja s’han aplicat darrerament altres “amnisties selectives” en l’àmbit econòmic i no s’han acompanyat de canvis estructurals: la salvació continuada del sistema financer a canvi de gairebé res, l’autoamnistia del Govern central, que es permet no pagar a Catalunya els deutes pendents i reendeutar per la via dels nous crèdits els governs locals perquè paguin els seus proveïdors sense cap voluntat de canviar la Llei d’hisendes locals.
És una mesura a la desesperada, per reduir el dèficit abans de final d’any, fent pagar un 10% dels “actius no declarats” quan correspondria una taxa entre un 27% i un 51%. Una mesura que es veia malament quan s’estava a l’oposició i ara es valora positivament. Xoca contra la voluntat declarada de combatre el frau fiscal i ve acompanyada d’un altre regal, ofert de genolls: el 8% de taxa pels retorns que, si us plau, es repatriïn dels paradisos fiscals. Posats a fer amnisties i fer campanyes, el Govern en podria fer algunes més que compensessin les que fa ara per afavorir grups i persones poderoses: amnistiar els aturats que han perdut totalment o parcialment prestacions per simples incompliments administratius i sense cap constància real de frau, amnistiar tots els desnonamets d’habitatges per falta de pagament per insolvència involuntària de persones i famílies que han perdut la feina, o combatre realment l’economia submergida (amb amnistia o sense) i el frau immens i estructural en la contractació laboral temporal i que correspondria que fos indefinida.
L’amnistia és un autèntic impost encobert als que sí que han complert les seves obligacions, ja que genera comparativament un benefici superior i sense risc per als grups defraudadors. Per ser mínimament justa s’haurien de tornar tots els imports de multes, recàrrecs i altres costos que han hagut de suportar aquells que sí que van declarar, encara que amb retards o incorreccions, durant el període amnistiat.