Companyes i companys,
Ahir, 29 de setembre, ha estat un gran dia, el país s’ha paralitzat i s’ha vist que una majoria social, aquella que el moviment sindical representem, els treballadors i treballadores, rebutja la manera com es gestiona la crisi, demana rectificació al govern i proposa alternatives a negociar.
Ahir vàrem exercir un dret que fa anys vàrem conquerir, el dret a l’expressió col•lectiva, el dret a la vaga, a la vaga general. Fa setmanes que l’havíem convocat contra unes mesures que considerem regressives en drets laborals i socials i lesives per als treballadors i treballadores. I durant molts i molts dies l’hem organitzat, l’hem extés, l’hem explicat i ahir la vàrem fer. Sabíem que la convocatòria la fèiem en un context difícil, en plena crisi on l’atur, la precarietat i la pressió a la baixa en les condicions de treball genera més desmobilització social. Però érem conscients que el pitjor és la resignació i, per tant, calia optar per la mobilització per canviar el rumb de les coses i confrontar la força organitzada del moviment obrer a les polítiques d’ajust de la despesa social i de contrareformes laborals.
Durant aquests dies hem realitzat un intens treball, amb els delegats i delegades, amb els treballadors i treballadores, en els centres de treball i amb les entitats socials i diferents col.lectius. Hem pogut vèncer la desinformació amb què el Govern està realitzant les retallades de drets, hem trencat la resignació en que se’ns vol instal•lar en relació a la inutilitat de la protesta col•lectiva, hem desmuntat la intoxicació que s’ha generat en relació a la funció social, ètica i democràtica, de la convocatòria i de les organitzacions convocants.
I ahir va explotar arreu del territori, dels sectors, de les empreses, el sentir col.lectiu: el rebuig social majoritari a les polítiques amb que s’està gestionant la crisi. Es va veure en la caiguda brutal de la circulació, tant en els mitjans de transport públics com privats, en el consum energètic, en la presència nul•la o anormal en el centres de treball. Tothom reconeix una incidència majoritària en els sectors industrials, però sabem que encara que es volgui desvirtuar la incidència també va ser molt important, i conscient, en els sectors dels serveis, tan privats com també en els públics. Una realitat que es va fer més evident encara en les concentracions del matí i en les grans manifestacions ciutadanes de la tarda.
Això no hagués estat possible sense la dedicació i entrega del conjunt de l’organització, des dels equips dirigents de les organitzacions als delegats i delegades dels centres de treball, des del personal dedicat a les tasques de suport administratiu al sindicalista, des de les seccions sindicals a les diferents estructures sindicals.
En aquests propers dies haurem de valorar el treball fet en cadascun dels àmbits, per conèixer exactament què hem fet, detectar qualsevulla insuficiència per superar-la en el futur i aprofitar totes les potencialitats que han aflorat per posar-les al servei del necessari reforçament sindical per abordar el futur proper. Ara toca gestionar la força acumulada el 29-S per assolir l’objectiu que ens hem marcat: fer rectificar el Govern en la forma de gestionar la crisi i incidir, des del interessos que representem, en la determinació de les mesures per sortir de la crisi de manera més equilibrada i solidària i garantir els drets laborals, la protecció social de les persones aturades i les pensions justes actuals i futures. Ens caldrà mantenir la tensió organitzativa i participativa. Ens caldrà continuar amb la presència activa i participativa en els centres de treball. Caldrà obrir-nos als sectors de treballadors en els quals haguem pogut tenir majors dificultats de relació. Ens caldrà mantenir les aliances socials que haguem teixit en aquests dies.
Però en qualsevol cas crec que avui ens hem de felicitar col•lectivament. Hem fet una bona feina i ens n’hem de sentir satisfets i hem de trametre la felicitació a tots i totes els que hem participat activament en l’organització de la vaga general, des de les trameses a les enganxades o repartiments d’octavetes, des dels suports logístics a l’organització d’assemblees, des dels piquets d’extensió i informació de la vaga a l’assessorament o en els serveis d’imatge i d’ordre en les manifestacions.
Crec que en aquests moments podem expressar un sentiment de satisfacció col•lectiva i d’orgull d’organització. És per això que reitero les felicitacions col•lectives que ens hem de donar i que a través vostre vull fer arribar a tots els companys i totes les companyes de la vostra organització o secretaria que s’han implicat per fer del 29-S una fita per canviar les coses.
Salut i bon treball,
Joan Carles Gallego i Herrera
CARTA DE IGNACIO FERNANDEZ TOXO.