Acció sindical i negociació col·lectiva

Per Cristina Torre | 07/02/2017

Cristina TorreEns organitzem per la disputa de les nostres condicions de treball i un salari que ens permeti viure amb dignitat, no volem sobreviure sinó viure amb plenitud. Aquesta és la nostra acció sindical, allò que som capaços d'explicar a milers de treballadors i treballadores, que fa que es presentin a les eleccions sindicals sota les sigles de les CCOO, i que s'afiliïn, perquè els hi som una eina útil, transparent i honesta.

Però les noves formes d'organització del treball, les noves i no tan noves realitats de precarització, a través de 2 o 3 nivells de subcontractació, externalitzacions, falsos autònoms, temporalitat, parcialitat de la jornada no desitjada, la bretxa salarial de dones i joves, l'increment d'accidents laborals i la pèrdua de la nostra salut... Tot això, requereix noves respostes des de les CCOO. Propostes per transformar la desigualtat creixent i la pobresa que avui pateix part de la classe treballadora.

A l'actual entorn d'inici de sortida de la crisi i després que ens volguessin fer desaparèixer com a organització sindical amb la reforma laboral, la negociació col·lectiva, la principal eina de millora de les condicions de treball, ha de ser la peça clau de la nostra acció sindical. És el nostre dret discutir les decisions dels empresaris que volen governar unilateralment les nostres empreses.

Necessitem convenis col·lectius forts, que apleguin amplis sectors, convenis de Catalunya que superin l'àmbit provincial. Necessitem recuperar el dret ple a la negociació col·lectiva dels empleats públics, que han sofert aquests anys, greus retallades de drets i retribucions.

La negociació col·lectiva ha d'intervenir urgentment per evitar que la flexibilitat del temps de treball sigui aprofitada per l'empresari per desorganitzar les nostres jornades, de treball i de vida, per a prolongacions de jornades laborals sense compensació ni justificació. Volem uns veritables drets de conciliació de la vida laboral i personal.

La negociació del conveni torna a ser un moment d'il·lusió, de debat, i d'organització col·lectiva. És responsabilitat de les nostres federacions liderar aquests processos, però com a organització confederal, la CONC, ha d'impulsar les orientacions generals, les matèries que es porten com a reivindicació a les meses negociadores des d'una valoració conjunta de les nostres organitzacions i ha d'organitzar el conflicte si cal, quan s'arriba al bloqueig, agrupar interessos comuns i aprofitar sinergies entre diferents sectors amb problemàtiques similars.

És aquesta pròpia organització del conflicte que ens impulsa a millorar l'àmbit de la concertació social. La concertació social, de vegades mal entesa únicament com a espai institucional, ha de ser una eina explicada i entesa pel nostre actiu sindical. La concertació i diàleg social amb capacitat de transformació, que ens permeti convertir les nostres propostes en drets, s'assoleix si sumem, si tenim correlació de forces als centres de treball i al carrer.

La concertació social amb els governs i amb les organitzacions empresarials, és un espai de lluita i negociació imprescindible, és un espai de solidaritat de la nostra classe per defensar millor els col·lectius de persones treballadores més febles i amb més dificultats per a la seva organització sindical. Protegir millor als més desprotegits, al mateix temps que defensem millor les conquestes sindicals i de drets dels centres de treball on som més forts.

La concertació social és també un espai per defensar la legislació laboral i el dret del treball, i promoure nous avenços. Un espai per influir a totes les polítiques públiques, econòmiques, industrials, socials... que tant ens afecten com a persones treballadores i com a ciutadans i ciutadanes.

CCOO ha d'aprofundir en el seu caràcter de sindicat sociopolític, per actuar millor en relació amb les nostres condicions de treball concretes però també sobre les nostres condicions de vida i els nostres drets socials com a persones, que són el nostre "salari social".

La millora de les condicions socials, també va ser l'eix fonamental de la lluita de les primeres Comissions Obreres, en un entorn polític de moltes més dificultats, jugant-se la vida durant la dictadura franquista.

Avui, no hem d'oblidar el discurs sociopolític als centres de treball, on tenim arrelada la nostra organització, a través de la nostra afiliació. A totes les assemblees, a totes les cartelleres, a tots els fulletons, a totes les webs... hem de parlar de les millores que reivindiquem al nostre centre de treball, però també hem d'aprofitar aquests moments per comunicar i organitzar la defensa de l'estat del benestar: la sanitat, l'educació, la cultura, els serveis públics de qualitat, el dret a l'habitatge, les nostres pensions, i un sistema fiscal just que ens permeti sostenir les polítiques socials que beneficien a la majoria i que exigim dels governs... amb àmplies aliances, des de la nostra independència, amb els moviments socials i l'esquerra política real, que comparteixen amb nosaltres aquest objectiu de justícia social.

Les nostres reivindicacions s'han de retrobar amb les d'altres del nostre entorn i s'han de vincular als temes d'actualitat política i social, lluitant per la més amplia democràcia ciutadana. Perquè som el motor de les millores laborals al centre de treball però volem incidir també en la transformació social.

Cristina Torre






Comentaris

 

ccoo.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència d’usuari. Més informació sobre la política de cookies