La Transició

El vot en unes eleccions D'altra banda, al mateix temps que es donaven punts àlgids de repressió, la progressiva recuperació "d'espais de llibertat" posava de manifest la impossibilitat que les autoritats poguessin frenar l'evolució de la societat. Ens acostàvem a una etapa que es preveia decisiva, la fi del dictador era propera i les diferents opcions polítiques i socials pretenien orientar la continuïtat o la transformació del sistema imposat després de la Guerra Civil, la inacabable dictadura franquista. Havien estat uns anys absolutament negatius per a la societat en general, però especialment durs per als sectors més desafavorits, que es van veure obligats a reivindicar, mobilitzar-se i lluitar per ser respectats i anar obtenint uns drets mínims, que normalment no s'haurien d'haver ni discutit. Serà en aquest marc en què naixeran, es desenvoluparan i es consolidaran les Comissions Obreres, que es mostren com un instrument realment útil per a la defensa i la reivindicació de la gent treballadora, i es converteixen, sense cap mena de dubte, en l'organització obrera més representativa. El predomini de CCOO serà tan important que fins i tot alguns historiadors opinen que, en aquest anys, parlar de la història de CCOO és equivalent a parlar de la història del moviment obrer en general.

Els darrers anys de la dictadura i els de l'anomenada Transició van resultar d'una gran conflictivitat, amb contínues reivindicacions laborals (a causa de la important taxa d'inflació, el creixement de l'atur, els límits salarials) i polítiques (llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia), que s'estenien ràpidament i es feien notar als carrers de les grans ciutats. La repressió poques vegades assolia els seus propòsits; al contrari, normalment aguditzava més la situació. Les darreres eleccions sindicals del franquisme (1975), carregades d'un fort component laboral i polític, van significar una victòria aclaparadora de les candidatures unitàries impulsades des de Comissions, en alguns casos amb el suport d'altres organitzacions, com la USO.

Eren moments en què tot canviava ràpidament i el sindicalisme hi havia de donar noves respostes. La poca voluntat reformista del primer govern de la Transició es va veure desbordada. Contínuament s'aconseguien nous objectius que dies abans semblaven impossibles: no es podia preveure ni la velocitat ni els límits de les transformacions.

 



La proposta de Comissions seguia sent la unitat, i així ho va manifestar amb la convocatòria d'un congrés sindical constituent, del qual havia de sortir un sindicat unitari obert a totes les persones treballadores, sense distincions. La proposta va ser mal rebuda per la resta d'organitzacions sindicals, més interessades, en aquells moments, a remarcar les diferències de concepció sindical, per tal d'aparèixer i consolidar-se davant l'opinió pública.

La nova realitat va portar a una profunda reflexió dins el moviment de Comissions Obreres que va donar com a resultat la decisió de congelar la seva voluntat de moviment unitari i va optar per convertir-se en una organització sindical estructurada (setembre 1976), però mantenint el terme unitari com un objectiu de futur.

Pocs mesos més tard (abril del 1977) es van legalitzar les diverses opcions sindicals, fet que va reforçar la voluntat de mostrar-se com a marques ideològiques diferenciades, i es va consolidar la divisió en el món sindical. La unitat, només defensada per CCOO, no havia estat possible. A finals del mateix any es va promulgar el Reial decret regulador de les eleccions sindicals democràtiques, i aquí sí que es va imposar la representativitat de Comissions, que va aconseguir que aquest decret tingués l'esperit unitari que l'organització sempre havia defensat. La representació obrera a l'empresa estaria en mans dels comitès d'empresa: s'assegurava, així, un espai per a la unitat dels treballadors i treballadores des de la base.

Aquestes primeres eleccions es van celebrar el mes de febrer del 1978 i CCOO va obtenir més del 50% dels delegats i delegades: va recollir els fruits de tots els anys de treball pràcticament en solitari.

« enrere | endavant »

© CCOO de Catalunya | Avís legal | RSS |

ccoo.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència d’usuari. Més informació sobre la política de cookies