La història de CCOO, tant des de la seva definitiva constitució com des de les primeres aparicions de les comissions, que es creaven i es desmuntaven després d'haver fet el seu servei, tot i que de gran contingut, és relativament curta als ulls de la investigació històrica, però no per a milers i milers de persones que n'han sentit a parlar tota la seva vida. Per a la gent més jove, afiliada o no al sindicat, es fa difícil pensar que Comissions no ha existit "sempre". Però realment és així, es tracta d'una organització jove i com a tal oberta als nous temps i sempre disposada a renovar-se, al ritme que ho fan les necessitats d'aquelles persones a qui vol representar i representa.
Ara bé, aquesta relativa joventut de les sigles CCOO, no vol dir que els principis que representen siguin nous, ans al contrari, es basen en la més pura tradició del primer moviment obrer sorgit a Catalunya al segle XIX, ple d'influències anarquistes, marxistes, catalanistes, federalistes i republicanes que, amb independència de noms i organitzacions ha anat evolucionant fins als nostres dies.
CCOO ha estat qui, després del trencament i pràctica desaparició de les organitzacions obreres tradicionals, provocat per la Guerra Civil i la repressió de la Dictadura franquista, va saber recollir tots aquests elements i traslladar-los a la nova realitat que s'havia configurat i va ser capaç de continuar evolucionant, tot influint també en la transformació de la societat. La gran pluralitat present en la creació de CCOO és la millor mostra que es pot trobar d'aquesta implicació amb els diferents corrents presents en la història del moviment obrer català.
Certament que no es poden entendre molts aspectes de la Catalunya d'avui sense tenir en compte el paper que hi han tingut i hi tenen les dones i els homes de Comissions Obreres. Actualment, és ben clar el seu paper clau dins la societat catalana, amb una presència i influència decisiva, en diversos àmbits sociopolítics i econòmics.
Aquesta representativitat es fa realment palpable en comprovar com la seva afiliació és un reflex de la composició de la nostra societat: creixement dels sectors de serveis per sobre de l'industrial, progressiu augment del percentatge de dones, gent jove, professionals, especialistes qualificats, treballadors en atur i com a fenomen més destacat la incorporació de nombroses persones estrangeres.
Ha quedat clar, doncs, i els fets així ho demostren, que la proposta d'aquelles primeres comissions obreres sorgides de la lluita clandestina ha quallat plenament, s'ha arrelat i ha sabut adaptar-se a les transformacions de la societat, mostrant a més un molt bon estat de salut que fa pensar en un futur molt llarg. La vigència i la utilitat d'un sindicat general, de classe, nacional i unit de forma confederal amb les comissions de la resta de l'Estat, que dóna resposta a les realitats diverses de cada professió, sector o territori, però al mateix temps afronta les reivindicacions i objectius comuns a tots els treballadors i treballadores, és a dir el model sindical que ha representat i representa CCOO a Catalunya, és inqüestionable.
« enrere | endavant »