Tres quartes parts dels europeus consideren la corrupció com un problema que va a més en els seus països
La corrupció està minant la confiança dels ciutadans europeus en les institucions nacionals i contribueix a la greu crisi econòmica, especialment a Grècia, Portugal i Espanya, segons l’últim informe de Transparència Internacional, “Política, diners i poder: riscos de corrupció a Europa “. L’estudi, el més complet que s’ha realitzat fins ara, amb una anàlisi de 300 institucions en 25 països, indica que tres quartes parts dels europeus consideren la corrupció com un problema que va a més en els seus països.
L’informe subratlla que són les relacions promíscues entre empreses i governs les que més afavoreixen la corrupció i posen en risc l’estabilitat econòmica en no estar sotmeses a l’escrutini públic com cal per traves legals i normativa deficient. En 19 dels 25 països, entre ells Espanya, ni tan sols està regulada l’acció de lobby. Espanya és l’únic país que no compta encara amb una llei de transparència per accedir a la informació i als arxius públics, tot i que el Govern la tramitarà a la tardor, havent estat ja el Projecte de llei molt criticat.
En el cas d’Espanya i països com Grècia i Portugal, tots ells enfonsats en la crisi, Transparència considera que la corrupció està arrelada i sovint és “legal”, ja que deriva de pràctiques immorals que resulten de la inexistència de normes que controlin l’acció dels grups de pressió, el tràfic d’influències i el transvasament sense pudor de polítics al sector empresarial. La manca de sancions exemplars i les males pràctiques i ineficiència de les administracions, amb un important dèficit de control, componen el corol·lari de la corrupció.
Transparència suspèn la qualitat del Sistema Nacional d’Integritat d’Espanya, basat en un bipartidisme que es reparteix les quotes de poder de les institucions, tot això en una cultura cívica de baixa intensitat. Fet i fet, és un sistema que formalment sembla adequat, però amb una molt deficient aplicació de la normativa, també en el món empresarial.
L’organització requereix un gran pacte de les organitzacions no governamentals per coordinar les seves activitats anticorrupció, regular l’activitat dels lobbies i crear un registre que mostri l’objectiu clar de la seva activitat i els beneficiaris. Les empreses haurien acollir-se al Pacte mundial i implementar polítiques de responsabilitat social corporativa, a més de complir estrictament amb els codis ètics i de bon govern.
Als partits polítics els exigeix que no incloguin a les llistes candidats convictes per corrupció, implantar primàries per l’elecció dels òrgans de poder i fomentar les actituds democràtiques internes. El seu finançament ha d’estar subjecte a les normes internacionals, GRECO, amb una memòria detallada dels comptes.
Reclama una agència anticorrupció sota la tutela del defensor del poble, que s’encarregui de promoure bones pràctiques i comportaments ètics, i prevenir la corrupció. El Tribunal de Comptes ha de despolitizar-se mitjançant mecanismes d’elecció apropiats i prioritzar els treballs i evitar els retards desmoralitzants que marquen la seva actuació. És vital legislar i protegir la figura del testimoni que denunciï la corrupció, els fraus i abusos, i suggereix que sigui el defensor del poble que tuteli aquesta figura. Despolititzar els òrgans del poder judicial i el Tribunal Constitucional. Combatre l’economia submergida. Obrir les llistes electorals i garantir la qualitat i independència de la funció pública, evitant al màxim el nomenament de persones afins ideològicament.