Assemblea sindical oberta

Si tu participes, CCOO avança

Assemblea sindical oberta


La nostra gran oportunitat

Per CCOO de Catalunya | 14/09/2015

Toni MoraEntenc que hi ha gent entre nosaltres que fuig de paraules com les que encapçalen aquest escrit. Comprenc que allò de les solemnitats i les sentències sembla no propi del moment, o sí? El fet és que som immersos dins del procés d’Assemblea Oberta més important de les últimes dècades pel nostre sindicat i si no esperéssim molt del seu resultat estaríem a prop de la paràlisi. I no ho estem.

Continuem essent el primer sindicat de Catalunya, continuem lluitant cada dia a milers de centres de treball, tenim gairebé un miler de seccions sindicals i som un sindicat de classe, nacional i sociopolític en temps de grans canvis per la societat, la classe treballadora, el país.

Si no és ara, quan?

Per això aspiro, desitjo i crec fermament que d’aquest recorregut ha d’esdevenir un sindicat millor, construït per molta més gent, tota la que està volent sumar participant en les reunions, expressant les seves opinions, realitzant propostes i tota aquella que ho continuarà fent fins al dia 7 de novembre i en endavant perquè això, primera consideració, hauria de tenir un fil de seguiment.

El sindicat dels treballadors i les treballadores del segle XXI, del moment actual i del que vol tenir futur ha de ser:

1. Més fort als centres de treball. A tots i de totes mides. Amb organització flexible per la diversitat del món del treball. Un sindicat que no tingui compartiments estancs. Mitjà dels treballadors i treballadores, i per tant útil i proper; mai un fi en si mateix. Transversal i amb projectes i objectius assumibles però amb dosi imprescindible ideològica i idealista.

2. Tenir els locals del sindicat com a espais d’acollida de l’afiliació. Reforçar el sentiment de pertinença, la comunitat. Així i tot, espais oberts a la ciutadania, per compartir si cal amb entitats socials, veïnals, moviments d’activistes. Llocs on els afiliats i afiliades ens sentim realment a casa, espais de formació i creixement cultural.

3. Un sindicat en lluita permanent contra l’atur i la precarietat. No un sindicat per afrontar només la situació de precarietat, no podem sostenir la permanència conceptual del precariat. La classe treballadora és una i aspira a homogeneïtzar l’ocupació estable i de qualitat per a tothom.

4. Una organització que experimenta, que innova i per tant atraient a tota la gent i especialment als i les més joves, que són el present del sindicat i sense ells i elles no hi ha futur.

5. Cal reforçar una participació més plena de l’afiliació. Mecanismes permanents d’assemblea consultiva (com aquest procés), consultes, transparència, comunicació permanent. Conèixer qui es qui i que fa.

6. CCOO, un sindicat de la diversitat i realment paritari, de dones i homes. I que això tingui visibilitat real i concrecions. Un llenguatge menys mecànic i més directe, que toqui les emocions que totes i tots tenim, ple de transmissió de valors democràtics compartits; un sindicat proper i amb presència real a carrers i places, organitzant i participant de l’activisme social.

7. Sols no podem canviar, transformar la societat. Cal teixir horitzontalment aliances socials permanents amb altres organitzacions, associacions, entitats, plataformes.

8. Un sindicat per a un nou país. Un país amb una única classe treballadora però on s’aplegui més gent treballadora que a la definició clàssica. Una organització que construeix una nova societat, que protegeix i que reivindica, que lluita.

9. Sense afiliats i afiliades no hi ha sindicat. L’afiliació ha d’ésser la prioritat i necessita més treball transversal real. Informació, dedicació, atenció, comunicació individual, especialització i en definitiva, percepció real d’utilitat. Som el sindicat.

10. Repensar el sindicat significa no tenir marge pel dogma, tot està per fer i tot és possible. No hi ha absoluts, ni decisions eternes. Canvia el món, canvia el sindicat. No es tracta de refundar però si de reformar profundament.

Quan Alícia va caure pel tronc a l’inici de la història va preguntar “On sóc?” I el conill va respondre-li “Qui no sap on va pot aparèixer a qualsevol lloc.”

No ens passarà, estem posant fil a l’agulla. Gràcies a totes les companyes i companys que ho estem fent possible.

Toni Mora
Secretari general de CCOO del Baix Llobregat, l'Alt Penedès, l'Anoia i el Garraf




Comentaris

 

La teva privacitat és important

Utilitzem galetes (cookies) pròpies i de tercers per analitzar el web, permetre el funcionament d’un xat, donar suport i resoldre dubtes dels usuaris, personalitzar les opcions de navegació per a la nostra web i oferir la possibilitat de compartir i d’interactuar amb les xarxes socials. Mitjançant l’acceptació d’aquesta informació, se n’accepta expressament l’ús. En tot cas, es pot obtenir més informació sobre la nostra política de galetes o saber com deshabilitar-les o desactivar-les amb la informació que es mostra aquí.