Orígens del moviment obrer

Reunió de treballadors La història del món contemporani s'inicia amb una gran transformació revolucionària: el pas de les societats agràries a les industrials. Es tracta d'una ruptura que inicia un procés que afectarà progressivament tots els àmbits de la vida, el treball, l'economia, les mentalitats, la cultura...

La Revolució Francesa, com a via política, que posa fi al feudalisme i a l'absolutisme, i la Revolució Industrial, com a via econòmica, que implanta el predomini de la fàbrica per sobre de l'agricultura i de la ciutat davant del camp, seran els mecanismes de creació d'un món nou, d'una societat nova, mare de la dels nostres dies.

El sistema parlamentari i la igualtat davant la llei seran valors destacats en el món modern, però, tot i això, la realitat és que es va configurant una estructura social amb profundes desigualtats.

Dues classes socials seran les protagonistes de la nova societat: la burgesia industrial dominant, que gaudirà de tots els avantatges i privilegis derivats del poder econòmic, i el proletariat, el conjunt de persones que treballen a les indústries i que, per nombre i condicions de vida, aniran substituint la pagesia en el nivell més baix de la societat.

Treballaven i vivien en condicions absolutament deplorables, amb habitatges insalubres, jornades de treball esgotadores, en situacions de discriminació de la dona, de treball infantil, d'alimentació insuficient, amb inexistència de prestacions socials i de drets col·lectius... Tot això en una societat nascuda de la lluita per la llibertat i que, com ja hem dit, reconeixia la igualtat dels homes davant la llei.

Aquest procés de transformació s'anirà estenent per tot Europa, tot i que no es dóna ni al mateix moment ni de la mateixa manera. Pel que fa a l'Estat espanyol, només es pot parlar d'una veritable industrialització a Catalunya, centrada en el sector tèxtil, i, posteriorment, al País Basc, centrada en el sector siderúrgic.

Les dures condicions de vida que han de suportar els treballadors aniran configurant un sentiment de solidaritat que desembocarà en la necessitat d'organitzar-se per intentar fer front a aquesta situació.

La voluntat i la necessitat de crear organitzacions serà una constant del moviment obrer. Les primeres associacions obreres tenien un caire únicament assistencial, allunyades de qualsevol tipus d'acció reivindicativa. Es tractava de "societats d'ajuda mútua", encarregades de pal·liar les diferents situacions desesperades que s'anaven produint.

Les greus dificultats que patia la classe treballadora, juntament amb l'aparició i extensió de noves ideologies, van provocar l'aparició de més associacions i la seva evolució cap a objectius de caire reivindicatiu (reducció de jornada, increments salarials, contractes col·lectius, rebuig del treball infantil...), que toparan amb diversos nivells d'intolerància i de repressió per part del poder polític i econòmic del moment.

El procés de creixement de les organitzacions obreres es reforça al darrer terç del segle XIX i es consolida als primers anys del segle XX. La creació de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT, Londres 1864) ajudarà a estendre les idees revolucionàries. A Catalunya n'apareixeran tant de tipus marxista com anarquista; aquestes últimes seran les de major acceptació fins a la Guerra Civil. Una altra ideologia, al marge de la influència de l'AIT, que també trobarà força seguidors al nostre país, serà el republicanisme federal. Cal dir, però, que la idea de l'internacionalisme, fortament present en el conjunt del moviment obrer, es combinava amb l'arrelament a la realitat de Catalunya i a les seves reivindicacions com a poble. Aquest fet es repetirà quan es produeixi la difícil reconstrucció d'aquest moviment després de la Guerra Civil.

« enrere | endavant »

© CCOO de Catalunya | Avís legal | RSS |

ccoo.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència d’usuari. Més informació sobre la política de cookies